Educació informal

L'educació informal (en anglès informal education) fa referència al procés educatiu no organitzat que transcendeix al llarg de la vida d'una persona, provinent de les influències de la vida diària i el medi ambient. Aquest concepte està relacionat amb diferents formes d'educació alternativa, com poden ser:

• Educació en la llar (Homeschooling)^[1] i Unschooling,^[2] aprenent de manera natural i espontània, a partir d'experiments personals, jocs informals o reglaments, activitats familiars i educació familiar, amb preceptors, esportives, aficions, viatges, lectures, interacció social i els cursos lectius.^[3]
• Autodidactisme, estudis per compte propi.
• Treball Juvenil ^[4]

Els educadors informals, tant remunerats com no remunerats, treballen amb moltes classes d'individus i de grups, a través de plans socials i comunitaris o institucions de bé públic, fundacions, institucions de beneficència, etc. De fet, l'educació informal també es produeix a partir dels mitjans massius de comunicació com la televisió, cinema, revistes, periòdics, Internet o radiodifusió. Així com mitjançant d'altres canals com zoològics, museus, biblioteques, centres socials, ludoteques i activitats extraescolars.

Podem trobar una sèrie de mètodes de pedagogia alternativa amb presència en Espanya, són els següents:

Va ser iniciada pel filòsof alemany Rudolf Steiner, cerca el desenvolupament de cada nen en un ambient lliure i cooperatiu, sense exàmens i amb un fort suport per part de l'art i els treballs manuals. Segons Antonio Malagón, president de l'Associació de Centres Educatius Waldorf^[5] en Espanya, els tres trets principals dels col·legis Waldorf són: la participació familiar en el dia a dia de l'escola, la formació permanent del professorat i l'atenció al moment maduratiu de cada alumne per donar-li el seu temps en el seu procés de desenvolupament. Són un tipus d'escoles que van sorgir fa quasi 90 anys en Stuttgart (Alemanya). A poc a poc els seus mètodes van ser implantats en 80 països dels cinc continents, encara que a Espanya no es va començar a conèixer fins al 1975.

Propugna la creació d'un entorn estimulant perquè cada nen desenvolupi el seu propi mètode d'aprenentatge servint-se de la seva curiositat innata. En les aules d'aquest sistema educatiu alternatiu els nens es divideixen per trams d'edat. Va ser desenvolupat per la doctora Maria Montessori

És un sistema d'aprenentatge japonès basat en dos programes: un de matemàtiques i un altre de lectura. El seu principal objectiu és el desenvolupament del potencial de l'aprenentatge dels nens: motivar l'alumne, millorar el seu rendiment acadèmic i aportar-los confiança.

Es basa en el desenvolupament al màxim de les àrees sensorials del nen mitjançant l'estimulació perquè els petits siguin més intel·ligents. Els programes més populars en les escoles infantils són els dels Bits d'ntel·ligència, lectura i matemàtiques.

• Madalen Goiria Montoya,La opción de educar en casa Edición Tirant Lo Blanch, España (03/2014), ISBN 9788490536087
• Rosario Jiménez Frías, Florentino Sanz Fernández, “La formación en educación de personas adultas” 1994, pag: 49

• Educació social
• Ensenyament
• Educació formal
• Educació no formal
• Educació
• Educació obligatòria

• Aquesta obra deriva de la traducció parcial d'Educación Informal de la Wikipedia en espanyol, publicada pels seus editors sota la llicència Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported.
• Educación alternativa ¿Que aportan los colegios?
• "Unschooling, aprendizaje en libertad" lloc web, Eduskopia
• Organització internacional del treball (OIT), pàgina web oficial Govern d'Uruguay
• Informal Education, The National Academy of Science
• "Unschooling que es i que no es" Lloc digital fish-to-bird (Ensenyar a pescar, educant en casa)
• "Els cursos electius" pagina web el Mundo y su Historia

Viccionari