David Hirschfelder
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 novembre 1960  (64 anys)Ballarat (Austràlia) |
| Formació | Universitat de Melbourne Ballarat Grammar (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música i música per a cinema |
| Ocupació | compositor, compositor de bandes sonores |
| Activitat | 1987-present |
| Gènere | Pop-rock i adult contemporary |
| Premis | |
| |
| Lloc web | davidhirschfelder.com |
        
 | |
David Hirschfelder (Ballarat, Austràlia, 1960) és un compositor de cinema australià.
Començava en el món de la música amb la banda de jazz Pyramid. També tocà els teclats a la Little River Band. Va compondre la seva primera banda sonora per la pel·lícula documental del 1987 Suzy's Story, que era la crònica de la vida d'una dona que mor de sida. A partir comença a compondre tant per la TV com per al cinema, incloent-hi l'altament reeixit Strictly Ballroom (1992) per a la qual guanyava un Premi BAFTA.
Aquest èxit feu que se li assignessin tasques d'un perfil més alt, i finalment la prominència internacional de Hirschfelder esclatava el 1996 quan era nominat a l'Oscar per la banda sonora de Shine, amb unes adaptacions clàssiques sorprenents al voltant de la història de la vida del pianista virtuós mentalment inestable David Helfgott. Després ha signat la comèdia romàntica britànica Sliding Doors (1998) que protagonitza Gwyneth Paltrow, la peça d'època críticament aclamada Elisabet (1998) sobre la vida d'Elisabet I, per la qual se'l nominava novament per l'Oscar, i el drama familiar sentimental de Diane Keaton Penjades (2000).
És el receptor de tretze nominacions dels Premis AFI (Oscars australians).
Músic
[modifica]Com a teclista, Hirschfelder ha estat membre de diversos grups, com ara la banda de fusió de jazz Pyramid, la banda de rock Peter Cupples Band (1980), els rockers pop Little River Band (1983–1986), Blowout, Dragon (1987, 1989), adults contemporanis. La banda de suport del cantant John Farnham (1986–1992)[1] i el supergrup de fusió de jazz CAB.[1]
El 1980 Hirschfelder es va unir a la Peter Cupples Band, Cupples acabava de deixar el seu grup de soul-pop, Stylus, i va formar el grup de rock amb Hirschfelder als teclats, Virgil Donati a la bateria, Ross Ingliss a la guitarra i Robert Little al baix.[2] L'octubre de 1981 Peter Cupples Band va llançar el seu àlbum debut, Fear of Thunder.[2] El 1982 Hirschfelder va proporcionar el piano a l'àlbum de Little River Band, Greatest Hits.[3] El seu següent àlbum, The Net, tenia Hirschfelder als teclats i com a coproductor, amb la formació de la banda que incloïa Farnham a la veu principal, Beeb Birtles a les guitarres i veus, Graeham Goble a les guitarres i veus, Stephen Housden a la guitarra i cors, Wayne Nelson al baix i veu, i Derek Pellicci a la bateria i la percussió.[4] Es va unir al grup el setembre de 1983, mentre feien una gira als Estats Units.[5] El seu àlbum de 1984, Playing to Win, va veure Hirschfelder subministrant guitarra, piano, teclats, sintetitzador, programació i veu.[6] També va coescriure les cançons, "When Cathedrals Were White", "Blind Eyes" i "Playing to Win".[6] Els dos últims es van publicar com a senzills, amb "Playing to Win" assolint el Billboard Hot 100 el març de 1985 i el Top 100 a la llista australiana de singles de Kent Music Report.[7][8] A mitjans de 1986 el grup va publicar No Reins que tenia Hirschfelder al piano, teclats i coescriptura "Paper Paradise".[9]
Després de l'enregistrament de No Reins, Hirschfelder va deixar Little River Band per tornar a Austràlia i es va unir a la banda de suport de Farnham. A l'abril-juny de 1986 Farnham va gravar el seu àlbum, Whispering Jack amb Hirschfelder a teclats, programes de bateria i coescriptura "Going, Going, Gone".[10] Per fer una gira de suport a l'àlbum, Farnham i Hirschfelder es van unir al Jack's Back Tour amb Angus Burchill (o Burchall) a la bateria, Brett Garsed a la guitarra solista i Greg Macainsh al baix (Skyhooks).[11] En aquell moment, Jack's Back Tour va ser la gira més taquillera d'un grup australià.[12] Hirschfelder va romandre amb Farnham per als àlbums d'estudi, Age of Reason (juliol de 1988) i Chain Reaction (setembre de 1990).[11] Entre aquests dos àlbums va publicar el seu propi, Welcome to the Nightclub of My Mind el 1989. El 1992 Hirschfelder va deixar la banda de suport de Farnham per concentrar-se en el seu treball de partitura per a televisió i pel·lícules. El 1999 va col·laborar amb David Hobson per al cicle de cançons Inside This Room basat en escrits de Joseph Campbell i Paulo Coelho.[13]
Compositor de cinema
[modifica]El primer treball de partitura de Hirschfelder va ser per a la sèrie de televisió Skirts and Shadows of the Heart (tots dos el 1990); Ratbag Hero va seguir el 1991.[14]
Ha compost partitures per a pel·lícules com Strictly Ballroom (L'amor és a l'aire, Shine (1996), Sliding Doors (1998), Elizabeth (Elisabet (pel·lícula) (1998), Hanging Up (Penjades, 2000), Peaches (2004), Austràlia (Austràlia2008) i Legend of the Guardians. (La llegenda dels guardians. Les òlibes de Ga'Hoole (2010).
