Eonaviego

Eonaviego, llengua eonaviega, gallec-asturià, fala de l'occident d'Astúries o gallec d'Astúries (o simplement fala per als seus parlants) és un conjunt de parles (o falas) situades en la zona asturiana compresa entre els rius Eo i Navia, si bé la seva àrea d'influència abasta també zones més orientals que el riu Navia. Aquest territori es coneix com a Terres de l'Eo-Navia (un territori que no coincideix amb la comarca de l'Eo-Navia). Les Terres de l'Eo-Navia comprenen els municipis asturians d'A Veiga, Bual, Castropol, Cuaña, Eilao, El Franco, Grandas de Salime, Ibias, Pezós, Samartín d'Ozcos, Santalla d'Ozcos, San Tiso d'Abres, Tapia de Casariego, Taramundi, Vilanova d'Ozcos, i parts de Navia, Villayón, i Allande.

Històricament aquesta zona ha estat i està molt aïllada de la resta d'Astúries, i per descomptat de Galícia i Castella, a causa de les seves fronteres naturals: el riu Eo, la serralada Cantàbrica i el riu Nalón i el mar Cantàbric. També és cert que és una zona de paisatges abruptes, menys la part de la rasa costanera que és més plana, per la qual raó les comunicacions interiors tampoc eren fàcils.

No existeixen dades precises del nombre de parlants, si bé la zona en la qual es parla té prop de 45.000 habitants. Segons el II Estudi sociolingüístic d'Astúries. 2002, realitzat per l'equip Euskobarómetro set de cada deu enquestats (72%) van dir ser parlants de gallec-asturià, encara que únicament un de cada cinc (24%) va afirmar saber llegir-lo, i un de cada sis (16%) escriure'l. Com a dada preocupant cal destacar la reculada generacional de la fala, encara que segueixi sent la majoritària com llengua materna: avui ho és de dues de cada tres persones (67%), però fa més d'una dècada (en l'enquesta de 1990) ho era de tres de cada quatre (75%). La reculada entre generacions és clara, i avui únicament tres de cada deu enquestats afirmen utilitzar la llengua amb els seus fills.

La llengua eonaviega és el resultat de l'evolució de la llengua gallec-portuguesa parlada a l'extrem occidental de la península. El fet, però, de trobar-se sotmesa durant gairebé segles a un procés de disglòssia a conseqüència de l'oficialitat del castellà, ha determinat la desaparició de gran part dels caràcters originaris. Al costat d'aquests caràcters s'aprecien altres processos fonològics de transició i altres anteriors al moment de cohesió lingüística de la llengua gallec-portuguesa.

1. Morfema verbal de segona persona del plural en -aides-: cantaides, cantabaides, enfront de cantades, cantabades gallec y cantáis y cantavéis en portuguès.
2. Futur sintétic: "eivos dar", "eiyes atizar", "y'a poñer", etc., igual que en el galaico-portuguès i el portuguès
3. Imperatiu de la segona persona del plural en -áide, -ede, -ide. Vegeu la cançó popular: Cantaide nenas, cantaide, /cantaide y nun teñades pena/que ven un barco de mozos/ a dous cuartos á docena.^[1] El formulari Alpi assenyala els següents resultats: a) As Campas (Castropol) Cantaide ua xota, Volvede axina, ide deprèsa, b) Freal (Navia) Cantade úa xota, volvede axina, ide aprisa, c) Bual (Bual) Cantai úa xota, volvede axina, ide deprèsa. Cal recordar que en asturià i en portuguès es diu: "cantai" mentres què en gallec "cantade".^[2] Fernández Vior registra en A Veiga falade, volvede i subide^[3] i García García en El Franco chamade/chamaide, correde y salide.^[4]
4. Pèrdua de la r de l'infinitiu en ajuntar-se amb els pronoms lo, las, los, las: cantallos*/cantalos, metellos*/metelos, dicillos*/dicilos, (* fins al Porcia). També en ajuntar-se amb la preposició por po-lla.
5. En cas de conflicte entre oclusives, si són sonores tendeixen a velaritzar-se i si són sordes a vocalitzar. Així: cobedo > cobedo > coldo; levitus > lebdus > lleldo. En asturià hi ha velarització, no només entre sonores sinó també entre sordes cupiditia > 'coldicia', 'recapitare' > 'recaldar'.^[5] També es va arribar al mateix resultat en cas de conflicte de la lletra "l" més consonant, es manté després oclusiva sonora: aliqud > d'algo, calidario > caldeiro, etc. i es vocalitza si és sorda: talpa > toupo, multiu > muito, salta > souto.^[6]
6. Possessius meu, tou, sou en compte dels gallecs meu, teu, seu mentre que en Asturià occidental miou, sou, tou.
7. Diptong ua. (quatre, guardar), coincideix també amb el portuguès, amb el gallec oriental, amb la Fala de Xàlima i amb el judeoportuguès.
8. Article masculí 'el'. En el cartulari d'Oscos l'article "el" es presenta amb l'article "o" de manera indistinta.
9. Pronom de 2a persona "tu", com galaico-portugués, coincideix també amb bona part del gallec (veure isoglossa ti/tu), amb el portuguès, amb la Fala de Xàlima i amb el judeoportuguès.

