Dea Dia

Dea Dia

Tipus	deïtat romana deessa
Dades
Gènere	femení

Dea Dia (en llatí, que significa "deessa de la llum"), en la religió de l'antiga Roma és una arcaica divinitat romana de la Terra, protectora de l'agricultura, collites i camps, que fa créixer les plantes en el seu si.

Es compara amb la deessa Tellus com a mare universal i se la ha identificat, de vegades, amb les deesses Ops, Acca Laurèntia i sobretot, amb Ceres i a través d'ella, amb la seva equivalent grega Demèter. No obstant això, cada vegada més, se la considera, simplement, una deessa local.

Dea Dia ens és coneguda fonamentalment a través del culte que li feia la Confraria dels Fratres Arvales els diversos registres dels quals mostren diferents detalls del mateix. Aquest culte local, molt antic, sol ser ignorat, limitant-se sempre a la germanor, malgrat la protecció que li va donar August. Segons inscripcions conegudes, com les trobades a la vinya Ceccarelli a Roma, les cerimònies religioses dels Arvales se celebraven en el bosc sagrat de llorers i roures de Dea Dia, a la Via Campana.

La seva festa, mòbil, se celebrava anualment durant tres dies al maig i estava dirigida a demanar la seva benedicció sobre els camps. Per Estrabó, era adorada durant l'Ambarvàlia, festa en honor de Ceres, a la qual s'assimilava.^[1]

Ella era adorada en certs ritus en els quals no podien participar els homes (iguals als cultes de Bona Dea, a la qual va ser equiparada).

• Festes de Dea Dia. En Hortus Hesperidum. Consultat el 25 de novembre de 2012.