Gustavo Dodt Barroso
 (1958)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (pt-br) Gustavo Adolfo Luiz Guilherme Dodt da Cunha Barroso 29 desembre 1888 Fortaleza (Brasil) |
| Mort | 3 desembre 1959 (70 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
| Membre de la Cambra de Diputats del Brasil | |
| 1915 – 1917 Circumscripció electoral: Ceará (en)  | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política i literatura |
| Lloc de treball | Rio de Janeiro |
| Ocupació | periodista, novel·lista, polític, escriptor, diplomàtic, advocat, folklorista |
| Ocupador | Museu Històric Nacional, director |
| Membre de | Academia Brasileira de Letras (1923–) |
| Premis | |
Signatura  | |
Gustavo Dodt Barroso (29 de desembre1888 - 3 de desembre 1957), formalment Gustavo Adolfo Luiz Dodt da Cunha Barroso, va ser un advocat, polític i escriptor brasiler associat a l'antisemitisme i a l'Integralisme del Brasil.[1][2] També era conegut amb el pseudònim de João do Norte.[3] És considerat un mestre del folklore brasiler.[4] Va ser el primer director del Museu Històric Nacional i un dels líders de l'Acció Integralista Brasilera, sent un dels seus ideòlegs més destacats.
Biografia
[modifica]La seva mare era d'origen alemany i ell va néixer a Fortaleza. En principi es va relacionar amb el socialisme però a partir de llicenciar-se en Dret (el 1910) s'orientà a posicions dretanes.
El 1933, Barroso s'afilià al partit Integralista que tenia característiques feixistes. Ell aviat esdevingué el cap de la facció extrema pro-nazi notable pel seu antisemitisme.[5][6]
Sempre armat amb una pistola va ser considerat com a perillós pel mateix partit integralista.
Després de la formació de l'Estado Novo amb la dictadura de Getúlio Vargas (1938-1945), Barroso va passar a ser enviat com ambaixador a l'Uruguai i Perú.
Va traduir els Protocols dels Savis de Sió al portuguès.
Referències
[modifica]- ↑ Rees, Philip. Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 (en anglès). Simon & Schuster, 1990, p. 25-26. ISBN 978-0-13-089301-7.
- ↑ «Gustavo Barroso». Fundació Getúlio Vargas. Arxivat de l'original el 2022-02-13. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ Grunspan-Jasmin, Elise. Lampião, senhor do sertão : vidas e mortes de um cangaceiro (en portuguès brasiler). EdUSP, 2006, p. 366. ISBN 978-85-314-0913-4.
- ↑ Cascudo, Luís da Câmara. Dicionario do folclore brasileiro (en portuguès brasiler). Instituto Nacional do Livro, 1959, p. 369.
- ↑ Carneiro, Maria Luiza Tucci «Nem Rothschild Nem Trotsky. O pensamento anti-semita de Gustavo Barroso» (en portuguès). Revista de História, 129-131, 30-12-1994, pàg. 279–281. DOI: 10.11606/issn.2316-9141.v0i129-131p279-281. ISSN: 2316-9141.
- ↑ Dantas, Elynaldo Gonçalves «Gustavo Barroso, o führer brasileiro: nação e identidade no discurso integralista barrosiano de 1933-1937». Universidade Federal do Rio Grande do Norte, 05-09-2014.