1. Sistema vocàlic de set unitats en posició tònica.
2. Pèrdua de la -n- intervocàlica (ventá, irmao) encara que es conserva en diminutius (ventanía, irmanín). Aquesta dada és l'argument de més pes per als que es mostren contraris a la teoria del continuum galaico asturià, ja que precisament es dona la circumstància curiosa que aquest fenomen s'accentua en els concejos eonaviegos propers al bable occidental seguint una tendència nord-sud que s'inicia a Portugal. Aquesta dada es manifesta en la formació dels plurals, en els augmentatius, en la formació del femení, però sobretot en la pèrdua de les nasals-palatals.
3. Final -n en les formes verbals de perfecte (perdín, diuen)
4. Formes verbals de 1a persona del singular com teño, veño, vexo.
5. Existència de l'infinitiu personal o conjugat (fíxenlo pracoméremos tot)
6. Existència del datiu d'interès (éche gran, vaiye cansao)
7. Pronom personal de complement indirecte che.
8. Contracció dels pronoms de complement directe i indirecte (mo, mes, cho, chas, etc.)
9. Canvi de timbre de les vocals àtones en posició enclítica absoluta, davant les consonants labials i per assimilació vocàlica.
10. Velarització de nasals i deformació del vocalisme a conseqüència de la pèrdua -n-
11. Palatizació del verb poñer i els seus derivats: traspoñer, repoñer, impoñer, supoñer, etc. En Bual per efecte de la pèrdua de la 'n' intervocàlica: puer, traspuer, repuer, impuer, etc.
12. Conservació del grup vocàlic llatí e-o <ego>.
13. El complement reflexiu "sí/se", és substituït per les formes contractes de ye: yo, ya, yos, yas, així: deoyo, llevayo, etc.
14. Vocalisme àton final en tres arxifónemes indistints -a-, -o-, -e-, en què la pronunciació depèn del context. Aquest paradigma se segueix també en monosíl·labs "Nun" o "non", depenent de l'èmfasi de la negació.
15. Resultat /∫/ en paraules del tipus louxa/llouxa, xardía, bròxa, xastre, cereixa, freixo, etc. En asturià es diu llosa, sardina, bruesa, sastre, cereza, fresnu.
16. Diftongs decreixents ei, ou, oi (veiga, pousar, cobertoira). En asturià estàndard: vega, posar, cobertoria.
17. Resultat /n/ procedent del doble -NN- llatí (cabana, esconsonar, cana). En asturià estàndard es diu cabaña, esconsoñar, caña.
18. Resultat -it- per als grups llatins -CT- i -ULT- (feita, muita). En asturià estàndard es diu fecha, muncha.
19. Resultat /t∫ / per als grups llatins PL- i KL- (chegar, chave). En asturià estàndard es diu llegar, llave.
20. Diptong ui. (muito, fuina, ui) enfront d'oi en gallec, coincideix també amb el portuguès i el galaico-portuguès. En asturià es diu muncho, fuína, etc.
21. Finals en -eira (primeira, tarteira)
22. Neutralització de les líquides: branco, brando, frauta.
23. Formació de plurals analògica i no etimològica.
24. La forma pronominal min usada sempre com complement com preposició: 'a min', 'por min', 'de min', etc.
25. Supressió de la 1a persona del plural ante –nos enclíticu
26. Conservació del F- inicial llatina. No coincident amb oriental que presenta "hac" aspirada.
27. Solució -m- per al grup secundari -M'N- (hòme, fame).
28. Conservació del grup -MB- (llombo, llamber).
29. Conservació de la /d/ intervocàlica a algunes situacions. Vegeu el refranyer: El anada d'un mal ano máyase nun eirado, Xente da marina xente de gran caldeirada día de muito vispera de nada; carro entornado nun ye faltan carrileiras; en abril espigas mil, en mayo todo espigado; el día de todos os santos neve por os campos; etc.^[7]
30. Conservació de -r d'infinitiu en ajuntar-se amb els pronoms ye, yes, em, es, et, che (meterye, diciryes, mancarme, tallar-se)

1. Resultats propis dels finals plurals en -áis i en -óis (folgazáis, cais, camióis enfront de folgazans, cans, camions), també característica del gallec oriental.
2. Resultats propis dels finals en -ía, -ías del femení (pequenía, vecía, gallías enfront de pequeniña, veciña, galliñas)
3. Resultats propis dels finals plurals en -íos -íus del masculí (camíos, vecíos enfront de camiños, veciños)
4. Pèrdua de la -n- intervocàlica en la terminació -ANU (Chao enfront de Chan)
5. Tancament de les vocals e, o en i, u davant la pèrdua de la -n- intervocàlica (bua, chía enfront de boa, chea)
6. Pretèrit cantein, cantén i futur canterein, cantarén
7. Terminacions en -èn ('e' oberta) procedents del llatí -ENU (centèn, tarrèn, chèn).

