Eudialita

Eudialita
Cristall d'eudialita de gairebé 4 cm. provinent de Kola, Rússia
Fórmula química	Na₁₅Ca₆Fe₃Zr₃Si(Si₂₅O₇₃)(O,OH,H₂O)₃(Cl,OH)₂
Epònim	Eu-, dia- (en) i pedra
Localitat tipus	Kangerluarsuk fjord, Ilímaussaq (en)
Classificació
Categoria	silicats > ciclosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.CO.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CO.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/C.03
Dana	64.1.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Hàbit cristal·lí	cristalls curts rombohedrals a llargs prismàtics; granular, masses irregulars
Grup puntual	trigonal - hexagonal escalenohedral
Grup espacial	grup espacial 160, space group R3 (en) i Grup espacial 166
Color	rosa, vermell, groc, marró-groguenc, violeta
Exfoliació	imperfecta en {1120}, distinta en {0001}
Fractura	desigual, concoidal, rugosa
Tenacitat	fràgil
Duresa	5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	2,74 a 3,10
Densitat	2,8 a 3
Propietats òptiques	uniaxial (+/-)
Índex de refracció	nω = 1.606–1.610 nε = 1.610–1.613
Birefringència	δ = 0,004
Pleocroisme	feble: O = sense color, groc pàl·lid, rosa; E = rosa a incolor
Solubilitat	soluble en H₂SO₄
Mineral radioactiu
Radioactivitat	lleument radioactiva
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2003 s.p.
Símbol	Eud
Referències	[1]

L'eudialita és un mineral de la classe dels silicats que pertany i dona nom al grup de l'eudialita. Rep el seu nom del grec eu (bo) i dialisis (desunió), al·ludint la seva fàcil solubilitat en àcid. Va ser descrita per primera vegada l'any 1819 per Friedrich Stromeyer en exemplars de sienita nefelina del complex intrusiu de Ilimaussaq, al sud-oest de Groenlàndia. És el membre principal del grup eudialita, grup al qual dona nom.^[2]

L'eudialita és un silicat de color vermell, de fórmula química Na₁₅Ca₆Fe₃Zr₃Si(Si₂₅O₇₃)(O,OH,H₂O)₃(Cl,OH)₂. Es caracteritza pel fet que pot ser fosa molt fàcilment. Amb un bufador es fon ràpidament a un color verd pàl·lid, sense color de la flama. A més, el mineral és també molt sensible als àcids. Fins i tot ruixada amb àcids en fred la eudialita descoloreix molt ràpidament i gelatinitza fàcil i completament. Cristal·litza en el sistema trigonal.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si₉O₂₇]18^-» juntament amb els següents minerals: al·luaivita, ferrokentbrooksita, kentbrooksita, khomyakovita, manganokhomyakovita, oneil·lita, raslakita, feklichevita, carbokentbrooksita, zirsilita-(Ce), ikranita, taseqita, rastsvetaevita, golyshevita, labyrinthita, johnsenita-(Ce), mogovidita, georgbarsanovita, aqualita, dualita, andrianovita, voronkovita i manganoeudialita.

L'eudialita és feblement radioactiva amb una activitat específica d'aproximadament 158,2 Bq/g (en comparació, l'activitat del potassi és 31,2 Bq/g).

Posseeix un origen magmàtic, es forma en roques ígnies alcalines, com la sienita nefelínica i les seves pegmatites. Es troba associada amb altres minerals ignis alcalins. Aquests minerals associats inclouen: microclina, nefelina, aegirina, lamprofil·lita, lorenzenita, catapleiïta, murmanita, arfvedsonita, sodalita, aenigmatita, rinkita, låvenita, titanita i magnetita titànica.

L'eudialita s'utilitza com un mineral de poca importància de zirconi. També s'empra en joieria com a pedra ornamental generalment en forma de caboixó, però aquest ús està limitat per la seva raresa, que es veu agreujada pel seu pobre hàbit cristal·lí. Aquests factors fan que el seu interès primari sigui com a mineral de col·lecció.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eudialita