Esteve d'Àustria
  | |
| Nom original | (de) Stephan Franz von Österreich |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 14 setembre 1817 Buda (Hongria) |
| Mort | 19 febrer 1867 (49 anys) Menton (França) |
| Causa de mort | tuberculosi |
| Sepultura | castell de Buda |
| Membre de la cambra dels senyors d'Àustria | |
| 18 abril 1861 – | |
| Palatí d'Hongria | |
| 13 gener 1847 – 24 setembre 1848 ← Josep Antoni d'Àustria – Supressió del càrrec → | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Partit | polític abans de l'aparició dels partits polítics |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Imperi Austríac |
| Conflicte | Batalla de Pákozd |
| Altres | |
| Títol | Arxiduc |
| Família | Habsburg-Lorena |
| Cònjuge | cap valor |
| Fills | cap valor |
| Pares | Josep Antoni d'Àustria i Hermínia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym |
| Germans | Josep d'Àustria Maria Enriqueta d'Àustria Elisabet d'Àustria Hermínia d'Àustria |
| Premis | |
Signatura  | |
 | |
Esteve Francesc Víctor d'Àustria (Buda, 14 de setembre de 1817 – Menton, 19 de febrer de 1867) va ser arxiduc d'Àustria i el darrer palatí d'Hongria entre 1847 i 1848.
Orígens
[modifica]Va ser fill de l'arxiduc Josep Antoni d'Àustria, anterior palatí d'Hongria, i de la seva segona muller, Hermínia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym, nascut com a bessó d'Hermínia d'Àustria.[1]
Primers anys
[modifica]Va passar la infància a Schaumburg i Ofen. La seva formació va ser adequada i demostrà interès per les ciències polítiques, que després va estudiar a Viena.[2]
L'arxiduc va ser enviat a les oficines centrals de Viena de 1839 a 1841,[2] per formar-se en assumptes estatals i diferents sectors del servei públic.[3] Després de dos anys adquirint coneixements, va recórrer els diferents territoris de l'imperi i alguns estats veïns entre 1841 i 1843.[2] Va visitar províncies com Llombardia, Vèneto, Ístria i i el Tirol, i diverses corts italianes i alemanyes. D'aquesta manera, va poder-se familiaritzar amb l'administració pública i amb l'economia de diverses regions i països. Al llarg dels anys va escriure una memòria de les seves visites que va presentar a l'emperador.[3]
Governador a Bohèmia i Hongria
[modifica]El 1843 va ser nomenat governador de Bohèmia.[2] Durant l'exercici del càrrec, va supervisar la construcció de la carretera imperial Riesengebirge (avui carretera I/14) entre Reichenberg i Třebovice. En el seu honor es va donar el seu nom a un turó amb una torre de vigilància, construïda d'ençà 1847 vora la carretera.[4]
A la mort del seu pare, va tornar a Hongria, on va ser nomenat governador el gener de 1847. Així mateix, va ser elegit palatí pel parlament hongarès el novembre del mateix any.[2]
Revolució de 1848
[modifica]Amb l'esclat de la revolució de 1848, va haver de mediar entre la cort i els revolucionaris, sense èxit malgrat la seva popularitat. Dotat d'amplis poders, va nomenar primer ministre a Lajos Batthyány el març de 1848 i va obrir el Parlament a Pressburg a començaments de juliol. Tanmateix, durant el conflicte entre el govern hongarès i els croates, va ser privat gradualment dels seus poders, a causa també de la situació inestable de la cort.[2]
Després de l'atac de Josip Jelačić, no va poder assolir un armistici i va decidir abandonar Hongria i deixar el càrrec el setembre.[2]
Darrers anys
[modifica]Després d'un temps a Moràvia, va establir-se a Schaumburg, i els darrers anys de la seva vida en balnearis francesos i suïsos.[2]
Col·leccionisme
[modifica]Va ser un important col·leccionista de minerals. Quan va manar construir el castell de Schaumburg el 1850, va ampliar les habitacions per instal·lar-hi la seva extensa col·lecció, que consistia en unes 22.000 peces el 1885.[5] Victor Leopold Ritter von Zepharovich va fer una descripció de les estances i de la col·lecció de l'arxiduc.[6]
El 1857 va convertir-se en membre de l'Acadèmia Alemanya de Ciències Naturals Leopoldina, per la secció de botànica.[7]
Referències
[modifica]
- ↑ «Obituary. The Archduke Palatine». The Gentleman's Magazine, vol. 27, 1847, pàg. 305.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Stephan Victor, Erzhg. von Österr. (1817–1867), Palatin» (en alemany). Österreichisches Biographisches Lexikon. Austrian Centre for Digital Humanities and Cultural Heritage. [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Schlitter, Hanns. «Stephan Victor, Erzherzog von Oesterreich» (en alemany). Allgemeine Deutsche Biographie 36. Deutsche Biographie, 1893.
- ↑ «Aussichtsturm Stephanshöhe: Seit 130 Jahren der schönste Blick aufs Riesengebirge» (en alemany). Radio Praguer International, 14-08-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
- ↑ Scheid, R. «Die Mineraliensammlung des Erzherzogs Stephan auf Schoß Schaumburg». A: Geologie und hydrothermale Mineralisation im rechtsrheinischen Schiefergebirge (en alemany). Herborn: Nassauischer Verein für Naturkunde, 1998, p. 245-252.
- ↑ Von Zepharovic, V. «Ein Besuch auf der Schaumburg. Sendeschreiben an W. Haidinger». Jahrbuch der kaiserlich-königlichen geologischen Reichsanstalt [Viena], vol. 8, núm. 3, 1857, p. 607-612.
- ↑ «Franz Viktor Stephan» (en alemany). Leopoldina. Nationale Akademie der Wissenschaften.