1. Pèrdua del vocalisme nasal. Hi ha, però, testimonis que el vocalisme nasal subsistia relativament estable fins al segle xix.
2. Recuperació de L intervocàlica del llatí (calènte, zreixales, xelar). La pèrdua de la-l-intervocàlica era un procés fonològic generalitzat en el cartulari d'Oscos.
3. Formes sense iods: baxo, masa.
4. No es constata existència de -d- en els finals de participis (prao, cansao) coincident amb castellà vulgar.
5. La terminació llatina -tate dona en eonaviego -dá: verdá, universidá) coincident amb asturià i castellà vulgar. Només en cultismes, en les paraules més arrelades en la parla, manté la terminació tradicional: sede, rede, parede, etc-
6. Conjunció Y. Hi ha diverses solucions, a la comarca dels Oscos, l'alt i mitjà Eo i l'alt Navia en cas de concurrència amb un so vocàlic, s'empra el so "i" que es fa palatal al costat del so vocàlic adjacent, mentre que quan coincideix amb consonant manté la vocal "e" tancada com succeeix a la resta del domini galaico-portuguès. La solució aconseguida és semblant en el baix Navia, si bé el so vocàlic "i" se substitueix per l'expressió "ya" si coincideix amb un so vocàlic, altrament es manté la vocal "y". Vegeu solucions donades per l'Altes Lingüístic, ALPI, per a les diverses variants. En gallec se segueix la solució etimològica en què es manté el so 'e', mentre que el portuguès tot i que manté la grafia -e-, fonèticament el so és 'i'.
7. Formes etimològiques dels demostratius estos, estas, esos, esas, aquellos, aquellas del pronom ells contraposats als analògics estes, eses, aqueles, eles, generalitzades aquestes últimes en el Cartulari d'Oscos.
8. Pronoms personals en les formes nosoutros i vosoutros juntament amb nós i vós, igual que en asturià.
9. Sufix en -in enfront del gallec -iño (asturià: camín, padrín, paxarín), inclòs el diminutiu e també com el castellà "calcetín", "listín", "colín", "patín", així les formes en plural i en femení segueixen el paradigma propi de la llengua.
10. Reducció del diftong en paraules del tipus estreto, dereto, peto, seta, proveto.
11. Ús dels articles, el, la, los, las a Nàvia.
12. Resultat -Y- (muyer, escoyer). En realitat la semblança depèn de les formes ortogràfiques emprades, per tenir el gallec modern implantat de forma generalitzada el ieisme en aquestes formes i seguir emprant el dígraf 'll'. Tant en gallec com en asturià és conseqüència de la influència del castellà en ser desconeguda aquesta característica en els textos medievals.

1. Existència de partitiu dél, della, dellos (dame della carne).
2. Palatalització (lluz, llume, caballo, llevar) fins al riu Porcia i degeminització del Porcia fins al riu Eo (luz, lume, cabalo, levar)
3. Els pronoms "alguén" i "ninguén" (algú, ningú) adopten la forma "daquèn" (amb "e" oberta) i "naide" (asturià: daquién, naide).

1. Palatalització de la desinència en la 2a persona del singular de les formes verbals de perfecte (faltache, fixiche)
2. Morfema verbal de segona persona del plural en -des- amb diverses solucions.
3. No palatalització (luz, lume, cabalo, levar) del Porcia fins al riu Eo i degeminizació de l'Eo fins al riu Porcia (lluz, llume, caballo, llevar)

Hi ha un conflicte polític-lingüístic referent a la identitat de la llengua. D'una banda, es troben aquells que ressalten la identitat asturiana de l'eonaviego (sigui com una llengua independent o com un dels dialectes de l'asturià). Per un altre, estan aquells que prevalen el substrat gallec de l'eonaviego, reclamant-ne un tractament similar al del gallec a Castella i Lleó (parlat en part d'El Bierzo i alguns pobles sanabresos), reconegut com a tal per la Junta i, per tant, tutelat des de l'Oficina de Política Lingüística de la Xunta de Galícia.

