Fragassa de bosc
Potentilla sterilis  | |
|---|---|
 Potentilla sterilis (Syn. P. fragariastrum) | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Tribu | Potentilleae |
| Gènere | Potentilla |
| Espècie | Potentilla sterilis (L.) Garcke |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Fragaria sterilis |
La fragassa de bosc (Potentilla sterilis) és una espècie de planta de la família Rosaceae, que s'assembla a les maduixes.[1] Altres noms catalans són fragassa estèril, maduixera borda o potentil·la estèril.[2]
Descripció
[modifica]La fracassa de bosc o falsa maduixa és una planta vivaç de 5 a 15 de cm, estolonífera de port semblant al de la maduixera (Fragaria vesca). Floreix de febrer a maig. Les seves flors són blanques, escotades amb forma de cor. Mesuren 8-12 cm de diàmetre i es troben agrupades d'1 a 3.[1]
Les fruites, anomenades falses maduixes són petites. Són fruits secs i no s'assemblen a una maduixa. Porten menys aquenis que aquesta, d'aquí el nom de sterilis. Però els seus aquenis tenen un volum lleugerament superior, i són de color blanquenc o grogenc.
Les fulles tenen la dent terminal més curt que els seus dos veïns (contràriament a la maduixa). És una planta mel·lífera (productora de mel). No posseeix propietats medicinals particulars, contràriament als altres membres de la família de les potentil·les.
Hàbitat
[modifica]És una espècie present al Pirinieu a l'estatge montà (entre 300 i 1.500 metres d'altitud) però absent en les zones mediterànies més baixos. Aprecia la mitja ombra, els sòls bastant frescs i profunds, més aviat neutres.[1] Es troba en els boscos barrejats de (roure pènol, faig i alzina), les tanques, les tales forestals, els camins, les landes, les gespes.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Potentilla sterilis». Flora Catalana. [Consulta: 16 desembre 2021].
- ↑ Vallès, Joan (dir.). «fragassa de bosc». A: Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia,, 2014 (Diccionaris en Línia).
- ↑ «Boscos de roure pènol (Quercus robur), higròfils i eutròfics, pirenaicocantàbrics». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 desembre 2021].
