Ficus insipida
 | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 61886011  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Moraceae |
| Gènere | Ficus |
| Espècie | Ficus insipida Willd., 1806 |
Ficus insipida és una espècie d'arbre del gènere Ficus, que té diversos usos entre alguns pobles autòctons d'Amèrica. A Mèxic, Guatemala, El Salvador i Hondures se l'anomena amate (del nàhuatl amatl); a Colòmbia és conegut com a chibecha, a Panamà i Perú higuerón, i ojé a Perú i Bolívia. A Costa Rica se l'anomena chilamate de riu i a Nicaragua simplement chilamate.
Descripció
[modifica]El Ficus insipida pot trobar-se distribuït a zones tropicals d'Amèrica, des de Mèxic fins a l'Amazònia. Creix en climes variats i humits, en què forma part de les capes altes del bosc tropical. Produeix un fruit semblant al de la figuera (perquè n'és família) no comestible per als éssers humans. Els qui sí que se n'alimenten són els peixos Brycon guatemalensis present a Costa Rica i Guatemala, que ajuda a distribuir-ne les llavors en ingerir-les i passar-les pel tracte digestiu. Aquesta espècie vegetal es classificà per primera vegada al 1817.
Utilització
[modifica]Les cultures de l'altiplà de Mèxic recol·lectaven l'escorça d'aquest arbre, la maceraven i feien làmines primes amb la polpa d'escorça, que variaven de forma i grossària en funció del propòsit del paper (escriptura o adorns). Després assecaven al sol les làmines; una vegada seques, adquirien un color d'ocre clar a fosc i una textura rugosa. Aquesta classe de paper es coneix ara com paper amate.
Propietats
[modifica]La saba d'aquesta espècie s'usa també des de temps antics, com a antihelmíntic per diversos pobles de l'Amazònia i en altres zones d'Amèrica central. Els efectes desparasitador de la saba de Ficus glabrata es deu a la presència de l'enzim proteolític ficina.
A Chiapas el làtex d'aquest arbre s'aprofita per a combatre Trichuris trichiura. A més, en algunes farmàcies es ven un producte denominat higuerol, elaborat amb aquest làtex. A Tabasco la llet de l'amate es barreja amb un poc de llet i se li n'afig el doble de mel d'abella, més una gota de menta, i es pren en dejú, contra els paràsits intestinals.
- Història
Maximino Martínez, al segle xx, s'hi refereix com a antiparasitari.[1]
Taxonomia
[modifica]Ficus insipida el descrigué Carl Ludwig Willdenow en Species Plantarum. Editio quarta 4(2): 1143. 1806.[2]
Ficus: nom genèric que deriva del nom en llatí de la figa.[3]
insipida: epítet llatí que significa 'sense sabor'.
- Ficus finlayana Warb.
- Ficus glabrata Kunth
- Ficus glabrata var. obtusula Dugand
- Ficus krugiana Warb.
- Ficus longistipula Pittier
- Ficus palmirana Dugand
- Ficus radulina S.Watson
- Ficus segoviae Miq.
- Ficus werckleana Rossberg
- Ficus whitei Rusby
- Galoglychia martinicensis Gasp.
- Pharmacosycea angustifolia Liebm.
- Pharmacosycea brittonii Rusby[4]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Medicina tradicional mexicana». Arxivat de l'original el 10 de juny de 2013. [Consulta: 14 març 2014].
- ↑ «Ficus insipida». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: l'11 febrer 2013].
- ↑ En Noms botànics.
- ↑ Ficus insipida en PlantList.
Bibliografia
[modifica]- Evidència de dispersió de llavors de figues by the fruit-eating characid fish Brycon guatemalensis Regan in a Costa Rican tropical rain forest, Michael H. Horn, en Oecologia, ISSN 0029-8549 ISSN 0029-8549, Springer-Verlag GmbH.
- Nova Genera et Species Plantarum (quarta ed.), 2: 47. 1817.
- Estudis preclínicos i clínics amb el làtex de Ficus glabrata H.B.K., un antihelmíntico tradicional intestinal a l'àrea d'Amazones, Hansson A, Veliz G, Naquira C, Amren M, Rierol M, Arévalo G., en Ethnopharmacol, agost de 1986 ; número 17(2): pàgines 105-138.