Entre els que prevalen la galleguitat de l'eonaviego (el qual seria un dialecte oriental del gallec) es troben l'ILG (Instituto da Lingua Galega) i la RAG (Reial Acadèmia Gallega), els que han estudiat l'idioma parlat en aquesta zona des de la dècada de 1980, la Promotora Espanyola de Lingüística (PROEL), que inclou l'eonaviego dintre del bloc oriental del gallec,^[8] amb el nom de galaico-asturià,^[9] o Ethnologue, que afirma que "L'asturià es parla al Principat d'Astúries, excepte a la part més occidental, en la qual es parla gallec",.^[10] així com nombrosos filòlegs (vegeu la bibliografia).

En el mateix sentit, l'escriptor i filòleg Dámaso Alonso va afirmar:

D'altra banda, l'Academia de la Llingua Asturiana, institució que s'encarrega de la normalització, defensa i promoció de l'asturià, en general, no accepta que en aquest territori s'utilitzi el gallec, comptant amb una "Secretaria Lingüística del Eo-Navia". La denominació eonaviego, o llengua eonaviega és la preferida per l'Acadèmia^[11] (en comptes de gallec-asturià, la denominació usada per l'administració asturiana).^[12]

Per altra banda, el 25 de febrer de 2005, el govern asturià va aprovar el Pla de normalització social de l'asturià, per a promocionar l'ús i presència tant de l'asturià com del gallec-asturià. Ambdós són col·locats en igualtat de condicions com llengües a protegir i promocionar i, implícitament, com llengües diferents:^[13]

En aquest sentit, alguns filòlegs defensen la consideració de l'eonaviego com una llengua independent, tant del gallec com de l'asturià.^[14] Mentrestant, i sense que la llengua asturiana sigui oficial, el Principat d'Astúries segueix mantenint la potestat en política lingüística en aquesta zona. Associacions com la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana i Xeira defensen alhora l'oficialitat de l'asturià i la de l'eonaviego en el seu domini lingüístic. Des dels habitants de la zona, no existeix una opinió adscrita a una possible expansió de l'àmbit lingüístic gallec, però tampoc hi ha inclinació a l'oficialitat d'un asturià homogeni normalitzat des del centre d'Astúries.

En canvi, i d'una forma minoritària, existeix la petició de la co-oficialitat d'un "gallec-asturià" i reconeixement de diferents estils de bable, per a incloure en els projectes d'oficialitat que els parlants d'asturià del centre venen demanant per al bable. Entre els "falantes" de l'oest astur es té més una sensació d'hibridació o mestissatge natural, que de pertinença a la lingüística oficial gallega o asturiana. Els accents, vocables i expressions varien cada pocs quilòmetres. Per exemple en la zona de Navia els mateixos parlants poden fer ús de registres del bable o els mateixos en traducció d'estil més gallec, tot això entreteixit juntament amb el castellà. Existeixen formes pròpies de la franja de construir frases i variar arrels de paraules.

Un dels aspectes més rellevants del Eonaviego és l'estudi filològic de l'evolució d'aquesta llengua a través de l'examen dels textos medievals documentats al Monestir de Santa Maria de Vilanova d'Oscos. El seu examen ens aporta dades molt rellevants fets per al coneixement de la formació de les primitives llengües romàniques i de l'origen de les llengües galaico-portugueses en particular. De la importància que té aquest cartulari per al coneixement de la formació de la llengua romànica a Astúries ens dona compte el fet que quan el 1865 Aureliano Fernández-Guerra relaciona en el discurs sobre el Fur d'Avilés les cinquanta primeres escriptures en llengua romànica que es documenten a Astúries sis de les mateixes pertanyen al Monestir d'Oscos i la resta a altres cartularis i fons documentals asturians.

De l'examen dels primers documents del monestir redactats en llengua romànica des de finals del xii fins a principis del segle xiv, se'ns posa de manifest una identitat absoluta aquesta llengua amb el romanç galaico-portuguès d'aquells temps, fins al punt que Francisco Xavier Frías Conde renuncia al seu estudi per ser tal la semblança amb la resta del domini galaico-portuguès que no ens permet albirar els trets d'identitat de la llengua gallega asturiana. En aquesta etapa inicial tan sols es tenen documentats els trasllats de còpies d'escriptures llatines antigues ja no hi havia entesa per al poble pla,^[15] i no serà sinó fins a mitjans del segle xiii quan es documenten els primers documents originals escrits en llengua romanç gallec-portuguesa.

Des de l'inici del segle xiv es comença a perfilar la singularitat d'aquesta llengua amb la resta de la galacoifonía. La majoria d'aquestes novetats resulten de l'avanç del castellà en els centres urbans de la ria de l'Eo: Revoredo, Ribadeo i Castropol, sent més notòria tal influència en les escriptures dels notaris del bisbe en aquestes poblacions, però si la influència del castellà és cada vegada més gran en els centres urbans, les escriptures dels notaris del monestir conservaran ben clars els trets d'identitat originaris de la llengua més altres propis que apareixen ara de nou.

