Grup de la mel·lilita
 Grup de la mel·lilita | |
|---|---|
| Grup de minerals | |
  | |
| Fórmula química | Ca₂M (X SiO₇) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Color | blanc, groguenc, marró, gris, verdós |
| Exfoliació | bona |
| Fractura | desigual, concoidal |
| Duresa | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcid |
| Densitat | 2,9 - 3,0 |
| Més informació | |
| Símbol | Mll |
| Referències | [1] |
El grup de la mel·lilita és un grup de minerals de la classe dels silicats amb composició químicament similar. Rep el seu nom del grec meli (mel) i lithos (pedra). Va ser descrita originalment l'any 1796 a Capo di Bove, Província de Roma, Itàlia.
Característiques
[modifica]Tots els minerals del grup tenen una composició química semblant. Tots ells són sorosilicats tetragonals amb un anió (Si₂O₇)6- o bé un derivat, amb la fórmula general Ca₂M (X SiO₇), on M representa un catió divalent o trivalent de mida petita, mentre que X és silici, alumini o bor. En general, quan M és trivalent, un àtom de silici està reemplaçat per alumini o per bor, però la càrrega elèctrica també pot estar balancejada mitjançant la substitució acoblada del Ca2+ per un ió monovalent i M3+ per M2+, com succeeix amb l'alumoakermanita.
Minerals del grup
[modifica]
El grup de la mel·lilta està format per les següents 8 espècies minerals: åkermanita, alumoåkermanita, ferrigehlenita, gehlenita, gugiaita, hardystonita, hidroxilgugiaïta i okayamalita.
Åkermanita
[modifica]L'åkermanita, amb fórmula Ca₂Mg(Si₂O₇), rep el nom del metal·lúrgic suec Anders Richard Akerman. Acostuma a ser un mineral incolor o groguenc, que cristal·litza en el sistema tetragonal.[2]
Alumoåkermanita
[modifica]L'alumoåkermanita, amb fórmula (Ca, Na)₂(Al, Mg, Fe2+)(Si₂O₇), és un mineral que pertany al grup de la mel·lilita.[3]
Ferrigehlenita
[modifica]La ferrigehlenita, amb fórmula Ca₂Fe3+AlSiO₇, és considerat un terme extrem del grup, és a dir, un mineral que es troba a l'extrem final del grup en termes de puresa.[4]
Gehlenita
[modifica]
La gehlenita, amb fórmula Ca₂Al(AlSiO₇), és un mineral que rep el seu nom del químic alemany Adolf Ferdinand Gehlen (1775-1815). L'exemplar tipus d'aquest mineral prové del mont Monzoni, a la Vall de Fassa, Trento, Itàlia.[5]
Gugiaïta
[modifica]La gugiaïta, amb fórmula Ca₂Be(Si₂O₇), és un mineral incolor que pertany al grup de la mel·lilita. Va ser descobert el 1962 i l'exemplar tipus és de la vall Gujia, Xina.[6]
Hardystonita
[modifica]La hardystonita, amb fórmula Ca₂Zn(Si₂O₇), va ser descrita per primera vegada l'any 1899 per John E. Wolff, a Hardyston Township, Nova Jersey, Estats Units. A la llum del dia, la hardystonita és un mineral blanc massiu anodí, que es pot diferenciar de la calcita per la manca de fractura i per la seva lluentor una mica grassa.[7]
Okayamalita
[modifica]L'okayamalita, amb fórmula Ca₂B(BSiO₇), és un mineral blanquinós que pertany al grup de la mel·lilita. Rep el seu nom de la prefectura d'Okayama, al Japó, ja que el primer exemplar va ser identificat a la mina Fuka, a la ciutat de Takahashi.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Melilite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2013].
- ↑ «Åkermanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2013].
- ↑ «Alumoåkermanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2013].
- ↑ «Ferri-gehlenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2013].
- ↑ «Gehlenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2013].
- ↑ «Gugiaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2013].
- ↑ «Hardystonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2013].
- ↑ «Okayamalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2013].
Enllaços externs
[modifica]
- Mindat (anglès)