Koriak

Koriak
нымылан
	;
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	3.500
Parlants nadius	3.500
Parlat a	krai de Kamtxatka
Autòcton de	Txukotka
Estat	Rússia
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües paleosiberianes; llengües txukotko-kamtxatkianes; llengües txukotkes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet ciríl·lic i Kolyak alphabet (en)
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever
Codis
ISO 639-3	kpy
Glottolog	kory1246
Ethnologue	kpy
UNESCO	484
IETF	kpy
Endangered languages	2506

El koriak és una llengua luorawetlan ^[1]parlada per unes 3.500 persones del poble koriak, segons estimacions de l'any 2001, a la regió de Txukotka.^[2] Guarda una relació molt estreta amb el txuktxi, llengua amb tres vegades més de parlants que el koriak. Juntament amb el txuktxi, l'itelmen, el kerek i l'aljutor, considerades aquestes dues últimes llengües com a dialectes del koriak, forma la família de les llengües luorawetlan ,agrupades dins les llengües paleosiberianes.^[3]^[4]

Els txuktxis i els koriaks formen una unitat cultural basada en l'economia de la caça de rens i ambdues ètnies tenen autonomia de Rússia.

Ús de la llengua

Els koriaks, com els txuktxis, empraven pictògrafs. Des del 1913 els nens koriaks anaven a les escoles missioneres (13 el 1916), però la seva pròpia escriptura es crearia a partir del 1930, quan es compilà un alfabet de 28 lletres basat en el dialecte Chavchyvan. El primer llibre, Jissa kalekal (El llibre Roig) fou publicat el 1932 i el 1934 un llibre de lectura i altres llibres de text. El 1933 hi havia 1.545 escolars koriaks que el primer any el feien en koriak com a introducció al rus. S. Stebnitsky va impulsar la nova literatura en llengua koriak, però el 1937 foren forçats a adoptar l'alfabet ciríl·lic, i s'hi publicaren llibres de texts, obres pamfletàries soviètiques traduïdes del rus, petites obres de ficció d'autors com Kersai Kekketyn, Lev Zhukov i Vladimir Koyanto. Des del 1988 s'han aprovat decrets per a desenvolupar els pobles nòrdics, de manera que s'han publicat nous llibres de text i abecedaris, compilats per M. Ikavav, I. Agin, V. Kavav i E. Narivlitx. Es publiquen articles en koriak al diari provincial Narodovlastie.

Alfabet del koriak

А а	Б б	В в	В' в'	Г г	Г' г'	Д д	Е е
Ё ё	Ж ж	З з	И и	Й й	К к	Ӄ ӄ	Л л
М м	Н н	Ӈ ӈ	О о	П п	Р р	С с	Т т
У у	Ф ф	Х х	Ц ц	Ч ч	Ш ш	Щ щ	Ъ ъ
Ы ы	Ь ь	Э э	Ю ю	Я я

Referències

↑ «Koryak» (en anglès). Ethnologue Free. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Iutzi-Mitchell, Roy D.; Graburn, Nelson H. H. «Language and Educational Policy in the North: Status and Prospectus Report on the Eskimo-Aleut Languages from an International Symposium» (en anglès). International Journal of the Sociology of Language, 1993, 99, 01-01-1993, pàg. 123–132. DOI: 10.1515/ijsl.1993.99.123. ISSN: 1613-3668.
↑ Jakobson, Roman «The Paleosiberian Languages». American Anthropologist, 44, 4, 1942, pàg. 602–620. ISSN: 0002-7294.
↑ Vajda, Edward J. «The Languages of Siberia» (en anglès). Language and Linguistics Compass, 3, 1, 1-2009, pàg. 424–440. DOI: 10.1111/j.1749-818X.2008.00110.x. ISSN: 1749-818X.

Enllaços externs

(anglès) Informe d'Ethnologue

[1] «Koryak» (en anglès). Ethnologue Free. [Consulta: 4 febrer 2024].

[2] Iutzi-Mitchell, Roy D.; Graburn, Nelson H. H. «Language and Educational Policy in the North: Status and Prospectus Report on the Eskimo-Aleut Languages from an International Symposium» (en anglès). International Journal of the Sociology of Language, 1993, 99, 01-01-1993, pàg. 123–132. DOI: 10.1515/ijsl.1993.99.123. ISSN: 1613-3668.

[3] Jakobson, Roman «The Paleosiberian Languages». American Anthropologist, 44, 4, 1942, pàg. 602–620. ISSN: 0002-7294.

[4] Vajda, Edward J. «The Languages of Siberia» (en anglès). Language and Linguistics Compass, 3, 1, 1-2009, pàg. 424–440. DOI: 10.1111/j.1749-818X.2008.00110.x. ISSN: 1749-818X.

[1]

[2]

[3]

[4]