Ha treballat nombroses vegades amb els directors Ian Gilmour, Craig Monahan, Ann Turner, Roger Spottiswoode i Baz Luhrmann.
El 1999, la partitura d'Elizabeth (composta per a una orquestra de 90 peces i un cor de 40) va ser nominada a l'Oscar, i va ser guardonada amb un premi BAFTA i un premi APRA a la millor banda sonora original. També va guanyar el BAFTA a la millor puntuació el 1993 per Strictly Ballroom.
Va compondre per a la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 a Sydney.
Filmografia selectiva
[modifica]Discografia
[modifica]- Llistes d'àlbums
| Títol | Detalls de l'àlbum | Posicions màximes del gràfic |
|---|---|---|
| AUS [17] | ||
| Inside This Room (amb David Hobson) |
|
70 |
Premis i nominacions
[modifica]- Premis de l'Acadèmia
- 69th Academy Awards|Premi de l'Acadèmia 1997 a la millor nominació a la millor banda sonora dramàtica original per Shine[15]
- 71st Academy Awards|Premi de l'Acadèmia 1999 a la millor nominació a la millor banda sonora dramàtica original per Elizabeth[15]
Premis ARIA Music
[modifica]Els ARIA Music Awards són una cerimònia anual de lliurament de premis que reconeix l'excel·lència, la innovació i els assoliments en tots els gèneres de la música australiana. Van començar l'any 1987.
| Any | Nominat | Premi | Resultat | Plantilla:Abbr. |
|---|---|---|---|---|
| 1993 | Strictly Ballroom | Millor banda sonora original, repartiment o àlbum d'espectacles | Nominat | [18] |
| 1999 | Elizabeth | guanyat | ||
| L'entrevista | Nominat | |||
| 2000 | Què passa amb el cor trencat? | Nominat | ||
| 2001 | Better Than Sex | Nominat |
Premis APRA
[modifica]Els APRA Awards es celebren a Austràlia i Nova Zelanda per l'Australasian Performing Right Association per reconèixer les habilitats d'escriptura de cançons, les vendes i la interpretació dels seus membres anualment.
| Any | Nominat | Premi | Resultat | Plantilla:Abbr. |
|---|---|---|---|---|
| 1998 | Shine | Millor banda sonora de pel·lícula | guanyat | [19] |
| 1999 | Elizabeth | Millor banda sonora de pel·lícula | guanyat | [20] |
| 2008 | Els fills de la ruta de la seda | Millor banda sonora de pel·lícula | guanyat | [21] |
Referències
[modifica]- ↑ "C.A.B." With Bunny Brunel And Tony MacAlpine Live At The Baked Potato". All About Jazz. 29 May 2014. Retrieved 4 September 2014.
- ↑ 2,0 2,1 McFarlane, Ian. "Stylus". Archived from the original on 1 September 2004. Retrieved 2 July 2016.
- ↑ David Hirschfelder at AllMusic
- ↑ The Net – Little River Band at AllMusic
- ↑ McFarlane, 'Little River Band' entry at the Wayback Machine (archived June 15, 2004). Archived from the original on 15 June 2004. Retrieved 10 April 2012.
- ↑ 6,0 6,1 Playing to Win – Little River Band at AllMusic
- ↑ "Little River Band – Chart History ("Playing to Win")". Billboard. Retrieved 10 April 2012.
- ↑ Kent, David (1993). Australian Chart Book 1970–1992. St Ives, NSW: Australian Chart Book Ltd. ISBN 0-64611-917-6. Note: Used for Australian Singles and Albums charting from 1974 until Australian Recording Industry Association (ARIA) created their own charts in mid-1988. In 1992, Kent back calculated chart positions for 1970–1974.
- ↑ No Reins – Little River Band at AllMusic
- ↑ Whispering Jack – John Farnham at AllMusic
- ↑ 11,0 11,1 McFarlane, 'John Farnham' entry at the Wayback Machine (archived August 29, 2004). Archived from the original on 29 August 2004. Retrieved 10 April 2012.
- ↑ Kimball, Duncan (2002). "John Farnham". Milesago: Australasian Music and Popular Culture 1964–1975. Ice Productions. Retrieved 10 April 2012.
- ↑ Inside This Room (2002) at IMDb
- ↑ "Peaches" (DOC). School of Media Communication and Culture. Murdoch University. 2006. Retrieved 10 April 2012.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 «1997 | Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences».
- ↑ «1999 | Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences».
- ↑ Ryan, Gavin. Australia's Music Charts 1988–2010. pdf. Moonlight Publishing, 2011, p. 130.
- ↑ Guanyadors anteriors del premi ARIA. «History Millor banda sonora original, repartiment o àlbum d'espectacles». australià Recording Industry Association (ARIA). [Consulta: 12 juliol 2022].
- ↑ Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.«Guanyadors abans de 2002». Associació de drets d'execució australiana (APRA) | Australasia Mechanical Copyright Owners Society (AMCOS).
- ↑ Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.«Guanyadors de 1999 - APRA Music Awards». Australasian Performing Right Association (APRA) | Societat australiana de propietaris de drets d'autor mecànics (AMCOS).
- ↑ «2008 Winners – Screen Music Awards». Australasian Performing Right Association (APRA). Arxivat de l'original el 2011-03-08. [Consulta: 29 abril 2010].
