Gai Furni (tribú 50 aC)

Gai Furni

Nom original	(la) Gaius Furnius
Biografia
Naixement	segle I aC antiga Roma
Mort	segle I aC valor desconegut
Tribú de la plebs
Governador romà
Activitat
Ocupació	polític de l'antiga Roma
Període	República Romana tardana
Família
Fills	Gai Furni
Pares	valor desconegut   i valor desconegut

Gai Furni (en llatí: Gaius Furnius) va ser un magistrat romà del segle i aC.

Va ser tribú de la plebs l'any 50 aC i amic de Ciceró. A proposta seva, Ciceró fou cridat després d'estar un any a Cilícia i el senat li va concedir una supplicatio. La clàusula inclosa per Furni que condicionava el retorn de Ciceró al fet que els parts romanguessin tranquils a l'estiu de l'any 50, no va agradar a Ciceró, perquè l'estiu era el temps més freqüent en què es produïen atacs aïllats.

Es va oposar a la proposta dels optimats de què Juli Cèsar havia de renunciar immediata i incondicionalment al proconsolat de la Gàl·lia. El 49 aC, iniciada la Segona guerra civil, Cèsar el va enviar a Ciceró amb una carta.

Ciceró també el va recomanar l'any 43 aC a Luci Munaci Planc que era procònsol a la Gàl·lia Transalpina, on Furni fou legat del procònsol durant la guerra entre Marc Antoni i Octavi August i romangué al càrrec fins a la batalla de Filipos el 42 aC.

Durant la guerra entre Marc Antoni i Octavi, va informar a Ciceró dels sentiments de les legions i comandants a Hispània i la Gàl·lia. A la guerra de Perusa va prendre partit per Luci Antoni; va defensar Sentinum (Úmbria) contra Octavi August. Va ser un dels tres oficials comissionats per Luci Antoni per negociar la rendició de Perusa i com que fou molt ben rebut per Octavi va despertar sospites entre els antonians.

L'any 35 aC era prefecte (governador) d'Àsia sota Marc Antoni i va fer presoner a Sext Pompeu que havia anat a la zona després de la seva derrota a mans d'Agripa el 36 aC. Després de la batalla d'Àccium (31 aC) es va reconciliar amb August per mediació del seu fill Gai Furni, i va rebre el rang de senador consular essent nomenat un dels cònsols sufectes de l'any 29 aC.

Després va ser procònsol de la Tarraconesa.^[1][2] Tenint assetjats als càntabres al Setge de Castro Medulio^[3] el 22 aC, aquests es van suïcidar enverinant-se o ferint-se amb espases.^[4]