Frederic III de Nàpols
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 octubre 1451 Nàpols (Itàlia) |
| Mort | 9 novembre 1504 (53 anys) Tours (França) |
| Sepultura | església dels Mínims |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Família | |
| Família | Dinastia Trastàmara |
| Cònjuge | Anna de Savoia Isabel dels Baus |
| Fills | Charlotte of Naples (  ) Anna de SavoiaFerran d'Aragó, duc de Calàbria ( ) Isabel dels BausJúlia d'Aragó ( ) Isabel dels Baus |
| Pares | Ferran I de Nàpols i Isabel de Chiaramonte |
| Germans | Joana de Nàpols Beatriu d'Aragó Elionor de Nàpols Francesc de Nàpols Joan de Nàpols Alfons II de Nàpols Ferran d'Aragó i Guardato Alfons d'Aragó |
| Premis | |
 | |
 | |
Frederic III de Nàpols (1452 - Tours, França 1504), rei de Nàpols (1496-1501).
Orígens familiars
[modifica]Nascut el 19 d'abril de 1452 fill del rei Ferran I de Nàpols i la seva primera muller Isabel de Chiaramonte. Fou germà del també rei Alfons II de Nàpols i net per part de pare del rei Alfons V d'Aragó.
Ascens al poder
[modifica]Fou designat hereu del Regne de Nàpols a la mort sense descendents del seu nebot Ferran II de Nàpols, que s'havia casat amb la germana petita de Frederic III, Joana de Nàpols.
En 1501, les tropes enviades per Lluís XII de França van envair el Regne de Nàpols des del nord i les de Ferran II d'Aragó van ocupar el sud donant inici a la Guerra d'Itàlia de 1499–1501 amb l'excusa de la seva aliança amb els turcs.[1] L'octubre de 1501 Frederic, assetjat a Castel Nuovo, va lliurar finalment totes les seves possessions al regne de França, retirant-se a Ischia; posteriorment seria conduït a França, d'on se li va prohibir sortir, rebent en compensació per la pèrdua del regne una pensió de 30.000 lliures i el comtat de Maine.[2] Ferran el Catòlic aconseguí expulsar el rei francès el 1504[3] i retingué la corona per a si mateix, integrant de nou sota una mateixa corona el regne insular i peninsular de Sicília. Frederic III va morir a Tours el 9 de novembre de 1504.[4]
Núpcies i descendents
[modifica]Es casà l'11 de setembre de 1478 a la catedral de Milà amb Anna de Savoia, filla del duc Amadeu IX de Savoia. D'aquesta unió nasqué:
Es casà, en segones núpcies, el 28 de novembre de 1486 a Àndria amb Isabel dels Baus. D'aquesta únió nasqueren:
- el príncep Ferran de Nàpols (1488-1550), duc de Calàbria
- el príncep Alfons de Nàpols, mort jove
- el príncep Cèsar de Nàpols, mort jove
- la princesa Isabel de Nàpols (?-1550)
- la princesa Júlia de Nàpols (v 1492-1542)
Referències
[modifica]
- ↑ Zurita, Jerónimo. Historia del rey Don Fernando el Católico. De las empresas, y ligas de Italia (en castellà), p. llibre IV, cap. XLIII.
- ↑ Jervis, William Henley. A History of France: From the Earliest Times to the Establishment of the Second Empire in 1852 (en anglès). Harper & Brothers, 1862, p.286.
- ↑ Zurita, Jerónimo. Historia del rey Don Fernando el Católico. De las empresas, y ligas de Italia (en castellà), p. llibre V, cap. LXIV i LXV.
- ↑ Ellis, Henry. Original Letters, Illustrative of English History: Including Numerous Royal Letters; from Autographs in the British Museum, and One Or Two Other Collections, (en anglès). vol.1 (1400-1526). Harding and Lepard, 1827, p.263.
| Precedit per: Ferran II |
Rei de Nàpols 1496-1501 |
Succeït per: Lluís XII de França posteriorment Ferran el Catòlic |