[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Djuna Barnes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDjuna Barnes

Djuna Barnes entorn de l'any 1921. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juny 1892 Modifica el valor a Wikidata
Cornwall-on-Hudson (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juny 1982 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Greenwich Village (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGreenwich Village Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut Pratt
Art Students League of New York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, dramaturga, periodista, escriptora, novel·lista, pintora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentModernisme
Influències
Nom de plomaLydia Steptoe Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
ParellaThelma Wood Modifica el valor a Wikidata
PareHenry Budington Modifica el valor a Wikidata
GermansSaxon Barnes Modifica el valor a Wikidata
ParentsZadel Barnes Gustafson, àvia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm6377943 IBDB: 5055
Musicbrainz: a22480d5-705a-4278-93e4-92bef3a0bbec Discogs: 1184357 Goodreads character: 9721 Find a Grave: 10352853 Project Gutenberg: 51179 Modifica el valor a Wikidata

Djuna Barnes (12 de juny de 1892 - 18 de juny de 1982) va ser una escriptora i il·lustradora dels Estats Units,[1] essencial en el desenvolupament del moviment modernista en llengua anglesa i una de les protagonistes de la bohèmia de París als anys 20 i 30 i de la bohèmia de Greenwich Village dels anys 10. La seva novel·la El bosc de la nit va esdevenir un llibre de referència de la ficció moderna, impulsat per un pròleg escrit per l'influent poeta i crític T. S. Eliot, amic seu. Encara avui en dia, resulta una obra important i trencadora per la seva manera de descriure temes lèsbics i pel seu innovador estil d'escriptura. Des de la mort de Barnes, l'interès per la seva obra no ha fet més que créixer i alguns dels seus llibres prèviament descatalogats tornen a circular.

Influència

[modifica]

Un bon nombre d'escriptors han citat el nom de Djuna Barnes com una inspiració important per a la seva obra. Entre ells figuren Anaïs Nin, Truman Capote, William Goyen, Karen Blixen, John Hawkes o Bertha Harris. Aquesta darrera l'ha anomenada "pràcticament l'única expressió de la cultura lèsbica que tenim a l'Occident modern des de Safo".[2]

Obres

[modifica]
  • The Book of Repulsive Women: 8 Rhythms and 5 Drawings (1915)
  • A Book (1923) –versions revisades publicades com a:
  • Ryder (1928)
  • Ladies Almanack (1928)
  • Nightwood (1936)
  • The Antiphon (1958)
  • Selected Works (1962) –Spillway, Nightwood, i la versió revisada de The Antiphon
  • Vagaries Malicieux: Two Stories (1974) –publicació no autoritzada
  • Creatures in an Alphabet (1982)
  • Smoke and Other Early Stories (1982)
  • I Could Never Be Lonely without a Husband: Interviews by Djuna Barnes (1987) –ed. A. Barry
  • New York (1989) –periodisme
  • At the Roots of the Stars: The Short Plays (1995)
  • Collected Stories of Djuna Barnes (1996)
  • Poe's Mother: Selected Drawings (1996) –ed. i introducció de Douglas Messerli
  • Discanto, poesie 1911–1982, Roma, Edizione del Giano, 2004, a cura de Maura Del Serra
  • Collected Poems: With Notes Toward the Memoirs (2005) –ed. Phillip Herring i Osias Stutman

Referències

[modifica]
  1. «Djuna Barnes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 abril 2020].
  2. Lorenzo, Manuel de. «Djuna Barnes, la escritora famosa más desconocida del mundo» (en castellà). Jot Down Cultural Magazine, 11-04-2018. [Consulta: 23 abril 2020].