Ernst Gombrich

Ernst Gombrich

Biografia
Naixement	Ernst Hans Josef Gombrich 30 març 1909 Viena (Àustria)
Mort	3 novembre 2001 (92 anys) Londres
Nacionalitat	Àustria
Formació	Universitat de Viena Theresianum
Activitat
Camp de treball	Teoria de l'art, estudi de la història de l'art i literatura de divulgació científica
Lloc de treball	Londres (1936–2001) Viena (1902–1936)
Ocupació	Historiador de l'art
Activitat	1933 -
Ocupador	Universitat de Londres Universitat de Viena Institut Warburg
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1962–) Acadèmia Bavaresa de Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Britànica Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Interessat en	Giulio Romano
Família
Fills	Richard Gombrich
Germans	Dea Forsdyke
Premis
(2002)  Medalla Leverhulme (1994)  Premi Goethe (1992)  doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid (1992)  doctor honoris causa per la Universitat de Viena (1989)  Medalla Goethe (1986)  Premi Ciutat de Viena d'Humanitats (1985)  Premi Balzan (1984)  Condecoració Austríaca de les Ciències i les Arts (1976)  premi Hegel (1975)  Premi Erasmus  Knight Bachelor  Membre de l'Acadèmia Britànica  Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències

Sir Ernst Hans Josef Gombrich (Viena, Imperi Austrohongarès, 30 de març de 1909 – Londres, 3 de novembre de 2001) va ser un historiador de l'art austríac, que va passar gran part de la seva vida al Regne Unit.^[1] El 1960 va ser triat Fellow de l'Acadèmia Britànica, el 1966 nomenat CBE, el 1972 sir, i el 1988 li va ser concedida l'Orde del Mèrit. El 1994 se li va atorgar la medalla d'or de la ciutat de Viena.

Va néixer a Viena en el si d'una acomodada família jueva que es va convertir a una forma de protestantisme místic. Com molts intel·lectuals del moment, era agnòstic, encara que respectava la religió i als creients; de família de tradició jueva, se sentia vienès; va ser acusat de ser antialemany, però es va defensar insistint que era antitotalitari, enemic del sistemes de pensament tancats com l'holisme hegelià. Intentava ser un ciutadà del món, alhora que es qualificava a si mateix de jueu austríac.

Va ser educat en l'escola secundària Theresianum de Viena i el 1933 es va doctorar en Filosofia a la Universitat de Viena. Davant l'arribada al poder dels nazis, el 1936 es va traslladar a Gran Bretanya, on va ocupar un lloc com assistent d'investigació al Warburg Institute, creat per Aby Warburg.

Durant la Segona Guerra Mundial va col·laborar com corresponsal de la BBC. Va treballar a la Universitat de Londres (1956-59) i al Warburg Institute (1959-76), on va ocupar diferents càrrecs d'investigador abans de convertir-se en el seu director.

La seva Història de l'Art, publicada per primera vegada el 1950, va ser àmpliament difosa, ja que és un text de divulgació i no una "Història de l'Art" en sentit estricte. Originalment dirigida a joves lectors, se n'han venut milions d'exemplars i ha estat traduïda a més de 20 idiomes. Altres publicacions importants són Art i il·lusió (1960), considerada pels crítics com el seu treball més influent i de major envergadura, i els articles recopilats a Meditacions sobre un cavall de joguina (1963), El sentit de l'ordre (1979), i La imatge i l'ull (1981).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ernst Gombrich

• Temes del nostre temps, editorial Debate, 2003
• Art i il·lusió, editorial Debate, 2003
• El sentit de l'ordre, editorial Debate, 2004
• Gombrich essencial, editorial Debate, 2004
• Meditacions sobre un cavall de joguina, editorial Debate, 2003
• Ideals i ídols, editorial Debate, 2004
• La imatge i l'ull, editorial Debate, 2002
• Norma i forma, editorial Debat, 2000
• Noves visions de vells mestres, editorial Debate, 2000
• El llegat d'Apeles, editorial Debate, 2000
• Els usos de les imatges, editorial Debate, 2003
• The preference for the primitive, Phaidon Press Ltd, 2002
• Història de l'art, Columna, 2002
• Breu història del món, editorial Empúries, 1999
• A la recerca de la història cultural, València: L'Estel, cop. 1974

• Michael Baxandall