[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Beidou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Beidou
Tipussistema de navegació per satèl·lit Modifica el valor a Wikidata
EpònimBeidou (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc weben.beidou.gov.cn (anglès) Modifica el valor a Wikidata
Àrea de cobertura de Beidou

Beidou (Xinès simplificat: 北斗导航系统, pinyin: Běidǒu dǎoháng xìtǒng) o sistema de navegació per satèl·lit Beidou (Xinès simplificat: 北斗卫星导航系统, Xinès tradicional: 北斗衛星導航系統, pinyin: Běidǒu wèixīng dǎoháng xìtǒng) és un projecte desenvolupat per la República Popular de la Xina per obtenir un sistema de navegació per satèl·lit. Beidou és el nom xinès per a la constel·lació de l'Ossa Major. La primera generació, Beidou-1, ja està operativa des del 2000 i és un sistema de posicionament per satèl·lit local que dona servei a la Xina i als seus països veïns. La segona generació, també anomenada Compass o Beidou-2, serà un sistema de posicionament global amb un funcionament similar al GPS.

Segons informacions oficials oferirà dos tipus de serveis: el primer serà obert i podrà donar una posició amb una resolució espacial de 10 metres de distància, una resolució de velocitat de 0,2 metres per segon i una resolució temporal de 0,000005 segons. El segon servei serà autoritzat només per a determinats clients i oferirà aplicacions més precises i amb majors mesures de seguretat.

A diferència dels sistemes GPS, GLONASS i GALILEU, que utilitzen satèl·lits en òrbites baixes i ofereixen un servei global, la primera generació, Beidou-1, utilitza satèl·lits en òrbita geoestacionària. Això implica que el sistema no requereixi una gran constel·lació de satèl·lits, però limita la seva cobertura sobre la Terra a la visible pels satèl·lits, la Xina en aquest cas. Una altra gran diferència de Beidou-1 és que calcula les coordenades únicament amb dos satèl·lits i una estació a la Terra. Això implica la necessitat d'enviar un senyal des del dispositiu remot, cosa que no és necessària amb GPS o GLONASS.

Es preveu que Compass, la segona generació, tingui entre 12 i 14 satèl·lits, entre 2011 i 2015.[1] Per al 2020, ja plenament operatiu, haurà d'incloure 30 satèl·lits. De moment (abril 2011), ja en tenen 8 en òrbita.[2]

La Xina també va estar associada al projecte Galileu entre 2003 i 2010.

Nomenclatura

[modifica]

El sistema de navegació Beidou porta el nom de la constel·lació Carro Gran, que es coneix en xinès com a Běidǒu. El nom significa literalment 'Ossa del Nord', el nom donat pels antics astrònoms xinesos a les set estrelles més brillants de la constel·lació de l'Ossa Major.[3] Històricament, aquest conjunt d'estels va ser usat per a la navegació per a localitzar l'estel del nord. Com a tal, el nom Beidou també serveix com una metàfora de la finalitat del sistema de navegació per satèl·lit.

Història

[modifica]

Concepció i desenvolupament inicial

[modifica]

La idea original d'un sistema de navegació per satèl·lit xinès va ser concebut per Chen Fangyun i els seus col·legues en la dècada de 1980.[4] D'acord amb la China National Space Administration, el desenvolupament del sistema es duria a terme en tres passos:[5]

  1. 2000–2003: sistema de navegació Beidou experimental, consistent en 3 satèl·lits,
  2. Per al 2012: sistema de navegació regional Beidou, que cobreix la Xina i regions veïnes,
  3. Per al 2020: sistema de navegació global Beidou.

El primer satèl·lit, Beidou-1A, va ser llançat el 30 d'octubre de 2000, seguit pel Beidou-1B el 20 de desembre de 2000. El tercer satèl·lit, Beidou-1C (un satèl·lit de reserva), va ser col·locat en òrbita el 25 de maig de 2003.[6] El llançament amb èxit del Beidou-1C també va significar l'establiment del sistema de navegació Beidou 1.

El 2 de novembre de 2006, la Xina va anunciar que, des del 2008, Beidou oferiria un servei obert amb una precisió de 10 metres, temps de 0,2 microsegons, i la velocitat de 0,2 m/s.[7]

En febrer de 2007, el quart i últim satèl·lit del sistema Beidou-1, Beidou-1D (a vegades anomenat BeiDou-2A, amb la funció de satèl·lit de reserva), va ser enviat a l'espai.[8] Es va informar que el satèl·lit va patir un mal funcionament del sistema de control, però va ser restaurat completament.[9][10]