El cartulari d'Oscos és un monument històric essencial per a l'enteniment de l'evolució de la llengua romànica medieval i de la llengua galaico-portuguesa en particular, però aquesta aportació es tanca amb l'entrada de la Congregació de Castella al Monestir l'any 1511, fet que donarà fi a una etapa i començament a una altra de gran creixement econòmic i social del monestir al voltant de la indústria del ferro, però amb la instauració de l'ordre reformada es tancarà el periple documental d'aquesta llengua fins a la seva ressorgir a finals del segle xix-.

La integració d'Astúries a la Corona de Castella, va donar lloc a la imposició de l'oficialitat de l'idioma castellà, el qual és utilitzat en tots els actes públics i oficials des del segle xiv. S'exceptua d'aquesta exclusió el Monestir de Villanueva d'Oscos pel caràcter excloent i apartat del món, propi de l'orde cistercenc, en què els seus notaris van continuar utilitzant la llengua gallec-portuguesa fins a finals del segle xv.

Fora del Monestir, el gallec-asturià va quedar, com ha quedat indicat, apartat per la gent més senzilla, estant reclòs a l'àmbit principalment de la llar familiar. En aquest àmbit contribueix en gran manera a la seva preservació el mateix rol de la dona casada a l'economia agrària. S'entén així que una mateixa paraula pugui emprar un paradigma o un altre -vegeu el cas dels diminutius-, depenent del gènere de la paraula, ja que la referència a l'home a través del terme més arrelat presentava certa connotació pejorativa.

El fet que això sigui així, va determinar també que el castellà vulgar incideixi especialment en la parla, en ser aquests col·lectius de població més exposats a la desviació de la regla. En aquest sentit el cronista local Fernández Fernández, cap a 1898, assenyalava com en una obra pia de principis del segle xix, per altres admirable, el Col·legi Seminari de Sant Joan de Prendones, malgrat les bones intencions del seu fundador, es refereix en aquests termes a la instrucció dels nens, i en el qual veladament es pot veure la necessitat d'erradicar la fala. Diu el senyor Marcelino:

A ningú se li escapa que l'autor relaciona la misèria, i demana que tinguin cura de la neteja i decència, amb l'ús de la "fala" pels nens, "parlin amb tota perfecció la llengua castellana". Malgrat això, el gallec -asturià va funcionar en uns marges d'inintegibilidad excessivament grans, el que va determinar l'existència d'una situació de bilingüisme real, situació molt diferent de la resta del domini asturià. La raó d'això és l'ús d'un registre vocàlic que difereix notablement del castellà i que impedeix qualsevol marge per a un transvasament lingüístic generalitzat com s'ha produït en altres regions d'Astúries.

En aquest sentit cal citar l'opinió del dialectòleg asturià, professor Neira Fernández, que destaca el diferent rol exercit per la llengua castellana en l'Eo-navia respecte de la resta d'Astúries:

Amb tot el castellà i sobretot el castellà vulgar ha exercit una influència molt notable en la llengua, si es compara la llengua actual amb els registres que coneixem del Monestir d'Oscos. Aquest deteriorament de la llengua es manifesta sobretot en el lèxic a través de la recepció generalitzada de cultismes estranys als processos fonològics propis del gallec - asturià.

Les polèmiques polítiques entre partits i institucions gallegues i asturianes tenen dos fronts. D'una banda el relatiu a la possibilitat que la Junta de Galícia tuteli l'educació en gallec-asturià en l'occident d'Astúries, entenent aquell com dialecte del gallec. Per una altra, els propòsits interpretats com a annexionistes del nacionalisme gallec. Respecte a l'àmbit educatiu, el govern del Principat s'ha negat a qualsevol possibilitat que s'ensenyi gallec en l'occident d'Astúries, possibilitat oferta per la Junta de Galícia.^[16]

La postura de la Junta de Galícia en aquest sentit és clara. Entre els objectius del seu Pla General de Normalització de la Llengua Gallega se cita com a objectiu,^[17]

D'altra banda, també va causar polèmica a Astúries la possibilitat, inclosa l'esborrany d'Estatut d'Autonomia de Galícia presentada pel Bloc Nacionalista Gallec,^[18] que territoris limítrofs poguessin unir-se a Galícia:

La qual cosa va ser interpretat (i confirmat per dirigents del BNG)^[19] com la possibilitat que municipis de l'occident asturià, si així ho decidissin, s'unissin a Galícia.

