Karl von Staudt

Karl Georg Christian von Staudt

Nom original	(de) Karl von Staudt
Biografia
Naixement	24 gener 1798 Rothenburg ob der Tauber (Alemanya)
Mort	1r juny 1867 (69 anys) Erlangen (Alemanya)
Residència	Regne de Baviera
Formació	Universitat de Göttingen Universitat d'Erlangen
Tesi acadèmica	Sobre les efemèrides i les òrbites dels asteroids (1822)
Director de tesi	Carl Friedrich Gauß
Es coneix per	Teorema de von Staudt-Clausen
Activitat
Camp de treball	Geometria, matemàtiques, teoria de nombres, Nombres de Bernoulli, geometria diferencial i corba
Lloc de treball	Erlangen Nuremberg Göttingen
Ocupació	Matemàtiques
Organització	Universitat de Würzburg Universitat d'Erlangen
Membre de	Acadèmia Bavaresa de Ciències
Professors	Carl Friedrich Gauß
Influències	Carl Friedrich Gauß
Obra
Estudiant doctoral	Eduard Torroja i Caballé
Família
Cònjuge	Jeanette Drechsler
Fills	Edward i Mathilde
Pares	Sabine Maria Albrecht i Johann Christian von Staudt
Parents	Elisabeth Klein, neta

Karl Georg Christian von Staudt (1798-1867) fou un matemàtic alemany conegut pels seu treball en geometria.

La família de von Staudt pertanyia a la noblesa de la ciutat lliure de Rothenburg (no es va incorporar a Baviera fins al 1802) en la que sempre havien exercit càrrecs administratius i polítics. Malgrat que els seus pares volien que fes carrera en lleis o en el comerç, el jove von Staudt se sentia inclinat per les matemàtiques. Després de cursar els seus estudis secundaris a Ansbach va romandre en aquesta ciutat un temps prenent classes de matemàtiques.

El 1819 va ingressar a la universitat de Göttingen on va rebre classes de Gauss. El 1822 va rebre el doctorat a la universitat d'Erlangen pels treballs astronòmics que gavia fet sota la direcció de Gauss.^[1]

Després de haver estat treballant com a professor de secundària a instituts de Würzburg i Nuremberg, el 1832 és nomenat professor de la universitat d'Erlangen, càrrec que mantindrà fins a la seva mort.^[2]

Tot i que és recordat per un teorema en teoria de nombres,^[3] el teorema de von Staudt-Clausen sobre els denominadors dels nombres de Bernoulli,^[4] els seus treballs més influents van ser en geometria. De fet, se'l considera el primer en voler separar les propietats mètriques de les figures de les seves propietats descriptives.^[5] En el seu llibre Geometrie der Lage (Geometria de posició) (Nuremberg, 1847) explica la seva teoria de forma summament estricta.^[6] Von Staudt entenia que la geometria de posició era una geometria projectiva pura, molt més fonamental que altres formes de geometria en estar lliure de qualsevol consideració mètrica o de mesura.^[7] Entre 1856 i 1860 es van publicar els tres volums de la seva ampliació: Beiträge zur Geometrie der Lage (Contribucions a la Geometria de Posició).^[8]

• Araci, Serkan; Acikgoz, Mehmet; Sen, Erdogan «On the von Staudt–Clausen's theorem associated with q-Genocchi numbers» (en (anglès)). Applied Mathematics and Computation, Num. 247, 2014, pàg. 780-785. DOI: 10.1016/j.amc.2014.09.053. ISSN: 0096-3003.
• Clarke, Francis «The universal von Staudt theorems» (en (anglès)). Transactions of the American Mathematical Society, Vol. 315, Num. 2, 1989, pàg. 591-603. ISSN: 0002-9947.
• Dorce Polo, Carlos. Història de la matemàtica. Des del segle xvii fins a l'inici de l'època contemporània. Edicions Universitat de Barcelona, 2014. ISBN 9788447538195. 
• Reich, Karin. «Karl Georg Christian Von Staudt, Book on Projective Geometry (1847)». A: Ivor Grattan-Guinness (ed.). Landmark Writings in Western Mathematics 1640-1940 (en (anglès)). Elsevier, 2005, p. 441-447. ISBN 0-444-50871-6. 
• Smith, James T. Methods of Geometry (en (anglès)). John Wiley & Sons, 2000. ISBN 9781118031032. 

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Karl von Staudt» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Burau, Werner. «Staudt, Karl Georg Christian von». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 juliol 2016].