A l'abril de 2007, el primer satèl·lit del BeiDou-2, anomenat Compass-M1 (per validar les freqüències de la constel·lació BeiDou-2) va ser enlairat en òrbita amb èxit. El segon satèl·lit de la constel·lació BeiDou-2, Compass-G2, va ser llançat el 15 d'abril de 2009.[11] El 15 de gener de 2010, el lloc web oficial del sistema de navegació per satèl·lit BeiDou va ser activat en línia,[12] i el tercer satèl·lit del sistema (Compass-G1) va ser enviat a l'espai per un coet llarga marxa 3C el 17 de gener de 2010.[12] El 2 de juny de 2010, el quart satèl·lit va ser llançant amb èxit en òrbita.[13] El cinquè orbitador va ser llançat des del centre espacial de Xichang per un LM-3I l'1 d'agost de 2010.[14] Tres mesos després, l'1 de novembre de 2010, es va enviar a l'òrbita el sisè satèl·lit gràcies a un coet LM-3C.[15] Un altre satèl·lit, el satèl·lit Beidou-2/Compass IGSO-5 (el cinquè en òrbita geosíncrona inclinada) va ser llançat des de Xichang per un llarga marxa-3A l'1 de desembre de 2011 (UTC).[16]

Participació de la Xina en el sistema Galileu

[modifica]

El setembre de 2003, la Xina tenia la intenció d'unir-se al projecte europeu del sistema de posicionament Galileu i es va invertir 230 milions d'euros (€) en el Galileu en els anys següents.[17] En aquell temps, es va creure que el sistema de navegació xinès Beidou només seria utilitzat per les seves forces armades.[7] A l'octubre de 2004, la Xina es va unir oficialment al projecte Galileu signant l'Acord sobre la Cooperació en el Programa Galileu entre el "Galileo Joint Undertaking" (GJU) i el "National Remote Sensing Centre of China" (NRSCC).[18] Sobre la base de l'acord de cooperació entre la Xina i Europa en el programa Galileu, China Galileo Industries (CGI) Arxivat 2014-06-20 a Wayback Machine., el contractista principal de la participació de la Xina en el programa Galileu, va ser fundat el desembre de 2004.[19] A l'abril de 2006, es van signar 11 projectes de cooperació en el marc Galileu entre la Xina i la UE.[20] No obstant això, l'agència de Hong Kong South China Morning Post va informar el gener de 2008 que la Xina no estava satisfeta amb el seu paper en el projecte Galileu i havia de competir amb Galileu en el mercat asiàtic.[21] L'any 2010, després que la UE havia donat per acabat el model de col·laboració publicoprivada i es van posar de manifest les implicacions de seguretat en la xarxa que s'estava construint, la Xina va ser desinvitada del projecte Galileu.[22]

Sistema experimental (Beidou-1)

[modifica]

Descripció

[modifica]
Polí­gon de cobertura del Beidou-1

El Beidou-1 és un sistema de navegació regional experimental, que consisteix en quatre satèl·lits (tres en funcionament i un de reserva). Aquests són satèl·lits de comunicacions geoestacionaris DFH-3 i tenen una massa de llançament de 1.000 kg. cadascú.[23]

A diferència del GPS americà, el GLONASS rus, i el Galileu europeu, que utilitzen satèl·lits en òrbita terrestre mitjana, els Beidou-1 utilitzen satèl·lits en òrbita geoestacionària. Això vol dir que el sistema no requereix una gran constel·lació de satèl·lits, sinó que també limita la cobertura a les zones de la Terra on els satèl·lits són visibles.[6] L'àrea pot ser utilitzada des d'una longitud de 70°E a 140°E i des d'una latitud 5°N a 55°N. La freqüència del sistema és de 2491,75 MHz.[9]

Finalització

[modifica]

El primer satèl·lit, el Beidou-1A, va ser llançat el 31 d'octubre de 2000. El segon, Beidou-1B, va ser llançat amb èxit el 21 de desembre de 2000. El darrer satèl·lit operacional de la constel·lació, Beidou-1C, va ser llançat el 25 de maig de 2003.[6]

Càlcul de posició

[modifica]

Per calcular una posició, es realitza el procediment següent:[6]

  1. Es transmet un senyal cap al cel per un terminal remot.
  2. Cadascun dels satèl·lits geoestacionaris rep el senyal.
  3. Cada satèl·lit envia l'hora exacta de quan ha rebut el senyal en una estació terrestre.
  4. L'estació terrestre calcula la longitud i latitud del terminal remot, i determina l'altitud d'un mapa en relleu.
  5. L'estació terrestre envia la posició 3D del terminal remot als satèl·lits.
  6. Els satèl·lits transmeten la posició calculada al terminal remot.

