Grechishchevita

Grechishchevita
Fórmula química	Hg2+₃S₂(Br,Cl,I)₂
Localitat tipus	Kadyrel' Hg occurrence (en)
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.FC.15c
Nickel-Strunz 9a ed.	2.FC.15c
Dana	10.3.5.1
Heys	6.5.4
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 13,2 Å; c = 6,69 Å;
Color	taronja brillant o fosc, enfosquint-se lentament a taronja-marró, fins a negre
Duresa	2,5
Lluïssor	adamantina, vítria
Color de la ratlla	groc intens a groc amb una lleugera tonalitat taronja
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 2,000 nε = 2,000
Birefringència	δ = 0,000
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1988-027
Símbol	Gcv
Referències	[1]

La grechishchevita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor d'Oleg Konstantinovich Grechishchev (Олега Константиновича Гречищева) (1936 -), de l'Institut de Geologia de Novosibirsk (Rússia), qui va fer importants treballs sobre els dipòsits de mercuri de Tuvà.

La grechishchevita és un sulfur de fórmula química Hg²⁺₃S₂(Br,Cl,I)₂. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1989. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la grechishchevita pertany a «02.FC: Sulfurs d'arsènic, àlcalis, sulfurs amb halurs, òxids, hidròxid, H₂O, amb Cl, Br, I (halogenurs-sulfurs)» juntament amb els següents minerals: djerfisherita, talfenisita, owensita, bartonita, clorbartonita, arzakita, corderoïta, lavrentievita, radtkeïta, kenhsuïta, capgaronnita, perroudita, iltisita, demicheleïta-(Br) i demicheleïta-(Cl).

Va ser descrita a partir de mostres recollides a dos indrets: els jaciments de mercuri d'Arzak i de Kadyrel, tots dos a la regió de Tuvà, a Rússia. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.