Dennis Meadows
| |||
| Nom original | (en) Dennis L. Meadows  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 7 juny 1942 (82 anys) Montana (EUA) | ||
| Formació | MIT Sloan School of Management Carleton College - química | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Dinàmica de sistemes | ||
| Ocupació | ecòleg, economista, escriptor, investigador | ||
| Ocupador | Institut de Tecnologia de Massachusetts | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Donella Meadows | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Dennis L. Meadows (nascut el 7 de juny de 1942) és un científic estatunidenc, professor emèrit d'Administració de Sistemes, i antic director del Institute for Policy and Social Science Research de la Universitat de Nou Hampshire.[1] És àmpliament conegut per ser coautor de l'article científic Els límits del creixement.[2]
Biografia
[modifica]Va començar treballant a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) en la dècada de 1960. Entre 1970 i 1972, al MIT, va ser el director del Club of Rome Project on the Predicament of Mankind del qual va partir el citat informe Els límits del creixement.[2] Posteriorment Meadows ha estat professor titular en les facultats de gestió, enginyeria i ciències socials. Així mateix, ha estat durant molts anys director d'un programa de postgrau basat en els negocis i l'enginyeria. També ha realitzat tallers, i desenvolupat jocs estratègics, alhora que impartia conferències en més de 50 països.
Meadows ha estat director en tres instituts universitaris de recerca: en el MIT, en el Dartmouth College i en la Universitat de nou Hampshire. És a més expresident de la Societat Internacional de Dinàmica de Sistemes, i de l'Associació Internacional de Simulació i Jocs.
També ha estat consultor per a governs, la indústria i grups sense ànims de lucre per a l'administració dels Estats Units i altres països. Va ser cofundador del Grup Balaton, una xarxa internacional de professionals de més de 30 nacions, que analitzen temes sobre la ciència, la política pública i el desenvolupament sostenible.[2]
Ha rebut nombrosos premis internacionals pel seu treball, entre ells el Premi Japó el 2009.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Chelsea Green Publishing. «Our Chelsea Green Authors : Dennis Meadows» (en inglés). [Consulta: 23 setembre 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Chelsea Green Publishing. «Dr. Dennis Meadows Awarded Prestigious Japan Prize» (en inglés). [Consulta: 23 setembre 2013].
- ↑ The Japan Prize Foundation. «The 2009 (25th) Japan Prize» (en inglés). [Consulta: 23 setembre 2013].