El 2007, Xinhua News Agency va informar que la resolució del sistema Beidou era de 0,5 metres, considerablement millor que el GPS.[24] Amb els terminals d'usuari existents, sembla que l'exactitud més calibrada n'és de 20m (100 m, sense calibrar).[25]

Terminals

[modifica]

El 2008, un terminal terrestre Beidou-1 costava de 20.000 renminbis, gairebé 10 vegades el preu d'un terminal GPS contemporani.[26] El preu dels terminals, segons es va explicar, era a causa del cost dels microxips importats.[27] Al China High-Tech Fair ELEXCON, el novembre de 2009 a Shenzhen, es va presentar un terminal Beidou que rondava els 3.000 renminbis.[28]

Aplicacions

[modifica]
  • Es van utilitzar 1.000 terminals Beidou-1 després del terratrèmol de Sichuan de 2008, que proporcionaren informació de la zona del desastre.[29]
  • A partir de l'octubre de 2009, tots els guàrdies fronterers xinesos a Yunnan estan equipats amb dispositius Beidou-1.[30]

D'acord amb Sun Jiadong, el cap de disseny del sistema de navegació, "moltes organitzacions han estat utilitzant el sistema durant un temps, i els agrada molt."[31]

Sistema global (sistema de navegació per satèl·lit Beidou o Beidou-2)

[modifica]

Descripció

[modifica]
Polí­gon de cobertura de Beidou-2 el 2012

Beidou-2 (anteriorment conegut com a COMPASS)[32] no és una extensió de la Beidou-1, sinó que la substitueix. El nou sistema és una constel·lació de 35 satèl·lits, que inclou 5 satèl·lits en òrbita geoestacionària per a la compatibilitat amb Beidou-1, i 30 satèl·lits no geoestacionaris (27 en òrbita terrestre mitjana i 3 en òrbita geosíncrona inclinada),[33] que oferiran una cobertura completa de la Terra.

Precisió

[modifica]

Hi ha dos nivells de servei proveïts; un servei gratuït per a la població civil i de serveis amb llicència per al govern i els militars xinesos.[13][34] El servei civil lliure té una precisió de localització de seguiment de 10 metres; sincronitza els rellotges amb una precisió de 10 nanosegons, i mesures a velocitats en 0,2 m/s. El servei militar restringit té una precisió de localització de 10 centímetres;[35] es pot utilitzar per a les comunicacions, i subministrar informació sobre l'estat del sistema per a l'usuari. Fins ara, el servei militar s'ha concedit només a l'exèrcit popular d'alliberament i a les forces armades del Pakistan.[36][37]

Constel·lació

[modifica]

El nou sistema serà una constel·lació de 35 satèl·lits, que n'inclou 5 en òrbita geoestacionària (GEO) i 30 en òrbita terrestre mitjana (MEO), que oferiran una cobertura completa de la Terra. Els senyals es basen en el principi CDMA i tenen una estructura complexa típica del Galileu o el modernitzat GPS. Semblant a altres GNSS, hi haurà dos nivells de servei de posicionament: obert i restringit (militars). El servei públic ha d'estar disponible a nivell mundial per als usuaris en general. Quan es despleguin tots els sistemes GNSS actualment previstos, els usuaris es beneficiaran de la utilització d'una constel·lació total de més de 75 satèl·lits, cosa que en millorarà significativament tots els aspectes de posicionament, sobretot la disponibilitat dels senyals de trucada en els anomenats canons urbans.[38] El dissenyador general del sistema de navegació Compass és Sun Jiadong, que és també el dissenyador general del seu predecessor, l'original sistema de navegació Beidou.

L'assignació de freqüències de GPS, Galileu, i Compass; el color vermell de la llum de la banda E1 indica que la transmissió en aquesta banda encara no ha estat detectada

Freqüències

[modifica]

Les freqüències del Compass s'assignen a quatre bandes: E1, E2, E5B, i E6 i en superposició amb el Galileu. El fet de la superposició podria ser convenient des del punt de vista del disseny del receptor, però en l'altra banda planteja els problemes d'interferència entre sistemes, especialment dins de les bandes d'E1 i E2, que s'assignen per al servei públic regulat de Galileu.[39] No obstant això, en virtut de les polítiques de l'International Telecommunication Union (ITU), el primer país a començar a emetre en una freqüència específica tindrà prioritat en aquesta freqüència, i a qualsevol usuari posterior se li requerirà que obtingui permís abans d'utilitzar aquesta freqüència, i d'altra banda assegurar que les seves emissions no interfereixin amb les transmissions de la nacions originals. Ara sembla que els satèl·lits Compass xinesos s'afegiran a transmetre en bandes E1, E2, E5B, i E6 abans dels satèl·lits Galileu europeus i, per tant, tindran drets primaris en aquests rangs de freqüència.[40]

Encara que es va anunciar poc oficialment per les autoritats xineses sobre els senyals del nou sistema, el llançament del primer satèl·lit Compass va permetre a investigadors independents no sols estudiar les característiques generals dels senyals, sinó fins i tot construir un receptor Compass.

