Bromoetà
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 107,957 Da |
| Rol | cancerigen |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₂H₅Br |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,46 g/cm³ (a 20 °C) |
| Solubilitat | 0,9 g/100 g (aigua, 20 °C) |
| Moment dipolar elèctric | 2,03 D |
| Punt de fusió | −119 °C −119 °C −118,6 °C |
| Punt d'ebullició | 38 °C (a 760 Torr) 38,5 °C (a 101,325 kPa) |
| Moment dipolar elèctric | 2,03 D |
| Pressió de vapor | 375 mmHg (a 20 °C) |
| Perill | |
| Límit inferior d'explosivitat | 6,8 vol% |
| Límit superior d'explosivitat | 8 vol% |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 890 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
| Punt d'inflamabilitat | 4 °F (màxim, prova amb el dispositiu de Pensky–Martens) |
| IDLH | 8.920 mg/m³ |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
| Altres | |
| líquid inflamable de la classe IB | |
El bromoetà, també conegut com a bromur d'etil, és un compost químic del grup dels haloalcans. Aquest compost volàtil té una olor similar a l'èter.
Usos
[modifica]En síntesi orgànica, el bromoetà és l'equivalent sintètic del sintó carbocatió etil (Et+),[1] encara que formalment, aquest catió no es forma en realitat. Per exemple, les sals de carboxilats es converteixen en èsters etílics,[2] carbanions en derivats etilats, tiourea en sals d'etilisotiouroni i les amines en etilamines.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Makosza, M.; Jonczyk, A. «Phase-transfer alkylation of nitriles: 2-phenylbutyronitrile». Organic Syntheses, 55, 1976, pàg. 91. DOI: 10.15227/orgsyn.055.0091.
- ↑ Petit, Y.; Larchevêque, M. «Ethyl glycidate from (S)-Serine: Ethyl (R)-(+)-2,3-epoxypropanoate». Organic Syntheses, 75, 1998, pàg. 37. DOI: 10.15227/orgsyn.075.0037.
- ↑ Brasen, W. R.; Hauser, C. R. «o-Methylbenzyl alcohol». Organic Syntheses, 34, 1954, pàg. 58. DOI: 10.15227/orgsyn.034.0058.