Keilita
 Keilita | |
|---|---|
| Fórmula química | FeS |
| Epònim | Klaus Keil  |
| Localitat tipus | meteorit Abee, Abee, Alberta, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CD.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 5,17Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaèdrica |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2001-053 |
| Símbol | Ke |
| Referències | [1] |
La keilita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor del professor Klaus Keil de la Universitat de Hawaii a Honolulu.[1]
Característiques
[modifica]La keilita és sulfur de ferro(II) de fórmula química FeS. Cristal·litza en el sistema isomètric en cristalls granulars de fins a centenars de micròmetres.[2] És l'anàleg mineral amb ferro de la niningerita i un polimorf de la troilita.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la keilita pertany a «02.CD - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Sn, Pb, Hg, etc.» juntament amb els següents minerals: herzenbergita, teal·lita, alabandita, altaïta, clausthalita, galena, niningerita, oldhamita, cinabri i hipercinabri.
Formació i jaciments
[modifica]La keilita apareix com un mineral accessori en condrites enstatítiques.[2] Ha estat trobada en meteorits trobats a l'Antàrtida, el Canadà, França, el Pakistan, Polònia i el Sudan.[1]
S'ha trobat associada amb altres minerals com: niningerita, enstatita, kamacita i troilita.[2]