Esquistosomosi

Esquistosomosi

Vesícules en la pell de l'avantbraç, creat per la penetració del Schistosoma. Font: CDC
Tipus	distomatosi, helmintosi, malaltia tropical desatesa i malaltia
Epònim	Theodor Bilharz
Especialitat	infectologia
Clínica
Símptomes	hematúria, diarrea, nàusea i calfred
Patogènesi
Causat per	Schistosoma
Classificació
CIM-11	1F86
CIM-10	B65
CIM-9	120
CIAP	D96
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana	0106046
DiseasesDB	11875
MedlinePlus	001321
eMedicine	228392
Patient UK	schistosomiasis-pro
MeSH	D012552
Orphanet	1247
UMLS CUI	C0029827 i C0036323
DOID	DOID:1395

Les esquistosomosis (o bilharziosis) són unes helmintosis causades per diverses espècies de trematodes del gènere Schistosoma.

Tot i que té una taxa de mortalitat baixa, l'esquistosomosi és sovint una malaltia crònica que pot danyar els òrgans interns i, en els nens, perjudicar el creixement i el desenvolupament cognitiu. En la forma d'esquistosomosi de l'aparell urinari, s'associa amb major risc de càncer de bufeta en els adults. L'esquistosomosi és la segona malaltia parasitària més devastadora socioeconòmicament després de la malària.^[1]

Aquesta malaltia és més comuna en Àsia, Àfrica i Amèrica del Sud, especialment en àrees on l'aigua conté molts cargols d'aigua dolça, que poden portar el paràsit.

La malaltia afecta moltes persones en els països en desenvolupament, especialment els nens que poden adquirir la malaltia nedant o jugant en aigua infectada.^[1] L'OMS inclou l'esquistosomosi a la llista de Malalties tropicals desateses.^[2]

Les espècies de Schistosoma que poden infectar els humans:

• Schistosoma mansoni (CIM-10 B65.1) i Schistosoma intercalatum (B65.8) causen esquistosomosi intestinal.
• Schistosoma haematobium (B65.0) causa esquistosomosi urinària.
• Schistosoma japonicum (B65.2) i Schistosoma mekongi (B65.8) causen esquistosomosi intestinal asiàtica.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esquistosomosi

• R. López-Vélez, E. Martín Echavarría, J.A. Pérez Molina. «Guía de enfermedades infecciosas importadas» p. 87-90. Ministerio de Sanidad y Consumo, 2008.