El plaer de viure
Joy of Living  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Tay Garnett |
| Protagonistes | Irene Dunne Douglas Fairbanks, Jr. Alice Brady Guy Kibbee Eric Blore Lucille Ball Billy Gilbert Franklin Pangborn James Burke Jean Dixon Warren Hymer Harry Woods John Qualen Spencer Charters Dennis O'Keefe Richard Alexander Fuzzy Knight Pat Flaherty Harold Miller Cyril Ring Charles Lane Charles Williams Richard Lane George Chandler Bert Roach Frank Moran Al Hill
|
| Director artístic | Van Nest Polglase |
| Guió | Dorothy Fields, Herbert Fields, Allan Scott, Charles Graham Baker i Gene Towne |
| Música | Jerome Kern i Robert Russell Bennett |
| Fotografia | Joseph Walker |
| Muntatge | Jack Hively |
| Vestuari | Robert Kalloch i Edward Stevenson |
| Distribuïdor | RKO Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1938 |
| Durada | 91 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema musical |
        
| |
El plaer de viure (original: Joy of Living) és una pel·lícula musical americana de Tay Garnett, estrenada el 1938 i doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Maggie és una actriu famosa de Hollywood que viu amb la seva família. Guanya molts diners, però els ha de donar tots a uns pares que constantment li recriminen el que han fet per ella. Un dia, cedeix a les amoroses atencions d'un atractiu i aristocràtic admirador que l'allibera d'un núvol de caçadors d'autògrafs... i sorgeix l'amor.
Repartiment
[modifica]- Irene Dunne: Margaret «Maggie» Garret
- Douglas Fairbanks Jr.: Daniel «Dan» Brewster
- Alice Brady: Minerva Garret
- Guy Kibbee: Dennis Garret
- Jean Dixon: Harrison
- Eric Blore: Potter
- Lucille Ball: Salina Garret Pine
- Warren Hymer: Mike
- Billy Gilbert: el propietari del cafè
- Frank Milan: Bert Pine
- Dorothy Steiner: Dotsy Pine
- Estelle Steiner: Betsy Pine
- Phyllis Kennedy: Marie
- Franklin Pangborn: el director d'orquestra
- James Burke: el policia Mac McCarty
Crítica
[modifica]Trama convencional que va servir per aconseguir una agradable comèdia musical realitzada amb notable soltura. Romanç i musica, sàviament conjugats resultaven una fórmula gairebé màgica pel públic de l'època.[2]
Referències
[modifica]- ↑ El plaer de viure
- ↑ Calderon, pàg.414
Bibliografia
[modifica]- Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5.