Edward Bach
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 setembre 1886 Birmingham (Anglaterra) |
| Mort | 27 novembre 1936 (50 anys) Didcot (Anglaterra) |
| Formació | Universitat de Birmingham Universitat de Cambridge |
| Activitat | |
| Camp de treball | Medicina alternativa, medicina, homeopatia, Flors de Bach i bacteriologia |
| Ocupació | metge, filòsof, homeòpata, escriptor, bacteriòleg |
Signatura  | |
Edward Bach (Moseley, 24 de setembre de 1886 – 27 de novembre de 1936) va ser un metge, homeòpata, bacteriòleg i escriptor espiritualista britànic,[1] conegut per inventar el mètode guaridor amb elixirs de Flors de Bach, una forma de medicina alternativa basada en dilucions de dilucions d'infusions de flors i altres parts de plantes, barejades amb conyac o brandi. La majoria de les dades biogràfiques provenen d'un llibre publicat el 1940 per Nora Gray Weeks, la seva assistent i hereua principal,[2] que va transformar la darrera casa on Bach va viure i treballar en Bach Center lucratiu,[3] malgrat el desitg de Bach de donar la seva obra de guariment de franc a tota la humanitat.[4][5]
Bach va viure els seus primers anys a Moseley, prop de Birmingham, estudià medicina a la University College Hospital, de Londres i va obtenir el Diploma de salut Pública (Diploma of Public Health) a Cambridge. L'any 1917 Bach va tenir un tumor maligne extret de la seva melsa. Li van pronosticar que només viuria tres mesos més, però es va recuperar i va morir 19 anys més tard.[6] A partir de 1919, va treballar al London Homeopathic Hospital, on va ser influenciat per l'obra de Samuel Hahnemann.[7] En aquest període va desenvolupar la seva teoria de les set nosodes (remeis) bacterians que es coneixen com els Set nosodes de Bach.
L'any 1930 va començar aplicant una nova forma de guariment, la dels remeis basada en solucions infinitesimals de decoccions florals mesclades amb brandi. No incloïa cap part de la planta sinó el que ell en deia el «patró d'energia de la flor», les «vibracions» de la qual pretenia captar amb un mètode de decocció que va descobrir per intuïció.[5] Descriu els seus elixirs com un do de déus, que va descobrir per una mena de revelació.[8] Al principi amb aquesta tècnica va tractar pacients de franc.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Wood, 2000.
- ↑ McCutcheon, L. Skeptical Inquirer, 19, 4, 1995, pàg. 33-35.
- ↑ «Bach Centre». Arxivat de l'original el 2003-12-02. [Consulta: 3 març 2013].
- ↑ Bach, Edward. «Lettre du 22 octobre 1936 à son éditeur». A: Les écrits originaux du Dr Bach (en francès, traduït de l'anglès). Le Courrier du Livre, 1994, p. 178-179.
- ↑ 5,0 5,1 Monvoisin, Richard «Fleurs de Bach : une action avérée sur l'esprit critique» (en francès). Science et pseudoscience, n° 273, juliol-agost 2006.
- ↑ Mechthild Scheffer. The Encyclopedia of Bach Flower Therapy. Rochester, Vermont: Healing Arts Press, 2001, p. 13–5.
- ↑ Wood, 2000, p. 186.
- ↑ Edward, Bach; Barnard, J. (editor). Collected writings of Edward Bach. Ashgrove Publishing, 1998, p. 103. ISBN 978-1853980732.
- ↑ Graham, Helen. Complementary Therapies in Context: The Psychology of Healing. Jessica Kingsley Publishers, 1999, p. 254. ISBN 1-85302-640-9.
Bibliografia
[modifica]- Sandoz, Thomas. Histoires parallèles de la médecine. Des Fleurs de Bach à l'ostéopathie (en francès), 2005, p. 304. ISBN 9782020607032.
- Weeks, Nora. The Medical Discoveries Of Edward Bach Physician. Random House, 1940 (reedició 2011), p. 144. ISBN 9781446489741.
- Wood, Matthew. Vitalism: The History of Herbalism, Homeopathy and Flower Essences. Richmond, Calif: North Atlantic Books, 2000. ISBN 1-55643-340-9.