Bernie Taupin
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Bernard John Taupin 22 maig 1950 (74 anys)Ruskington (Anglaterra) (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, cantautor, pintor, compositor, lletrista, músic, escriptor |
| Activitat | 1967 - |
| Membre de | |
| Gènere | Rock i pop |
| Nom de ploma | Carte Blanche |
| Segell discogràfic | The Rocket Record Company |
| Company professional | Elton John |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Maxine Feibelman (1971–1976) |
| Premis | |
| |
| Lloc web | berniejtaupin.com |
       
| |
Bernie Taupin (Anwick, afores de Sleaford, 22 de maig del 1950)[1] és un lletrista, poeta i cantant anglès, conegut per ser el lletrista habitual (amb només un parèntesi entre 1977 i 1982) de les cançons d'Elton John.[2]
Bernie va néixer en el si d'una família catòlica. Havent tingut una infantesa en contacte amb el món rural, l'aspecte religiós i la vida senzilla del camp oposada a la de la ciutat es repeteixen en moltes cançons. De jove va ser mal estudiant, aficionat a la beguda però ben dotat per a la literatura. El 1966 va conèixer Elton i el 1969 van fer equip.[3] S'ha casat tres vegades.[4]
Comentaris d'algunes composicions
[modifica]Les lletres de les cançons de Bernie per a Elton reflecteixen una orientació heterosexual i més aviat és un cant a la vida nord-americana que no pas a la britànica.
- Your Song (1970), una de les primeres composicions (reinterpretada en la pel·lícula Moulin Rouge), és un himne gairebé naïf a la senzillesa i a la generositat.
- Mellow (1971), balada, calculadament melancòlica, en què es barreja l'erotisme i la religió amb la cervesa fins a arribar al paroxisme.
- Daniel (1972): es va prendre per tothom com una referència a l'homosexualitat, malgrat que Bernie va aclarir que era un homenatge als combatents americans en la Guerra del Vietnam.
- Crocodile Rock (1972): és una de les més populars i senzilles, a més de Don't go breaking my heart. Tracta d'un temps passat on ballar rock semblava un automatisme de rellotgeria.
- Yellow brick road (1973): lletra fortament depressiva, desenganyada, mostrant la inutilitat de tot, acompanyada una vegada més d'una referència irònica a la futilitat de l'alcohol.
- Candle in the wind (1973), dedicada a Marilyn Monroe i després a la princesa Diana, és realment un panegíric necrològic, potser oportunista.[5]
- Don't let the sun going down on me (1974): notable descens astronòmic a un pou sense fons.
- Crazy water (1976): l'ambient dels ports baleners evocat per tal de donar uns consells enigmàtics que deixen regust a sal.
- Sacrifice: molt rítmica i alegre, malgrat que el tema es prestava a ser un drama.
Referències
[modifica]- ↑ Billboard 4 Oct 1997, 30 Years of Music: Elton John with Bernie Taupin Billboard Magazine
- ↑ Bessman, Jim «Elton John, 30 years of music with Bernie Taupin». Billboard. Nielsen Business Media, Inc., 1997. ISSN: 0006-2510 [Consulta: 10 març 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Bernie Taupin Biography» (en anglès). Songwriters Hall of Fame, 1992. Arxivat de l'original el 2010-06-18. [Consulta: 10 març].
- ↑ Market Rasen Today: News, Sport, Jobs, Property, Cars, Entertainments & More Arxivat 8 December 2008[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ Davis, Sheila. The Songwriters Idea Book. Writer's Digest Books, p. 103 [Consulta: 11 març 2012]. «"I thought it was very important to project it from a nation's standpoint. I wanted to make it sound like a country singing it. From the first couple of lines i wrote [which began 'Goodbye England's Rose'], the rest sort of fell into place".»[Enllaç no actiu]
Enllaços externs
[modifica]- Spots related to Taupin's life and career Arxivat 2017-11-03 a Wayback Machine.
- Bernie Taupin's art career
- "Bernie Taupin: 'Lyricist? I think of myself as a storyteller’," The Telegraph, 16 September 2013