Estació seca

L'estació seca és un període o estació de l’any que es produeix en les zones terrestres on hi dominen els climes àrid (Aw), semiàrid (BS) i monsònic (Am).^[1] Durant l'estació seca, la precipitació és escassa o inexistent.^[2] És un terme emprat en climatologia i meteorologia usat en contraposició al d'estació humida o plujosa que presenten els climes tropicals entre els 15 i 25 º de latitud (Nord i Sud).

L'energia del Sòl i la distribució desigual de la calor irradiada a la Terra entre l'equador i els pols, disposa en gran manera la circulació general atmosfèrica. L'atmosfera es reorganitza per compensar aquestes diferències de temperatura. A més a més, l'eix terrestre manté una inclinació i cada lloc de la Terra rep una major o menor quantitat de calor en diferents períodes de l'any, produint-se un temps característic en unes estacions més o menys diferenciades: les quatre estacions. D'altra banda, a les regions tropicals a prop de l'equador, el diferencial de calor al llarg de tots els mesos de l'any, és mínim i només hi ha petites variacions de la temperatura. La diferenciació de les estacions, seca i humida, rau en la quantitat de precipitació registrada en un període i 'altre i així es determina la durada de l'estació seca i la humida a les àrees tropicals.^[3]

En els tròpics, el cinturó de pluges tropicals oscil·la al llarg de l'any de nord a sud. A l'hemisferi Nord d'abril a setembre aquest cinturó de pluges determina l'estació humida i, a la mateixa època, l'hemisferi Sud experimenta l'estació seca. Després, d'octubre a març l'hemisferi Sud tindrà l'estació humida i al mateix temps l'hemisferi Nord tindrà l'estació seca. Durant l'estació seca les pluges són escasses però generalment no són nul·les.

A les àrees hispanoparlants i tropicals d'Amèrica, l'estació seca s'anomena popularment verano (estiu) i la humida invierno (hivern) d'acord amb el patró de pluges mediterrani dels conqueridors, encara que no hi ha un estiu i un hivern marcats pels canvis de temperatures sinó l'alternança d'una estació humida i una altra de seca.

El cinturó de pluges acostuma a arribar, al nord, fins al Tròpic de Càncer i, al sud, fins al Tròpic de Capricorn. Anualment, a prop d'aquestes latituds hi ha una estació plujosa i una estació seca. A l'equador hi ha dues estacions plujoses i dues de seques, ja que el cinturó plujós hi passa dues vegades l'any: una quan es mou al nord i una altra en moure's cap al sud. Entre els tròpics i l'equador hi ha localitats que poden tenir una curta estació plujosa i una altra de perllongada. La geografia local pot modificar aquests patrons climàtics.

Les noves dades mostren que en les àrees estacionals de l'Amazònia, el creixement i la cobertura de les fulles varia entre les estacions seca i plujosa, amb al voltant d'un 25 % més de fulles i un creixement més ràpid en l'estació seca. Els investigadors creuen que el mateix Amazones afecta el començament de l'estació humida: el creixement de les fulles fa que s'evapori més aigua.^[4] No obstant això, aquest creixement només apareix en àrees pristines al voltant del riu Amazones, on els investigadors creuen que les arrels poden aprofundir i recol·lectar més aigua de pluja.^[5] També s'ha demostrat que els nivells d'ozó són molt més alts durant l'estació seca que durant l'estació plujosa en la conca del riu Amazones.^[6]

El cinturó de pluja tropical es troba en l'hemisferi sud des d'octubre fins a març; durant aquest temps, els tròpics del nord tenen una estació seca amb menys precipitacions, i els dies solen ser assolellats. D'abril a setembre, el cinturó plujós es troba en l'hemisferi nord i els tròpics del sud tenen la seva estació seca. Segons la classificació climàtica de Köppen, per a un clima tropical, un mes d'estació seca es defineix com un mes en què la precipitació mitjana és inferior a 60 mm.^[7]

A l'Àfrica l'inici de l'estació seca coincideix amb un augment dels casos de xarampió, la qual cosa podria atribuir-se a la concentració més gran de persones en aquesta estació. Això és així perquè l'agricultura és pràcticament impossible sense reg. Durant aquest temps, alguns agricultors es traslladen a les ciutats, creant nuclis de major densitat de població i permetent que la malaltia es propagui més fàcilment.^[8]

Les noves dades mostren que en les parts estacionals de la selva amazònica d'Amèrica del Sud, el creixement i la cobertura del fullatge varia entre les estacions seca i humida, amb aproximadament un 25 % més de fulles i un creixement més ràpid en l'estació seca. Els investigadors creuen que el mateix Amazones té l'efecte de portar l'inici de la temporada de pluges: en fer créixer més fullatge, s'evapora més aigua.^[9] No obstant això, aquest creixement apareix només en les parts no pertorbades de la conca de l'Amazones, on els investigadors creuen que les arrels poden arribar més profundament i recol·lectar més aigua de pluja.^[5] També s'ha demostrat que els nivells d'ozó són molt més alts en l'estació seca que en l'estació humida en la conca de l'Amazones.^[10]

A Austràlia^[11] i a Sud-amèrica l'estació seca es determina generalment entre maig i setembre. Com a mínim, en les zones costaneres el període entre l'estació seca i el començament de les pluges monsòniques (d'octubre a desembre) és una temporada de pluges ocasionals i alta humitat relativa atmosfèrica.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació seca