Diamants per a l'eternitat

Diamants per a l'eternitat

Diamonds Are Forever
Fitxa
Direcció	Guy Hamilton
Protagonistes	Sean Connery Jill St John Charles Gray Jimmy Dean Norman Burton
Director artístic	Ken Adams
Producció	Albert R. Broccoli i Harry Saltzman
Dissenyador de producció	Ken Adam
Guió	Richard Maibaum i Tom Mankiewicz, a partir de la novel·la homònima d'Ian Fleming
Música	John Barry, cançó interpretada per Shirley Bassey
Dissenyador de so	Gordon K. McCallum, John W. Mitchell i Al Overton
Fotografia	Ted Moore
Muntatge	Bert Bates
Productora	EON Productions
Distribuïdor	InterCom i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1971
Durada	115 min.
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Amsterdam, Los Angeles, Califòrnia, Alemanya, Chicago, àrea metropolitana de Las Vegas, Riviera, Londres i Estudis Pinewood
Color	en color
Format	2.35:1
Pressupost	7.200.000 $
Recaptació	115.999.985 $ (mundial) 43.819.547 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Basat en	Diamonds Are Forever (en)
Gènere	espionatge
Qualificació MPAA	PG
Tema	terrorisme
Lloc de la narració	Londres, Sud-àfrica i Los Angeles
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor so (1972)
Sèrie: James Bond Sèrie: Sère de James Bond produïda per EON ← 007 al servei secret de Sa Majestat i 007 al servei secret de Sa Majestat Viu i deixa morir i Viu i deixa morir →

Diamants per a l'eternitat (títol original en anglès: Diamonds Are Forever)^[1] és una pel·lícula britànica de la saga James Bond, dirigida per Guy Hamilton i estrenada el 1971. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Sean Connery torna a interpretar l'elegant agent britànic 007. L'enginyós estil d'aquesta pel·lícula establirà les bases per a molts dels següents episodis interpretats per Roger Moore. James Bond, agent secret de la Gran Bretanya, investiga sobre la desaparició de diamants a Sud-àfrica. Tot fa creure que s'intenten emmagatzemar importants estocs. La seva investigació el portarà des dels Països Baixos fins als Estats Units, a enfrontar-se una vegada més al seu mortal enemic, Ernst Blofeld, que ha construït un generador làser gegant que es troba en òrbita al voltant de la terra, que usa diamants per intensificar la seva energia aconseguint que els caps nuclears, els coets i els submarins s'autodetonin espontàniament. La intenció de Blofeld és vendre en subhasta el seu nou invent, deixant el món a les mans del millor postor. Bond arribarà just a temps per llançar per terra els plans de Blofeld tornant-li una vegada més la pau al món.^[2]

• Sean Connery: James Bond 007
• Jill St John: Tiffany Case
• Charles Gray: Ernst Stavro Blofeld
• Jimmy Dean: Willard Whyte
• Norman Burton: Felix Leiter
• Bernard Lee: "M"
• Lois Maxwell: Moneypenny
• Bruce Cabot: Albert R. "Bert" Saxby
• Bruce Glover: Mr Wint
• Putter Smith: Mr Kidd

• El Caire, Egipte
• Amsterdam, Països Baixos
• Las Vegas, Nevada, Estats Units
• Baixa Califòrnia, Mèxic

• Londres Estudis Pinewood (Regne Unit)
• Las Vegas (Nevada, Estats Units)
• Amsterdam (Països Baixos)

• Aquesta pel·lícula és l'última aparició de Sean Connery en el paper de James Bond a EON Productions. Va tornar tanmateix el 1983 en Never Say Never Again, produït per una altra societat.
• Charles Gray, que interpreta el paper de Blofeld (l'enemic jurat de Bond) ja havia aparegut en Només es viu dues vegades on interpretava el paper de Dikko Henderson, un agent d'enllaç dels serveis secrets britànics.
• Els malnoms de les dues dolentes (en versió original), Bambi i Thumper, estan trets de la versió original de la pel·lícula de Walt Disney, Bambi (1942)
• La fugida de Bond en els decorats de la superfície lunar fan referència a la teoria de la conspiració, segons la qual els vertaders allunatges eren ficticis.
• Com el descriu Broccoli en When the snow melts, una de les intrigues més grans de la pel·lícula li va ser inspirada per un somni. Broccoli va somiar que retia visita a Howard Hughes i descobria que era reemplaçat per un impostor. Els guionistes Richard Maibaum i Tom Mankiewicz es van apoderar de la idea per al guió.
• Diverses actrius van ser considerades pel paper de Tiffany Case, entre les quals Raquel Welch, Jane Fonda o Faye Dunaway. Quan un amic de Broccoli va suggerir Jill St John per a un petit paper, el realitzador Guy Hamilton la va trobar ideal pel de Tiffany.
• El Rover lunar que utilitza Bond en el moment de la seva evasió del cau de Whyte al desert, va ser trobat abandonat, vint anys més tard, pel James Bond Fan Club.
• Fet sense precedents: a Diamants per a l'eternitat , Bond és monògam. Abondance Delaqueue arriba a l'habitació de 007 a Las Vegas abans de ser defenestrada pels gàngsters. Només Tiffany Case comparteix el llit de Bond
• Bond és separat del seu Aston Martin en aquesta pel·lícula, però la fàbrica Aston de Newport Pagnell, no obstant això, hi apareix: fa d'oficina del laboratori de Q.
• El llegendari Sammy Davis Junior, membre de la famosa banda de Sinatra, havia de fer una aparició a Diamants per a l'eternitat, però l'escena en la qual juga a la ruleta va ser finalment tallada al muntatge.

• Oscar al millor so per Gordon K. McCallum, John W. Mitchell i Al Overton.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diamants per a l'eternitat

• Diamants per a l'eternitat a Goita què fan, ara!
• Pàgina de la pel·lícula a l'IMDb