[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Gracià Tarragó i Pons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGracià Tarragó i Pons
Nom original(ca) Graciano Tarragó Pons Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 abril 1892 Modifica el valor a Wikidata
Salamanca (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 1973 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori Municipal de Música de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, guitarrista clàssic, empresari, violista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLaura Almerich i Santacreu, Josep Henríquez i Brito i Jordi Codina i Torrecilla Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViola Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsRenata Tarragó i Fàbregas Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 5587bfed-89af-4e2e-b22d-3adb08a2747f Discogs: 5564947 Modifica el valor a Wikidata

Gracià Tarragó i Pons (Salamanca, Castella i Lleó, 16 d'abril de 1892 - Barcelona, 22 de febrer de 1973)[1] fou un guitarrista i compositor espanyol molt arrelat a Catalunya.

Biografia

[modifica]

Era fill de Ferran Tarragó i Corcelles escultor de professió (Lleida ca.1833-Riópar, Albacete 14-08-1910)[2][3] i de Antònia Pons i Rodriguez (ca 1843-1918)[4] .Com a compositor destaca el seu estil del darrer romanticisme, mesclat amb el nacionalisme musical promogut pels mestrès amb qui estudià, com Felip Pedrell o Miquel Llobet.[5][6]

El 1971 va crear el Quartet Tarragó format per 4 deixebles seus, que va estar en actiu entre 1971-1988.[6]

Altres de les seves composicions destacables podrien ser Método Graduado, 25 Estudios Melódicos, Preludios, La Libélula, Danza del Pingüino, Danza del Pavo Real, Pins i Playera, per guitarra. També té obres basades en la música popular espanyola, com per exemple: Fantasia sobre la Petenera, Alegrías y Bulerías, Extremeña, Murciana, Ribera de Cuchilleros, Del Valle de Anso, Tonadilla, etc. Té diversos reculls, com Canciones populares para voz y guitarra: No quiero que me cortejes, E1 Zorongo, De los álamos vengo, La vi llorando, Parado de Valldemosa, El rossinyol, Jaeneras que yo canto, etc.[7] (Vegeu llistat d'obres complet).

Obres

[modifica]

Per a veu i acompanyament (si no s'indica el contrari, per a veu i guitarra)

[modifica]
  • Canciones populares españolas: Adiós meu homiño; Ahí tienes mi corazón; Andregaya; Canción de trilla; Campanas de Belén; Jaeneras que yo canto; La vi llorando; Miña nay por me casares; Nik baditut; Parado de Valldemosa; Playera; El rossinyol; Si quieres saber coplas; Tengo que subir; Ya se van los pastores.
  • Canciones populares españolas (cuaderno II) (veu i guitarra o piano): Arroro; Erico Festak; La Fematera; El marabú; Mariagneta; Redoble; Serrana; Sevillanas; Si vas a San Benitiño; Los toritos de Calera; Y voy por la carretera.
  • Canciones populares españolas (cuaderno III) (veu i guitarra o piano): La Asonanta; Campanillas de plata; Copeo de muntanya; Déjame subir; Molinera, molinera; No quiero que me cortejes; Paloma revoladora; Presentes de boda; Seguidillas manchegas; El zorongo.
  • Cinco canciones antiguas: Aquel caballero, madre; De Antequera sale el moro; Perdida tengo la color; Duélete de mí, señora; De los álamos vengo, madre.
  • Cinco canciones del siglo XVIII (veu i guitarra o violoncel): A quién contaré mis quejas?; Al son de los arroyuelos; En esta larga ausencia; Molinillo que mueles amores; ¡Oh, qué bien baila Gil!
  • Cuatro canciones populares catalanas: El preso de Lleida; La cançó del lladre; La calma del mar; Corrandes.
  • Dos villancicos navideños (veu i guitarra o piano): Quién pudiera amarte; Tened los ramos.
  • Polo gitano o flamenco

Per a conjunt instrumental

[modifica]
  • Cala Punta Cristina
  • Canciones de España (cuaderno I): Zorongo gitano, El cant dels ocells; Boga boga, Albaes; Tres hojutas madre; La parroquia; Vinde, nenas; Fuego y nieve despiden; Cançó del lladre; El café de chinitas.
  • Canciones de España (cuaderno II): Desde Santurce a Bilbao; Paloma revoladora; La pastoreta; Molinero, molinero; Redoble; Al lado de mi cabaña; La lancha de Tolín; No quiero que me cortejes; L'hereu Riera.
  • Canciones de España (cuaderno III): Sevillanas; El testament d'Amelia; Molondrón; A raíz d'o toxo verde; Vite, vite, vite; Ses Porgueres; Jota navarra; Anda jaleo; Entre las flores del campo.
  • Canciones de España (cuaderno IV): Los cuatro muleros; Si vas a San Benitiño; Asturias, patria querida; La filadora; Erico Festak; Prado de Valldemosa; Eres alta y delgada; Serrana; El Trípili; Muntanyes regalades.
Per guitarra
  • Al-Kaiyara, dansa oriental
  • Alegrías y bulerías
  • Cala Montjoi
  • Cuatro canciones catalanas navideñas: El noi de la mare; Olotina; El cant dels ocells; El desembre congelat.
  • Churumbeliyo
  • Del Valle de Anso
  • Dos canciones populares gallegas: Antigua cantiga; Baila Maruxiña
  • Dos danzas para guitarra: Danza del pingüino; Danza del pavo real
  • Extremeña
  • Fandango de la cava
  • Fantasía española
  • Fantasía sobre la petenera
  • Fantasías IV, VII y XI, del libro de Venegas de Henestrosa, s. XVI
  • Isabelina
  • Mar en calma
  • Minueto del chispero
  • Preludio imitativo
  • Rapsodia catalana
  • Recuerdo a Tárrega
  • Ren ene luteghea (De mi tierra)
  • Ribera de cuchilleros
  • Danza de panaderos
  • Ritmos andaluces, soleares
  • Romance
  • Rondalla gironina
  • Soleá trianera
  • Tiento
  • Veinticinco estudios melódicos[8]
  • L'Alaban (cançó catalana, L'Alabau?)

Referències

[modifica]
  1. ↑ «esquela». La Vanguardia, 23-12-1973, pàg. 27.
  2. ↑ «acta de defunció de Ferran Tarragó i Carcelles a Riópar, Albacete». Parròquia de 'Esperit Sant de Riópar, 15-08-1910.
  3. ↑ «Ferran Tarragó i Corcelles». GEC. [Consulta: 15 juny 2023].
  4. ↑ «esquela d'Antònia Pons Rodríguez». La Vanguardia, 11-07-1918, pàg. 2.
  5. ↑ Torrent, Jaume. «Gracià Tarragó / Jaume Torrent». Disc de la col·lecció "La Mà de Guido". La Mà de Guido. [Consulta: 12 maig 2014].
  6. ↑ 6,0 6,1 «"Gracià Tarragó, guitarrista, compositor i pedagog" / Activitats / Visita'ns / Inici - Biblioteca de Catalunya». [Consulta: 17 setembre 2023].
  7. ↑ Herrera, Francisco. Enciclopedia de la Guitarra. València: Piles, 2004, p. 2663. ISBN 978-84-95026-79-8 [Consulta: 6 abril 2014].  Arxivat 9 de febrer 2014 a Wayback Machine.
  8. ↑ Casares Rodicio, Emilio. Diccionario de la música Española e Hispanoamericana (en castellà). SGAE, 2002, p. 176. ISBN 84-8048-313-X [Consulta: 12 maig 2014]. 

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gracià_Tarragó_i_Pons&oldid=32461696»