David I d'Escòcia

David d'Escòcia

Nom original	(en) David I of Scotland
Biografia
Naixement	Dabíd mac Maíl Choluim 1084 Escòcia (Regne Unit)
Mort	24 maig 1153 (68/69 anys) Carlisle (Anglaterra)
Sepultura	Dunfermline Abbey (Fife, Escòcia) (restes desaparegudes)
Monarca d'Escòcia
23 abril 1124 – 24 maig 1153 ← Alexandre I d'Escòcia – Malcolm IV d'Escòcia →
Dades personals
Es coneix per	Rei d'Escòcia (1124), fill de santa Margarida d'Anglaterra
Activitat
Ocupació	sobirà
rei dels escots
sant sant
Celebració	Església Catòlica Romana, Comunió anglicana
Festivitat	11 de gener
Iconografia	Com a rei
Patró de	Escòcia
Altres
Títol	Comte
Família	Casa de Dunkeld
Cònjuge	Maud, Countess of Huntingdon (1113 (Gregorià)–)
Fills	Malcolm of Scotland, Henry of Scotland, Claricia of Scotland, Hodierna of Scotland
Pares	Malcolm III d'Escòcia   i Margarida d'Anglaterra
Germans	Matilde d'Escòcia Maria d'Escòcia Edgard d'Escòcia Duncan II d'Escòcia Ethelred d'Escòcia Alexandre I d'Escòcia Edmund d'Escòcia

David I d'Escòcia (gaèlic escocès Daibhidh I mac [Mhaoil] Chaluim, 1083 - 24 de maig de 1153) fou rei d'Escòcia, fill de Malcolm III i germà d'Edgard i Alexandre I. Havia governat sobre el Regne de Strathclyde i havia posat sota la seva jurisdicció tot el territori entre el Tees i el Ribble el 1139. Es va casar amb Matilde, filla de Waltheof i hereva de Northampton i Huntingdon. Va acabar la reforma judicial del seu germà, de manera que la tinença en virtut de carta de privilegi substituïa l'antiga senyoria dels caps de família o tribu, de manera que els set mormaer esdevenen counts. Alhora, cridà més nobles normands per tal que s'establissin als Lowlands i Moray, com els Bailleul o Balliol, Barclay, Bruce, Oliphant, Fraser, Melville, Somerville, Lindsay, Moreville i Fitzalan, que seran anomenats Campbell (de "campo bello") i obtindran el comtat d'Argyll. Al mateix temps, el normand Gualter Fitzflaad rebrà el títol de gran intendent del regne o The High Steward, que esdevindrà el seu cognom, Stuard.

Tots aquests nobles rebran títols i terres a canvi de suport feudal. També s'hi instal·laran alguns flamencs (com els Murray) i anglesos, que se superposaran als nobles d'origen noruec o gaèlic, com els MacLeod i MacLauchlan. Per la seva banda, l'Església també rebrà grans concessions: foren fundades nombroses abadies cistercenques, nous bisbats i s'introduí una organització totalment normanda. Però continuava la divisió forta entre l'Alban gaèlic, el Lothian anglitzat i Strathclyde i Galloway celtitzat, cosa que provocaria enfrontaments entre els nobles highlanders gaèlics, rapinyaires, i els anglòfons lowlanders.

D'altra banda, es barrejaren els senyors normands que absorbiren l'esperit dels clans, amb caps dels clans patriarcals celtes i amb els reietons escandinaus de les illes. El 1138 va envair Anglaterra, però fou derrotat a Standard. Tanmateix, el 1139 va rebre aquests territoris en feu per al seu fill Enric de Huntingdon i Northampton. Se'l considera com el veritable fundador del Regne d'Escòcia, ja que també adoptà la senyera nacional amb el lleó vermell.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David I d'Escòcia