Bella de nit

Bella de nit

Oenothera biennis
Dades
Font de	oli de bella de nit i llavor de bella de nit
Planta
Color de les flors	groc i taronja
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Myrtales
Família	Onagraceae
Gènere	Oenothera
Espècie	Oenothera biennis L., 1753

La bella de nit, enotera groga o onagra (Oenothera biennis) és una planta amb flor del gènere Enotera, abans assignada al gènere Onagra.

És una planta herbàcia biennal de 0,5 a 1 m, procedent de Sud-amèrica i molt popular com a planta de jardí, s'ha naturalitzat a l'Amèrica del Nord, certes parts d'Europa i Àsia. La trobem naturalitzada a Catalunya i al País Valencià.

Viu en terres remogudes, pedregams, dunes. Es pot trobar silvestre al costat de carreteres i de camins. Espècie qualificada exòtica invasiva.

Planta herbàcia erecta, robusta i generalment no ramificada, biennal, de 0,5 a 1 m. Presenta espigues estretes de grans flors grogues –inflorescència en raïm- que mantenen el seu color fins a la maduració del fruit. Té 4 pètals i sèpals, ambdós soldats inferiorment en un tub llarg. Pètals de 2-3 cm, obcordiformes, i tub de la corol·la d'1,5 - 4,5 cm. Té 8 estams. Ovari ínfer amb 2-6 lòbuls. Fulles de la roseta estretament lanceolades, llargament peciolades i velloses. Fulles caulinars assegudes, més amples i amb el marge dentat. Fruit de 3 - 3,5 cm de llarg, en càpsula, amb dehiscència longitudinal, cilíndric, vellós, però sense pels i amb la base roja.

D'aquesta planta se n'aprofiten les fulles però principalment les llavors.

• Àcids: Oleic, linoleic, α-linoleic, β-linoleic, γ-linoleic, esteàric, aspàrtic, glutamínic, palmític (llavors), cafeic, elàgic, p-cumàric (fulles).
• Aminoàcids: Arginina, cisteïna, fenilalanina, glicina, histidina, isoleucina, lisina, prolina, lliseta, treonina, tirosina, valina (llavors).
• Vitamines: Àcid ascòrbic (Vitamina C)
• Minerals: Potassi, magnesi, manganès, amoníac, coure, bor, ferro, zinc (llavors), calci, fòsfor (llavors, planta).

Els àcids grassos essencials són precursors dels eicosanoides (leucotriens, prostaglandines i tromboxans), mediadors cel·lulars i intercel·lulars. Se'ls atribueix un paper regulador del metabolisme general de l'organisme en intervenir directament o indirecta en multitud de processos fisiològics. Destaca sobretot el seu paper com a suplement nutricional i com a emol·lient i antiagregant plaquetari.

Ús tradicional: A Amèrica els natius prenien infusions d'aquesta planta internament per a tractar problemes d'asma i externament com a vulnerari, per a la curació de ferides o problemes a la pell.

Ús actual: S'utilitza l'oli que s'extreu de les petites llavors rogenques per mitjà de pressió en fred per a tractar:

• Malalties de la dona:

1. Síndrome premenstrual
2. Infertilitat
3. Quistos d'ovari
4. Bonys als pits

• Impotència
• Caiguda del cabell
• Artritis reumatoide
• Esclerosi múltiple
• Cardiopaties
• Diabetis
• Protector gàstric
• Al·lèrgies
• Regulador de l'excés de llàgrimes o saliva

• Èczemes
• Acne
• Distensions i tractaments musculars
• Malaltia de Raynaud

Planta utilitzada en jardineria ornamental per les seves flors grogues. També utilitzada en la gastronomia com a hortalissa^[1] i com a farratge d'animals, especialment porcs.

Evitar en cas d'epilèpsia.

És possible sofrir reaccions adverses estomacals com nàusees o malestar en algunes persones. És preferible prendre aquest suplement amb l'estómac ple per a evitar al màxim els seus possibles efectes secundaris en l'estómac.

Pot produir cefalees.

És millor prendre aquest suplement junt amb petites dosis de vitamina E, fet que evita la seva degradació i fa que aquest suplement es pugui absorbir millor.

• Llista de plantes de fulla comestible

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies