Bizantievita

Bizantievita
Fórmula química	Ba₅(Ca,REE,Y)22(Ti,Nb)18(SiO₄)₄[(PO₄, SiO₄)]₄(BO₃)9O22[(OH),F]43(H₂O)1.5
Epònim	Imperi Romà d'Orient
Localitat tipus	Glacera Darai-Pioz, Muntanyes Alai, Serralada Tien Shan, Regió sota subordinació republicana, Tadjikistan
Classificació
Categoria	silicats
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 9,1202(2) Å; c = 102,145(5) Å;
Grup puntual	3 - piramidal
Color	marró
Exfoliació	no observada
Fractura	concoidal
Duresa	4,5 a 5
Color de la ratlla	groc clar
Diafanitat	transparent
Densitat	4,10(3) g/cm³ (mesurada); 4,25 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,940 nε = 1,860(5)
Birefringència	δ = 0,080
Pleocroisme	strong
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2009-001
Símbol	Byz
Referències	[1]

La bizantievita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom, segons els autors que la van descriure, per reflectir la complexitat i la diversitat química de l'estructura d'aquest mineral, fent un símil amb l'Imperi Bizantí, que durant gairebé dotze segles va ser llar de moltes nacions i religions, amb una estructura molt complexa però, tanmateix, ben organitzat i efectiu.

La bizantievita és un silicat de fórmula química Ba₅(Ca,REE,Y)₂₂(Ti,Nb)₁₈(SiO₄)₄[(PO₄, SiO₄)]₄(BO₃)₉O₂₂[(OH),F]₄₃(H₂O)_1.5. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5.

Va ser descoberta a la glacera Darai-Pioz de les muntanyes Alai, dins la serralada Tien Shan (Regió sota subordinació republicana, Tadjikistan). També ha estat descrita al massís Dzhelisu, també dins de les muntanyes Alai però pertanyent a la província d'Oix, al Kirguizstan. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.