Alguns grups nacionalistes gallecs minoritaris, com Nós-Unidade Popular propugnen fins i tot, basant-se en l'adscripció del eonaviego al gallec, l'annexió directa de les Terres de l'Eo-Navia a Galícia.^[20] Aquesta tesi gairebé no té ressò a Astúries.^[21]

Català	Llatí	Galaico-portuguès	Eonaviego medieval	Eonaviego actual
alt	altu(m)	outo	outo	alto
molt	multu(m)	muito	muito	muito
arbre	árbor(em)	árvol	árvore	árbol
clau	clave (m)	chave	chave	chave
dubte	dubitâtiô(m)	dubida/dulda	¿dobeda?/dolda	debeda
espina	spina (m)	espinna	espĩa	espía
aplanar	aplanare	achãar	achãar	achanar
ple	plenum (m)	chẽo	chẽ	chèn
aixada	asciata(m)	aixada	eixada	eixada
dit	dígitu(m)	dedo	dido	dido
cirera	cerasium	cereija	cereixa	cereixa
fill	filiu (m)	fillo	fillo	fiyo
guardar	guardare	guardar	gardar	guardar
home	hōmo	hòmem	hòme	hòme
llibre	líbru(m)	livro	libro/llibro	libro/llibro
lluna	lūna(m)	lúa	lúa/llúa	lúa/llúa
llana	lana(m)	lã	lã/llã	lá/llá
mà	mānu(m)	mão	mãao	mao
meua/meva	mea (m)	minna/mía	mĩa	mía
negre	nígru(m)	nieiro/neiro	neiro	negro
neu	níve(m)	neve	neve	neve
nit	nócte(m)	noite	noite	noite
obligar	obligare	obrigar	obridar	obrigar
pit	péctu(m)	peito	peito	peito
qui	quī / quem	quem	quen	quèn
sopar	cena (m)	cẽa	cĩa	cía
paret	parete(m)	parede	parede	parede
quatre	quattuor	quatro	quatro	cuatro
una	ūna(m)	ũa/ hũa	ũa	úa
sortir	salire	sair	sair	salir
teu	tuus	teu	tou	tou
vell	vetulu(m)/vĕclus	vello	vello	veyo
veritat	veritas	verdade	verdade	verdá
Català	Llatí	Galaico-portuguès	Eonaviego medieval	Eonaviego actual

S'aporta a continuació les solucions donades per l'Qüestionari Alpi per les valls de l'Eo-Navia realitzat en els anys trenta del passat segle.^[2]

Català	A Devesa Ribadeo Baix Eo	As Campas Castropol Baix Eo	Salgueiras Oscos Medi Eo	Neiro Fonsagrada Alt Eo	N. de Suarna N. de Suarna Alt Navia	Bual Bual Medi Navia	Freiral Navia Baix Navia
aigua	auga	auga	auga	auga	auga	auga	augua
per	pra	pra	pra	pra	pra	pra	pa
sembra	somènta	somènta	somènta	semènta	sementa	sema	sema
quant	canto	conto	canto	cuanto	cuanto	cònto	cònto
nu	espido	espidu	espido	encoiro	despido	encoiro	desnudo
ull	òllo	òyo	òllo	òllo	òllo	òllyo	òyo
l'oïda	oído	ouguido	ouguido	oído	oído	ouguidu	ouguido
orella	orella	oreyza	ourella	orella	orella	oureiya	oureya
plorar	chorar	chorar	chorar	chorar	chorar	chorar	chorar
llágrima	lágrima	lágrima	lágrima	lágrima	lágrima	llágrima	yárima
mà	mão	mãu	mãu	mãu	mão	mãu	mãu
dit	dido	dido	dido	dido	dédo	didu	dido
cama	pèrna	pèrna	pèrna	pèrna	pèrna	pèrna	pèrna
peu	pè	pè	pè	pè	pè	pè	pè
dent	dènti	dènte	dènte	dènte	dènti	dènti	dènte
quiet	quieto	quieto	quieto	quieto	quieto	quietu	quieto
euga	euga	ègüa	ègüa	ègoa	ègüa	èuga	ŷegua
eix	eixe	eixe	eixe	èixe	eixi	eixe	eixi
dimoni	demo	demo	dèmo	demo	demo	demoniu	demonio
geniva	enxiba	enxiba	enxiba	enxiba	enxiba	inxiba	meya
pit	peito	pecho	peito	peito	peito	pechu	pecho
nus	nó	nougo	nó	nó	nó	nougo	nougou
guitza	couz	couz	couce	couce	couzi	cou(z)	couz
junyir	xoncer	xoncer	xoncer	xoncer	xoncèr	xoncèr	xoncer
suc	xugo	xugo	xugo	xugo	xugo	xugo	xugo
llet	leite	leite	leite	leite	lèiti	llèite	ŷeite
bou	bòi	bòi	bòi	bòi	boi	bòi	bòi
grill	grilo	grilo	grilo	grilo	grilo	grillo	griŷyo
colom	paloma	palomba	palomba	palomba	palomba	palomba	palomba
granota	ra	ra	ra	ra	ra	ra	ra
llop	lobo	lobo	lobo	lobo	lobo	llobu	ŷobo
ferro	fèrro	fèrro	fèrro	fèrro	ferro	fèrro	fèrro
tu i jo som amics	tu è'èu somos amigos	tui y'èu somos amigos	tui y'èu somos amigos	tuè y'èu somos amigos	tu y'èu somos amigos	tui y'eu somos amigos	you ya tu somos amigos
veu i digues-li que pugi	vai (alo) ei dilla que suba	vaite e dilla que veña (suba)	vai i diya que veña (suba)	vai (alo) è dilla que suba	vai (alo) è dilla que suba	vai i diya que suba	vai y diya que suba

