Fercromur
Fercromur | |
---|---|
Fórmula química | Cr₃Fe1-x |
Epònim | ferro, crom i composició química |
Localitat tipus | àrea Efim, Kumak, óblast d'Orenburg, Urals, Rússia |
Classificació | |
Categoria | elements natius |
Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AE.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AE.15 |
Dana | 1.1.12.3 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | isomètric |
Estructura cristal·lina | a = 2,882(5) Å; |
Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
Color | gris clar |
Duresa | 6,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 6,18 g/cm³ (calculada) |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1984-022 |
Any d'aprovació | 1986 |
Símbol | Fcr |
Referències | [1] |
El fercromur és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el seu nom de la seva composició química.
Característiques
[modifica]El fercromur és un element químic de fórmula química Cr₃Fe1-x. Cristal·litza en el sistema isomètric, en forma de petits grans que formen agregats, de fins a diversos centenars de micròmetres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el fercromur pertany a «01.AE: Metalls i aliatges de metalls, família ferro-crom» juntament amb els següents minerals: vanadi, molibdè, crom, ferro, kamacita, tungstè, taenita, tetrataenita, antitaenita, cromferur, wairauïta, awaruïta, jedwabita i manganès.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en filons de quars, dins amfibolites brechades i esquists. Sol trobar-se associada a altres minerals com: ferro, coure, bismut, or, cromferur, grafit, cohenita, halita, silvita, marialita o quars. Va ser descoberta l'any 1986 a l'àrea Efim, a Kumak (Óblast d'Orenburg, Rússia). També se n'ha trobat a Verkhneivinsk, al riu Neiva, que com l'altre jaciment està situat als Urals.
Referències
[modifica]- ↑ «Ferchromide» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2016].
- ↑ «Chromferide» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 9 gener 2016].