[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Economia d'Hondures

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula economia paísEconomia d'Hondures
MonedaLempira
Organitzacions comercialsOMC, DR-CAFTA
Estadístiques
PIB nominal22.978.532.896,782 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB (en PPP)39.22 miliards (2014)
Rànquing PIB113è (2014)
Taxa del PIB3.1% (2014)
PIB per càpita(2014)
PIB (PPP) per càpita4.996,813 dòlars Geary-Khamis Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
PIB per sectoragricultura 14%, indústria 26.3%, serveis 59.7% (2014)
Inflació6.1% (2014)
Taxa de creixement real3,6 % Modifica el valor a Wikidata (2016) Modifica el valor a Wikidata
Població sota el llindar de pobresa60% (2010)
Força laboral3.578.000 (2014)
Ocupació laboral per sectoragricultura 39.2%, indústria 20.2%, serveis 39.8% (2011)
Taxa d'atur4.3% (2014)
Indústries principalssucre, cafè, peces de teixit pla i de punt, productes de fusta, cigars
Socis comercials
Exportacions 8 072 milions (2014)
Productes d'exportació robes, cafè, gambetes, arnesos d'automòbils, cigars, banana, or, l'oli de palma, fruites, llagosta, fusta
Socis principals Estats Units 35.2%, Alemanya 8.4%, El Salvador 8%, Guatemala 6.3%, Nicaragua 5.9%, Mèxic 4.4% (2014)
Importacions 11 070 milions (2014)
Productes d'importació maquinària i equip de transport, matèries primeres industrials, productes químics, combustibles, productes alimentaris
Socis principals Estats Units 43.3%, Guatemala 9.4%, República Popular de la Xina 7.6%, Mèxic 5.6%, El Salvador 5.1% (2014)
Finances públiques
Deute extern7 041 milions (2014)
Ingressos3 632 milions (2014)
Despeses4 484 milions (2014)
Reserves totals4.708.097.401 $ Modifica el valor a Wikidata (2017) Modifica el valor a Wikidata
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
Tegucigalpa.

Hondures, el segon país més pobre de l'Amèrica Central i un dels més pobres de l'Occident, sofreix amb una distribució de renda molt desigual i amb elevada atur.[1] Històricament depèn del cultiu de la banana i cafè, en els últims anys les seves exportacions es van diversificar i ara inclouen robes i cables elèctrics per a automòbils.[1] Meitat de l'economia del país depèn dels Estats Units, sent 30% del PIB originari de les exportacions, i 20% de l'enviament de diner per hondurenys residents en aquell país.[1]

Malgrat els alts nivells d'atur i d'inflació l'economia hondurenya va demostrar un creixement sostingut anual d'un 5%. Amb la signatura del Tractat de Lliure Comerç entre els Estats Units d'Amèrica, Centreamèrica i la República Dominicana (CAFTA-DR), i recentment el Canadà, s'espera molta més inversió estrangera i major creixement econòmic.[2]

Els principals productes d'exportació hondurenys són el cafè, tèxtils, gambetes, bananes, oli de palmell africà, or, fruites i fusta. El govern duu a terme projectes per promoure i expandir el sector industrial, diversificar l'agricultura, millorar els mitjans de transport i desenvolupar projectes hidroelèctrics.[3] En la dècada passada, Hondures es va convertir en el tercer major exportador de tèxtils als Estats Units després de la República Popular de la Xina i Mèxic. Un gran percentatge de les exportacions hondurenyes són dirigides als Estats Units, la qual cosa és el seu principal soci comercial.[2]

Turisme

[modifica]
Centre de la ciutat de San Pedro Sula.
El cafè és un dels suports de l'economia hondurenya.