Entre l'any 1974 i 1977 tres investigadors, Francisco Fernández Rei, Manuel González González i Rosario Álvarez Blanco vinculats a l'Institut dona Lingua Galega, van coordinar la publicació de l'Atles Linguistico dona Lingua Galega (Alga) en el qual es recullen vuit poblacions de la comarca. Es van recollir 2.711 preguntes que van ser recollides en una base de dades en la qual s'inclou el text de la respostes i abundant informació complementària. Aquest projecte inicial va ser successivament ampliat, havent-se publicat fins a la data 7 volums, I morfologia verbal (1990), II morfologia no verbal, (1995), III fonètica (1999), IV Lèxic. Temps atmosfèric i cronològic (2003), V Lèxic. L'ésser humà (I) (2005) i VI Terra. Plantes i arbres (2015). Es té previst la publicació del volum VII Lèxic. L'ésser humà (II).^[22]

Promoguda per la Universitat d'Oviedo l'Atles Lingüístic ETLEN de l'Eo-Navia (Estudiu de la transició lingüística a la zona Eo-Navia, Astúries), el 2017, ha contribuït a millorar una imatge més completa a l'entorn de l'eonaviego o gallec asturià atenent a l'estat de la parla en un temps en què aquesta es troba profundament afectada pel castellà.

L’atles lingüístic ETLEN és fruit d’un projecte de recerca de camp realitzat, en fases successives, entre l’any 2000 i el 2014, per un equip de la Universitat d'Oviedo dirigit pel Dr. Ramón d'Andrés Díaz. Aquest projecte va néixer amb l’objectiu d’assolir un progrés rellevant en el coneixement de la frontera lingüística entre el gallec-portuguès i l'asturlleonès en aquesta zona d’Astúries.

Es van enquestar 40 localitats de la zona, incloent-hi algunes de la província limítrofa de Lugo. Les localitats són les següents, amb el conceyu a què pertanyen entre parèntesis: Armal (Bual), Bárzana (Navia), Berbegueira (Villayón), Buḷḷacente (Tinéu), Bustapena (Vilanova d’Ozcos), Castro (Grandas), O Chao (San Tiso), Corondeño (Ayande), Fandovila (Ibias), A Garda (Taramundi), Ḷḷandelfornu (Villayón), Labiaróu (Samartín d’Ozcos), Mántaras (Tapia), Monesteriu (Cangas del Narcea), El Monte (Navia), Murias do Camín (Navia de Suarna), Navedo (Eilao), Negueira (Negueira), Neipín (A Pontenova), Os Niseiros (Castropol), Oneta (Villayón), O Pando (A Fonsagrada), El Pato (Eilao), Pezós (Pezós), Poxos (Villayón), Prada (Ayande), O Rato (Ribadeo), El Reboḷḷal (Degaña), El Rebollu (Ayande), Riumayor (Valdés), San Salvador (Ayande), San Xuyán (El Franco), Teixeira (Santalla d’Ozcos), Valdeferreiros (Ibias), El Valín (Castropol), El Vau (Ibias), Vilamayor (Ibias), A Vilapena (Trabada), Vivedro (Cuaña) i Zreixido (A Veiga).

El qüestionari lingüístic era format per 368 fenòmens diferencials entre gallec-portuguès i asturlleonès, i dividit al seu torn en 3 blocs: un bloc de 111 fenòmens fonètico-fonològics; un altre de 162 fenòmens de morfosintaxi nominal; i un de 95 fenòmens de morfosintaxi verbal. Atès que cada fenomen era il·lustrat amb alguns ítems (exemples, paraules o expressions concretes), se’n varen obtenir 531 respostes lingüístiques.

L’atles lingüístic ETLEN sotmet l'estudi de l'eonaviego a tres enfocaments que produeixen sengles seccions: (1) Dialectografia: s’hi mostren les dades lingüístiques en una col·lecció de 531 mapes dialectals, tot formant un atles lingüístic de caràcter clàssic; (2) ''Horiometría'': s’hi aplica una metodologia estadística concebuda expressament per a una zona de frontera lingüística, mostrant la proporció de trets "occidentals", "orientals", "axials" i "comuns" que té el parlar de cada localitat; (3) ''Dialectometria'': s’hi aplica la metodologia estadística que mesura matemàticament les similituds i diferències lingüístiques entre les localitats de l'eonaviego. (A la imatge, un dels mapes dialectomètrics de l'atles ETLEN).

