Frafra
 Activistes lingüístics del frafra (Gurene Wikimedia Community) durant el procés d'incubació i llançament de la Viquipèdia en aquesta llengua l'any 2022  | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 820.000 (2011 ) |
| Autòcton de | Regió Centre, Regió Centre-Est, Regió Centre-Sud, Regió Est, Boulgou i regió Superior Oriental |
| Estat | Burkina Faso i Ghana |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües gur llengües Oti-Volta | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-3 | gur |
| Glottolog | fare1241 |
| Ethnologue | gur |
| IETF | gur |
El frafra és un idioma africà pertanyent al grup gur de les llengües congoatlàntiques i parlat per més de mig milió de persones de l'ètnia dels gurunsis (també anomenats frafres).[1][2] A partir de les dades de les darreres dècades i segons diverses fonts, s'estima que la dominen entre 600.000 i 950.000 persones, de les quals el gruix principal prové de la Regió Superior Oriental de Ghana. Entre els 25.000 i 60.000 parlants restants habiten les províncies de Bolgou, Narhouri i també Zoundweogo, a Burkina Faso.[3][4][5]
La llengua frafra rep diverses nomenclatures, per bé que els seus autoglotònims són «frafra» i també «fare-fare».[2] Consisteix en diverses variants dialectals: el gurene (en frafra: gurenɛ i també escrit com a gurunɛ, gʋrnɛ, gudenne, gurenne, gudeni o guadeni), el nankani (naane, nankanse, ninkare o ninkãrɛ) i el boone. És per aquesta raó que sovint la llengua també és coneguda pel nom de gurene. El talni i el nabt, tot i que sovint són inclosos com a variants del frafra, són llengües gur diferents.[6] L'origen de la denominació «frafra», tant per a la llengua com el grup humà, prové dels missioners i colonitzadors de les primeries del segle xx. Els anomenaren així atès que la població local sempre s'acomiadava amb aquesta expressió, que equival a 'bona sort' o 'vagi bé'. Més tard, el poble gurunsi n'adoptà el nom també com a propi.[3]
Fonètica
[modifica]El frafra té un sistema que inclou 17 fonemes, tot i que se'n poden comptar fins a 19 si es tenen en compte /ɣ/ com un al·lòfon de /g/ i també /ɾ/ com un al·lòfon de /d/. Pel que fa a les vocals, en té 9 orals i 5 nasals, totes llargues.[7]
Consonants
[modifica]| Labial | Alveolar | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | ŋ | ||
| Oclusiva | sonora | p | t | k | ʔ |
| sorda | b | d | ɡ | ||
| Bategant | (ɾ) | ||||
| Fricativa | sonora | f | s | h | |
| sorda | v | z | (ɣ) | ||
| Aproximant | w | j | |||
Vocals
[modifica]| Anterior | Central | Posterior | |||
|---|---|---|---|---|---|
| laxa | tensa | laxa | tensa | ||
| Tancada | ɪ | i, ĩ | ʊ | u, ũ | |
| Mitjana | ɛ, ɛ̃ | e | ɔ, ɔ̃ | o | |
| Oberta | a, ã | ||||
| Diftongs | |||||
Ortografia
[modifica]El frafra empra els caràcters de l'alfabet llatí amb les excepcions de la c, j, q i també la x. En canvi, utilitza els caràcters ɛ, ɩ, ŋ, ɔ, and ʋ. La titlla és un tret distintiu en l'ortografia d'aquesta llengua a Burkina Faso i s'utilitza per denotar la nasalització, mentre que a Ghana es mostra utilitzant la lletra n.[7] Les dues vocals nasals, /ɛ̃/ i /ɔ̃/, s'escriuen com a ẽ i com a õ, respectivament. Totes les vocals nasals llargues només tenen la seva inclinació escrita en la primera lletra.[7]
Sociolingüística
[modifica]Es tracta d'un idioma de vitalitat estable i de bon prestigi social. S'ensenya a les escoles ghaneses i a la universitat allà on és llengua pròpia i autòctona,[3][8] on hi rep un reconeixement provincial i oficial de facto amb diccionaris i gramàtica normativa.[4][9]
També gaudeix de literatura pròpia i d'emissions de ràdio, així com, en l'àmbit religiós, de la Bíblia traduïda completament des del 2008 i d'una xarxa de voluntaris dels Testimonis de Jehovà.[4][9][10] A finals de gener del 2023, a més a més, diversos activistes lingüístics van culminar el llançament de la versió lingüística de la Viquipèdia en aquesta llengua (Gurenɛ Wikipiidiya), després de diversos mesos d'esforços i de creació de contingut en la fase beta d'incubadora.[8][11] Es convertí en la quarta llengua ghanesa amb versió idiomàtica a l'enciclopèdia lliure i suposà un punt d'inflexió en la projecció digital de l'idioma.[8][11]
Als Països Catalans, el frafra és un dels centenars d'idiomes que s'hi ha documentat amb certa estabilitat gràcies a diversos estudis de diversitat lingüística: se n'ha detectat la presència entre les 300 llengües documentades a Barcelona[12] i entre les 160 detectades a les Illes Balears.[13]
Referències
[modifica]- ↑ Mwakikagile, 2017, p. 193.
- ↑ 2,0 2,1 «Gurenne». Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades, n.d. [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Guanche Pérez i Corral Barrero, 2022.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Ager, Simon. «Frafra language and alphabet» (en anglès). Omniglot, n.d. [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ «Farefare» (en anglès). Joshua Project, n.d. [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ Naden, Tony «ISO 639-3 Registration Authority - Request for Change to ISO 639-3 Language Code» (
PDF) (en anglès). Organització Internacional per a l'Estandardització, 08-11-2014.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Niggli. «Equisse grammaticale du ninkãrɛ au Burkina Faso» (
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Meet Daniel Abugre Anyorigya, Gurene language activist» (en anglès). Rising Voices, 08-06-2022 [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ 9,0 9,1 «Farefare» (en anglès). Ethnologue, n.d. [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ «Les Oficines Remotes de Traducció beneficien a milions de persones». Testimonis de Jehovà, 1r març 2021 [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ 11,0 11,1 Abugre Anyorigya, Daniel «Gurene language goes live on Wikipedia». Citi News Room, 28-02-2023 [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ Vaqué Reig, Irene «Àrab, urdú, igbo i wòlof: els carrers de Barcelona parlen més de 300 llengües». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 27-11-2019 [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ Canyelles, Caterina «Les llengües de la immigració a les Illes Balears». Llengua i ús, núm. 51, 2012, pàg. 112-124.
Bibliografia
[modifica]- Guanche Pérez, Jesús; Corral Barrero, Carmen María. África. Diccionario etnográfico. Tomo I (en castellà). L'Havana: Instituto Cubano del Libro, 2022. ISBN 9789590622748.
- Mwakikagile, Godfrey. The People of Ghana: Ethnic Diversity and National Unity (en anglès). Dar es Salaam (Tanzània): New Africa Press, 2017. ISBN 978-9987-16-050-1.