Eleccions legislatives islandeses de 2017

Eleccions legislatives islandeses de 2017
← 2016  2021  →
Data	28 octubre 2017
Tipus	eleccions parlamentàries islandeses
Càrrec a elegir	diputat de l'Althing
Participació
248.485 201.792    81.21٪ 2.03 196.259       ?      ?
Resultat de la votació
Partit de la Independència  — Bjarni Benediktsson 49.548   25.25٪ 3.75 Parlamentari Moviment d'Esquerra-Verd  — Katrín Jakobsdóttir 33.156   16.89٪ 0.98 Parlamentari Aliança Socialdemòcrata  — Logi Már Einarsson 23.654   12.05٪ 6.31 Parlamentari Partit de Centre  — Sigmundur Davíð Gunnlaugsson 21.337   10.87٪ Parlamentari Partit Progressista 21.017   10.71٪ 0.78 Parlamentari Partit Pirata  — lideratge col·lectiu 18.053   9.2٪ 5.28 Parlamentari People's Party (en)  — Inga Sæland 13.502   6.88٪ 3.34 Parlamentari Viðreisn  — Þorgerður Katrín Gunnarsdóttir 13.122   6.69٪ 3.79 Parlamentari

Les eleccions parlamentàries d'Islàndia del 2017 es van celebrar el 28 d'octubre del mateix any, de manera anticipada. A l'elecció es van renovar els 63 diputats de l'Alþingi, el parlament islandès. Les eleccions van ser celebrades just un any menys un dia després de les darreres.

El govern d'Islàndia, format per un tripartit entre el Partit de la Independència, Futur Brillant i Viðreisn va quedar en minoria després que el partit Futur Brillant sortís del govern a causa d'un escàndol que involucrava el primer ministre, Bjarni Benediktsson.

Al sistema legal islandès existeix un mecanisme pel qual una persona pot veure restaurat el seu honor i la restauració de certs drets civils després de cinc anys de complir una sentència. Per aconseguir-ho, cal que tres persones de bon caràcter aportin cartes de recomanació. El primer ministre va signar una carta de recomanació de Hjalti Sigurjón Hauksson, condemnat per violacions múltiples a la seva fillastra des dels 5 anys fins als 12. El setembre del 2017 va sortir a la llum que el primer ministre hi estava involucrat, després d'haver demanat al ministre de Justícia que investigués qui havia signat la carta.

La sortida de Futur Brillant del govern va provocar que els partits de l'executiu quedessin en minoria a l'Alþingi. El president d'Islàndia, Guðni Thorlacius Jóhannesson, va ser el que va convocar les eleccions pel dia 28 d'octubre.^[1]

L'elecció es va realitzar mitjançant sufragi universal entre els habitants amb nacionalitat islandesa majors de 18 anys.

Dels 63 diputats de l'Alþingi, 54 van ser escollits en circumscripcions plurinominals mitjançant representació proporcional amb llistes desbloquejades. Els altres 9 escons eren compensatoris entre els partits que superessin el 5% dels vots vàlids.^[2]

A les llistes presentades pels partits se'ls hi assigna una lletra de l'alfabet llatí, que és la que acaba prenent cada partit com a acrònim i la que acaba sortint a les paperetes. La lletra utilitzada és la mateixa en totes les circumscripcions a les quals es presenti un partit, i els partits la solen mantenir elecció rere elecció, amb rares excepcions.

Partit			Vots	%	Escons	+/–
	Partit de la Independència	D	49.543	25,2	16	–5
	Moviment d'Esquerra-Verd	V	33.155	16,9	11	+1
	Aliança Socialdemòcrata	S	23.652	12,1	7	+4
	Partit del Centre	M	21.335	10,9	7	Nou
	Partit Progressista	B	21,016	10,7	8	0
	Partit Pirata	P	18.051	9,2	6	–4
	Partit Popular	F	13.502	6,9	4	+4
	Viðreisn	C	13.122	6,7	4	–3
	Futur Brillant	A	2.394	1,2	0	–4
	Albada	T	101	0,1	0	0
	Front Popular d'Islàndia	R	375	0,2	0	0
Vots en blanc i nuls			5.574	–	–	–
Total			195.204	100	63	0
Cens/Participació			246.511	79,19	–	–
Font: Iceland Monitor

Just després de les eleccions, Katrín Jakobsdóttir, líder del Moviment d'Esquerra-Verd, va manifestar la seva voluntat de ser primera ministra, i el Partit Pirata va donar-li suport. Inicialment es va proposar un pacte entre els quatre partits de l'oposició en la legislatura passada: el Moviment d'Esquerra-Verd, el Partit Pirata, l'Aliança Socialdemòcrata i el Partit Progressista.^[3] Si bé aquesta proposta sumava majoria absoluta, finalment va quedar descartada per ser massa ajustada.

Katrín Jakobsdóttir va ser nomenada primera ministra el 30 de novembre gràcies a un acord de govern entre el seu partit, el Partit de la Independència i el Partit Progressista.^[4]