Fulcrà de Lodeva
 Miracle de Sant Fulcrà de François Matet (1805) (1805)  | |
| Nom original | (fr) Fulcran de Lodève |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Fulcrannus segle X Merifonts (França) |
| Mort | 13 febrer 1006 Lodeva (França) |
| Sepultura | Catedral de Sant Fulcran de Lodeva |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic |
| Orde religiós | Benedictins |
| bisbe | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, anglicanisme |
| Festivitat | 13 de febrer |
| Iconografia | Com a bisbe |
Fulcrà de Lodeva (13 de febrer de 1006), fou un bisbe de Lodeva. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia
[modifica]Fulcrà fou bisbe de Lodeva (avui a l'arquebisbat de Montpeller. Segons la biografia que n'escrigué Bernat Gui, bisbe de Lodeva al segle xiv, havia nascut en una família noble i de jove es consagrà a la vida religiosa i fou ordenat prevere. Benedictí, va fundar el monestir de Sant Peire de Joncels i fou abat de Gel·lona.
A la mort en 949 de Teoderic, el bisbe de Lodeva, en fou elegit successor i fou consagrat per l'arquebisbe de Narbona el 4 de febrer del mateix any. Va reformar la disciplina i la moral del clergat i reconstruí moltes esglésies i convents, entre els quals la catedral de Sant Genís i l'església del Sant Salvador i el monestir benedictí annex. També dedicà especial atenció als pobres i malalts de la diòcesi, fundant-hi nous hospitals.
Fulcrà s'oposà al comte de Tolosa, que cometia adulteri perquè la seva esposa Arsinda no li donava fills.
Veneració
[modifica]-
El cos de Sant Fulcrà ultratjat pels hugonots, pintura de François Matet, 1834.
-
Catedral de Lodeva
-
Interior de la catedral de Lodeva
-
Reliquiari de Sant Fulcrà a la capella del mateix nom de la catedral
Fou sebollit a la catedral de Lodeva i venerat com a sant. El seu cos, incorrupte, fou profanat i cremat pels hugonots en 1572: només se'n salvà alguna relíquia. És el segon patró de la diòcesi de Lodeva i és celebrat el 13 de febrer.
Feu fer a Arsinda de Tolosa un pelegrinatge a Conques, arran del qual va tenir dos fills; des de llavors, les dones de la regió invoquen Sant Fuclrà per tenir infants i donen el nom del sant al primer fill nascut.