Benimeli

Benimeli

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
38° 49′ 22″ N, 0° 02′ 29″ O / 38.822777777778°N,0.041388888888889°O / 38.822777777778; -0.041388888888889
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	la Marina Alta
Capital	Benimeli (en)
Població humana
Població	455 (2023) (113,75 hab./km²)
Gentilici	benimelina, benimelí
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta Mancomunitat de Serveis Socials de la Marina Alta Mancomunitat Intermunicipal de la Rectoria
Superfície	4 km²
Altitud	95 m
Limita amb	Beniarbeig el Ràfol d'Almúnia Sanet i els Negrals Tormos Ondara Benidoleig Dénia el Verger
Partit judicial	Dénia
Dades històriques
Festa patronal	La Puríssima i Ecce-Homo Agost
Organització política
• Alcaldessa	Pep Lull Llopis
Identificador descriptiu
Codi postal	03769
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	03040
Codi ARGOS de municipis	03040
Lloc web	benimeli.es

Benimeli és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta, dins de la subcomarca de la Rectoria.

El seu terme té 3,5 km², se situa en la serra de Segària i és el més alt de la serra, la qual atrau nombrosos senderistes.

Es troba a una distància de 94 km de València i 96 km d'Alacant i 14 km de Dénia. S'hi accedix per la carretera CV-729, venint des de la N-332 o des de l'autopista A-7 cal prendre l'eixida d'Ondara.

El seu terme municipal limita amb els de Sanet i els Negrals, el Ràfol d'Almúnia, Tormos, Beniarbeig, Benidoleig, el Verger, Ondara i Dénia.^[1]

	Dénia
el Ràfol d'Almúnia		el Verger Ondara Beniarbeig Sanet i els Negrals
	Benidoleig Tormos

• Benimeli
• la Torre

Les tropes de Jaume I van conquerir el lloc als musulmans el 1250; el 1261 el rei va vendre'l al cavaller Bobuet; en 1396 era propietat d'Arnau Calvet i posteriorment fou comprat per Enric de Quintavell i Bernat de Clapers. El 1609 tenia més de 200 habitants moriscos que foren expulsats i el lloc va quedar despoblat. L'últim titular del senyoriu fou el comte de Cirat.

Benimeli té con 435 habitants (INE 2013).

Evolució demogràfica de Benimeli[2]
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007	2012	2013
454	444	431	445	397	371	411	355	384	322	326	363	389	429	424	435

L'economia local està basada a l'agricultura, especialment el taronger, l'ametller i el garrofer. En menor quantitat i per a ús familiar es conreen hortalisses com poden ser la tomaca, pebrera, albergínies, faves, etc.

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors d'Units per Benimeli (UPC). El Partit Popular (PP), que també s'hi presentà, no n'obtingué cap.

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Benimeli
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Units per Benimeli		Pep Lull Llopis	225	93,75%	7 ()
	Altres candidatures[a]			12	5,00%	0
	Vots en blanc			3	1,25%
Total vots vàlids i regidors				240	100 %	7
	Vots nuls			4	1,64%
Participació (vots vàlids més nuls)				244	78,46%**
Abstenció				67*	21,54%**
Total cens electoral				311*	100 %**
Alcalde: Pep Lull Llopis (UpB) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[3] JEZ Dénia,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2015 l'alcalde de Benimeli és Pep Lull Llopis d'Units per Benimeli (UpB).^[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Gabriel Lull Lull	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Miguel Ginestar Solis	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Miguel Ginestar Solis	AP	30/06/1987	--
1991–1995	Miguel Ginestar Solis	AP	15/06/1991	--
1995–1999	Josefa Ginestar Gavilá	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Josefa Ginestar Gavilá	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Josefa Ginestar Gavilá	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Rosa Ana Perelló Lull	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Rosa Ana Perelló Lull	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Pep Lull Llopis	UpB[b]	13/06/2015	--
2019-2023	Pep Lull Llopis	UpB	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

• Església de sant Andreu. Data del segle XVII. Amb planta de creu grega, podem contemplar-hi el retaule de l'altar major, presidit per la imatge de Sant Andreu. Una de les capelles laterals està dedicada a l'Ecce Homo, patró del poble de Benimeli. La capella va ser reconstruïda l'any 1920 i coberta amb una cúpula. L'edifici ha sigut restaurat recentment.

• Mirador de Segària. Escasses deixalles d'un petit castell que s'aixeca sobre el penyal de la Cadireta del Moro. Les dues úniques construccions defensives es troben en els dos possibles accessos, un és una garita, i l'altra és un fortí de pedra i material de calç. Al centre, hi ha a més una gran cisterna d'argamassa, la funció era la de reserva d'aigua per a necessitats humanes, quan la població de la vall havia d'acollir-se a este refugi. Segurament va ser abandonat al principi de la reconquesta i el seu estat actual és de ruïna absoluta, fins i tot s'aprofita per a usos ramaders.

• Calvari. Situat a la part alta del poble, va ser construït per persones voluntàries de Benimeli, en substitució de l'antic, que estava en ruïnes i no tenia el mateix itinerari que l'actual.

• Casa del senyor. Situada al carrer del mateix nom, conserva restes de l'antic palauet àrab i del que va ser la casa del senyor de Benimeli. Encara es pot apreciar l'antiga torre.

• Cova de la senyora. Es troba a la serra de Segària, sota el Tossal Devesa. El nom es deu al fet que en l'any 1834 va anar a refugiar-se a Benimeli procedent de Saragossa la senyora Dionisia Torres García de Navasqües, a causa de la segona epidèmia colèrica. Dionisia es va refugiar en la cova, on va ser atesa per una família del poble, i va morir allí el 6 novembre 1834.

• Font de Català. Situada a la serra de Segària, la font de Català data del segle X aproximadament. Consta d'una pica de pedra picada i una teula per on surt l'aigua, que és molt dura i fresca.

• Font de Ramon

• Font del Campillo. Situada a la part mitjana de la serra de Segària, l'aigua que brolla és una barreja de l'aigua de la font de Català que es filtra per les roques, i d'"aigua molls" que són freqüents a la serra. Data del segle x, i antigament era utilitzada com a abeurador de bestiar, doncs just per allà passa un antic assagador. Naix d'un marge de pedres i té una pica estreta i allargada per poder beure els animals.

De la seua gastronomia citem la paella valenciana, l'arròs al forn, l'arròs amb fesols i penques, coquetes escaldades, fregit de pebrera i albergínia amb espinetes.

• Festes patronal de l'Ecce-Homo. Són les festes més importants del poble i se celebren la tercera setmana completa del mes d'Agost en honor del patró de la localitat, l'Ecce-Homo i la Puríssima, amb processons, cercaviles, sopars populars, revetlles i focs artificials.

• Festes del Cor de Jesús. Se celebren durant un cap de setmana a mitjans de Juny amb sopars populars,revetlles, missa, processons i cercaviles.

• Festes de Sant Andreu Apòstol. Se celebren l'últim diumenge de Novembre en honor del titular de la parròquia amb una gran dinada a la qual acudix tot el poble i nombrosos visitants.

• Rosari de l'Aurora. Se celebra el primer diumenge d'Octubre. A l'alba la imatge de l'església ix en processó, tot seguit se celebra la missa i se servix un esmorzar a la plaça per a tot el poble.

• Setmana cultural. Se celebra a finals d'abril amb teatres, conferències, competicions esportives, concerts i exposicions.

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..