Les seccions horiomètrica i dialectomètrica de l’atles ETLEN mostren clarament que, sotmeses les dades lingüístiques a diferents anàlisis estadístiques, els parlars eonaviegos es poden tipificar bàsicament com a "occidentals". L’atles lingüístic ETLEN, per consegüent, ve a confirmar, amb l’ajut d’una metodologia quantitativa, allò que la dialectologia tradicional havia determinat abans pel que fa a aquesta zona lingüística.

Altres estudis de Dialectometria són els promoguts per la Universitat de Santiago de Compostel·la com és el cas de el projecte "Corpus Oral Informatizado da Lingua Galega" (CORILGA) s'han centrat en l'evolució diacrònica de la llengua parlada a la comarca, amb referències orals i escrites des dels anys seixanta.^[23]

A Veiga, Guiar, any de 1261.

Castripol: In Memoriam Victoriano García Paredes, any 1933

Y tú es el primeiro que te fuches inda novo y galan inda luitando por a sorte d'os nosos intereses, a República, el ponte, os veyos usos toda a alma d'este gran penedo en que tamos vivindo emporondados tu te fuches y fáltasnos agora como falta un espeyo en que mirarse tías a gracia y aquelas virtudes que dicen que son nosas ¡mal pecado! y sempre me chegabas con un libro,

un libro novo que tías que leerme -por que foron os libros teus amores- y leías tan mole, tan seguido, qu’eu votabach’os oyos aló enriba y Maiximo quitaba as antiparras y el mar n'a fonte íbase durmindo escuitando a lectura ¡Quen olvida el que todos ouguimos ¡Dende agora xa formas grupo c’os homes gloriosos de Castropol: gloriosos como el río, com’os loureiros da nosa ribada.

—Pedro Penzol, El Aldeano, 1933—

El Franco: : A fòrza del mèdo, any de 1978

• Ramón d’Andrés Díaz (dir.); Fernando Álvarez-Balbuena García; Xosé Miguel Suárez Fernández & Miguel Rodríguez Monteavaro: Estudiu de la transición llingüística na zona Eo-Navia, Asturies (ETLEN). Atles llingüísticu dialectográficu - horiométricu - dialectométricu, Ediciones Trabe / Universidá d'Uviéu, Uviéu, 2017. Pàgines: 1.088. ISBN 978-84-8053-892-3.
• Xoan Babarro González: Galego de Asturias, Fundación Pedro Barrie de la Maza, 2003; és una tesi doctoral en la Universidad de Santiago de Compostela, amb més referències bibliogràfiques i noves dades.
• Francisco Fernández Rei: Dialectoloxía da lingua galega, edicións Xerais, 1990; hi ha una àrea asturiana que inclou la llengua parlada a aquesta comarca.
• Francisco Fernández Rei y Carme Hermida Gulías: A Nosa Fala, bloques e áreas lingüísticas do galego, editat per l'Instituto da Lingua Galega, 1996. Inclou etnotexts fonètics i gravacions sonores del gallec parlat an Galícia, així com a l'occident asturià.
• Francisco Fernández Rei (ed.): Lingua e cultura galega de Asturias [Actas das 1°s. Xornadas da Lingua e da Cultura Galega de Asturias : na busca das raíces da Terra Navia-Eo] : homenaxe a Dámaso Alonso / organizadas pola MDGA (Mesa prá Defensa del Galego de Asturias e da Cultura da Comarca). Grandas de Salime, 15-16 decembro 1990; edicións Xerais, 1994.
• F.X. Frías Conde, F.X. El gallego exterior a las fronteras administrativas. Edició en CD-ROM. Universitat Complutense de Madrid, 2001.
• F.X. Frías Conde: A literatura eonaviega contemporánea (notas sobre literatura galega de Asturias). MDGA-VTP. Gijón, 2003.
• Luís F. Lindley Cintra. Nova Proposta de Classificação dos Dialectos Galego-Portugueses Boletim de Filologia Arxivat 2006-11-02 a Wayback Machine., Lisboa, Centro de Estudos Filológicos, 1971, p. 16-17.
• Ramón Menéndez Pidal: "El Dialecto Leonés", Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 2-3:130-131, 1906

• FalaVIVA (castellà)
• Mesa per a la defensa del Gallec d'Astúries Arxivat 2013-05-04 a Wayback Machine. (castellà)
• Nota sobre el col·lectiu ABERTAL (castellà)