Hondures està començant a desenvolupar el seu potencial turístic. L'Institut Hondureny de Turisme (IHT) té com a missió "conduir el desenvolupament turístic nacional, mitjançant les activitats de planificació, impuls al desenvolupament i diversificació de l'oferta, suport a l'operació dels serveis turístics i la promoció, articulant les accions de diferents instàncies i nivells de govern."[4]

Això, segons la visió de l'IHT, porta al fet que Hondures sigui el 2021 "el país capdavanter en l'activitat turística a nivell regional, ja que haurà desenvolupat i diversificat els seus mercats, productes i destinacions. Les empreses seran més competitives en els àmbits nacional i internacional." D'acord amb l'IHT, "el turisme serà reconegut com a peça clau en el desenvolupament econòmic i el seu creixement s'haurà basat en el respecte dels entorns naturals, culturals i socials, contribuint a l'enfortiment de la identitat nacional."[5]

Malgrat que en l'actualitat Hondures ocupa l'últim lloc en ingrés de turistes a nivell centreamericà, aquest ocupa el quart lloc en generació de divises, després de Costa Rica, Panamà, i Guatemala (2009).[6]

La regió que més aporta turistes a Hondures segueix sent Amèrica Central, representant el 46% de participació, la segona regió més important és Amèrica del Nord, amb una participació del 39% del total de turistes, la gran majoria provinent dels Estats Units. 10,1% dels turistes provenen d'Europa i 4,2% d'altres països del món.[7]

Hondures compta amb molts llocs que atreuen al viatger aventurer. Des d'excursions per la jungla i submarinisme, fins a la visita d'antics jaciments maies i de pobles indígenes. En aquest país hi ha 40 zones protegides, 20 parcs nacionals i dos llocs qualificats com a patrimonis de la humanitat per la UNESCO: Copán i la Biosfera de la rica Banana.[8]

A les Illes de la Badia, lloc que rep més del 50% dels turistes que visiten Hondures, es troben hotels i menjar de classe mundial. En un menor grau, a les ciutats turístiques més grans, com Copán Ruïnes, Tela, San Pedro Sula, Tegucigalpa, l'àrea del llac de Yojoa i La Ceiba. Una vegada que el turista depassi més enllà d'aquesta ruta turística, ha d'estar preparat i conformar-se amb un allotjament bàsic, i menys infraestructura turística. Per arribar a Hondures és molt fàcil, amb molts vols directes a San Pedro Sula, Tegucigalpa i Roatán.[9]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia d'Hondures
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 CIA. «The World Factbook». Arxivat de l'original el 2018-12-25. [Consulta: 26 desembre 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Honduras». Honduran American Chamber of Commerce, 19-08-2011. [Consulta: 19 agost 2011].
  3. ↑ «Honduras». encarta.msn, 1997-2008. Arxivat de l'original el 2009-10-27. [Consulta: 18 agost 2011].
  4. ↑ Institut Hondureny de Turisme. Missió i Visió. IHT, 04 de desembre de 2010. «"conduir el desenvolupament turístic nacional, mitjançant les activitats de planificació, impuls al desenvolupament i diversificació de l'oferta..."» 
  5. ↑ Institut Hondureny de Turisme. Missió i Visió. IHT, 04 de desembre de 2010. «"el turisme serà reconegut com a peça clau en el desenvolupament econòmic i el seu creixement s'haurà basat en el respecte dels entorns naturals..."» 
  6. ↑ Institut Hondureny de Turisme. Butlletí d'Estadístiques Turístiques 2005-2009. IHT, 04 de desembre de 2010. «"Hondures ocupa l'últim lloc en ingrés de turistes a nivell..."» 
  7. ↑ Institut Hondureny de Turisme. Enquesta de la Despesa i Perfil del Turista. IHT. «"representant el 46% de participació, la segona regió més important és Amèrica del Nord, amb una participació del 39% del total de turistes, la gran majoria provinent dels Estats Units"» 
  8. ↑ Fiona Dunlop, Carl Pendle Jane Egginton i Steve Watkins. Viatgis d'Aventura, Amèrica Central. Dai Nippon Printing Co. Ltd, 2000. «"Hi ha a Hondures molts llocs que atrauran al viatger aventurer incloses 40 zones protegides, 20 parcs nacionals, i dos llocs qualificats com a patrimonis de la humanitat per la UNESCO: Copán i Rica banana. Des d'excursions per la jungla i submarinisme, fins a la visita d'antics jaciments maies i de pobles indígenes..."» 
  9. ↑ Benchwick, Greg. Hondures and the Bay Islands. «"There are high end resorts and world class food in the major resorts of the Bay Islands, and to a lesser degree in the bigger tourist towns of the mainland such as Copen Ruins, Tela, Sant pedro Sula, Tegucigalpa, the area around Lago de Yojoa and La Ceiba."» 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Economia_d%27Hondures&oldid=32601760»