[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Epimeteu (mitologia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeEpimeteu

Pandora ofereix el gerro o la capsa a Epimeteu Modifica el valor a Wikidata
Tipustità Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Naixementcap valor Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePandora Modifica el valor a Wikidata
MareClímene (filla d'Oceà) i Temis Modifica el valor a Wikidata
PareJàpet Modifica el valor a Wikidata
FillsPirra i Prophasis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansAtles, Meneci i Prometeu Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecrei de Sició Modifica el valor a Wikidata

Epimeteu (en grec antic Ἐπιμηθεύς) va ser, segons la mitologia grega, un tità, un dels quatre fills de Jàpet i de Clímene (o d'Àsia, filla d'Oceà). Els seus germans són Atlas, Meneci i Prometeu. Epimeteu i Prometeu formen una parella d'oposats, i l'un és l'antítesi de l'altre. El nom d'Epimeteu significa ""el que reflexiona després", el que actua precipitadament, i el de Prometeu "el que reflexiona abans", el que preveu les coses.

Epimeteu va ser l'instrument que utilitzà Zeus per enganyar Prometeu. Després que Prometeu hagués enganyat dues vegades el déu, primer amb quina part de l'animal s'oferia als sacrificis i després entregant el foc als homes, va prohibir a Epimeteu que acceptés cap regal de Zeus. Però el déu, per mitjà d'Hermes, li oferí Pandora, i Epimeteu no s'hi pogué resistir. Quan els déus la hi van lliurar, la instigà a obrir la capsa que duia, ignorant que contenia les desgràcies del món.

Amb Pandora, Epimeteu va engendrar Pirra, esposa de Deucalió, el seu cosí, i mare de la humanitat després del diluvi.[1]

Referències

[modifica]
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 164. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

[modifica]
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 78. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1