GAFAM

GAFAM és una acrònim, sovint usat amb connotació negativa, per a indicar les 5 empreses multinacionals més grans de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) al món occidental: Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft. Tot i que aquestes multinacionals competeixen directament entre si per béns i serveis oferts, la seva elecció forçada, gairebé dictatorial, les vincula i identifica fent-les objecte de crítica social a causa de l'abús de posició dominant, dels beneficis fiscals dels quals gaudeixen, i de la interferència en la vida privada de les usuàries.^[1] Els darreres anys, però, també es poden incloure dins dels Big Tech, Tech Giants o Tech Titans les multinacionals nord-americanes Nvidia i Tesla, anomenats tots junts, popularment, Magnificent 7^[2] (Els Set Magnífics).^[3]

Durant la tercera revolució industrial operada per la indústria informàtica a Occident, van sorgir 5 empreses predominants i monopolístiques, que es van expandir ràpidament. L'acrònim neix per la necessitat d'indicar de forma ràpida i específica el complex tecnològic de les TIC que determina la vida de milers de milions de persones. L'acrònim neix en els entorns de codi obert que promouen la consciència crítica sobre la distorsió política-econòmica que les GAFAM provoquen.

És, però, a l'Estat francès que aquest acrònim està associat a una campanya de sensibilització contra els abusos de concentració. El 2001 va néixer Framasoft, una associació sense ànim de lucre que va sorgir dins del sistema educatiu amb l'objectiu de promoure i difondre una cultura informàtica alternativa basada en el programari lliure. L'acrònim es converteix en un mem inspirat en els còmics i en la història de la resistència d'Astèrix. Aquesta campanya, que és molt activa, implica milions d'usuaris^[4] i té ressò en la premsa estrangera.^[5][6]

El 2017, GAFAM va distribuir un rècord de 50 milions de dòlars al govern dels Estats Units d'Amèrica (EUA). Activitat realitzada regularment a la Unió Europea (UE). El 2019 es va fer pressió a la UE per fer coincidir amb les eleccions europees la regulació de les fake news.^[11]

L'elusió fiscal no és la seva prerrogativa exclusiva, però les empreses GAFAM se serveixen a Europa i al món de tots els instruments possibles d'evasió fiscal.^[12] Des de fa anys, l'ONG Oxfam ha estat monitorant i recollint les dades i les dimensions del problema i en denuncia les conseqüències.

El cas PRISM palesa la posició de les multinacionals GAFAM com a compiladores monopolístiques del flux de dades occidental com va desvelar Edward Snowden.^[13]

A la Xina aquestes funcions són dutes a terme, presumiblement, per multinacionals interiors al sistema estatal (Baidu, Alibaba, Tencent, Xiaomi). A Rússia, el fundador de VK, Pàvel Dúrov, va denunciar les pressions i les ingerències de l'estat. Va ser obligat a dimitir, deixar el país i va fundar Telegram.^[14]

L'enorme quantitat de dades personals recollides per aquestes empreses i la seva posició dominant poden influir en la política d'una nació sencera, com a exemple el cas de Cambridge Analytica. O bé, reduir els elements que es van considerar negativament pel Ministeri de defensa dels EUA, com The Intercept.^[15] L'ús de la bombolla de filtre^[16] o la mineria de dades en són també exemples.

Per a les àrees d'influència xinesa, s'utilitza l'acrònim BATX: Baidu, Alibaba, Tencent, Xiaomi. Al món rus el monopoli va ser establert per indústries com Yandex i Vkontakte. A Amèrica Llatina hi predomina Hi5.

• BATX

• Nikos Smyrnaios, Les GAFAM contre la internet, éditions Ina, 2017 (ISBN 2869382421)