Compass-M1

[modifica]

Compass-M1 és un satèl·lit experimental llançat per a les proves de senyals i la validació de la freqüència, presentat el 14 d'abril de 2007. El paper del Compass-M1 per al Compass és semblant al dels satèl·lits GIOVE del sistema Galileu. L'òrbita del Compass-M1 és gairebé circular, té una altitud de 21.150 km i una inclinació de 55,5 graus.

Compass-M1 transmet en 3 bandes: E2, E5B, i E6. En cada banda de freqüència, es van detectar dos subsenyals coherents amb un desplaçament de fase de 90 graus (en quadratura). Aquests components del senyal fan referència posteriorment a "I" i "Q". Els components "I" tenen codis més curts i és probable que estiguin destinats al servei obert. Els components "Q" tenen codis més llargs, són més resistents a les interferències, i probablement estan destinats al servei restringit.

La investigació dels senyals transmesos es va iniciar immediatament després de la posada en marxa del Compass-M1 el 14 d'abril de 2007. Poc després, al juny de 2007, els enginyers del CNES van informar-ne de l'espectre i l'estructura dels senyals.[41] Un mes més tard, els investigadors de la Universitat Stanford van informar de la descodificació completa dels components de senyals “I”.[42] El coneixement dels codis va permetre a un grup d'enginyers de Septentrio construir el receptor COMPASS[43] i van informar de les característiques múltiples del seguiment dels senyals “I” en E2 i E5B.[44]

Característiques dels senyals Compass comunicades el maig de 2008 comparades al GPS-L1CA
Paràmetres E2-I E2-Q E5B-I E5B-Q E6-I E6-Q GPS L1-CA
Notació nadiua B1 B1 B2 B2 B3 B3 ---
Codi de modulació BPSK(2) BPSK(2) BPSK(2) BPSK(10) BPSK(10) BPSK (10) BPSK (1)
Freqüència portadora, MHz 1561,098 1561,098 1207,14 1207,14 1268,52 1268,52 1575,42
Velocitat de xip, Mxips/s 2,046 2,046 2,046 10,230 10,230 10,230 1,023
Període de codi, xips 2046 ?? 2046 ?? 10230 ?? 1023
Període de codi, ms 1.0 >400 1.0 >160 1.0 >160 1.0
Símbols/s 50 ?? 50 ?? 50 ?? 50
Marcs de navegació, s 6 ?? 6 ?? ?? ?? 6
Submarcs de navegació, s 30 ?? 30 ?? ?? ?? 30
Període de navegació, min 12.0 ?? 12.0 ?? ?? ?? 12.5

Les característiques dels senyals "I" en E2 i E5B són generalment similars als codis civils de GPS (L1-CA i L2C), però els senyals del Compass tenen més potència. La notació dels senyals Compass utilitzats en aquesta pàgina segueix la nomenclatura de les bandes de freqüència i està d'acord amb la notació utilitzada en les publicacions nord-americanes sobre el tema, però la notació utilitzada pels xinesos és diferent i se cita en la primera fila de la taula.

Llista de llançaments Compass

[modifica]
Missió Data[45][46][47] Nom Lloc de llançament Vehicle de llançament Bus Òrbita
07-32 2007-04-13 Compass-M1 Xichang CZ-3A DFH-3 MEO ~21.500 km
07-37 2009-04-14 Compass-G2 Xichang CZ-3C DFH-3 A la deriva en GEO
07–38 2010-01-16 Compass-G1 Xichang CZ-3C DFH-3 GEO 140.0°E
07-39 2010-06-02 Compass-G3 Xichang CZ-3C DFH-3 GEO 110.5°E
07-40 2010-07-31 Compass-IGSO1 Xichang CZ-3A DFH-3 HEO ~36.000 km
07-43 2010-10-31 Compass-G4 Xichang CZ-3C DFH-3 GEO 160.0°E
07-45 2010-12-17 Compass-IGSO2 Xichang CZ-3A DFH-3 HEO ~36.000 km
07-46 2011-04-10 Compass-IGSO3 Xichang CZ-3A DFH-3 HEO ~36.000 km
07-49 2011-07-27 Compass-IGSO4 Xichang CZ-3A DFH-3 HEO ~36.000 km
07-51 2011-12-01 Compass-IGSO5 Xichang CZ-3A DFH-3 HEO ~36.000 km
07-53 2012-02-24 Compass-G5 Xichang CZ-3C DFH-3 GEO 58.75°E
07-54 2012-04-29 Compass-M3
Compass-M4		 Xichang CZ-3B DFH-3B MEO ~21.500 km
– 2012-09-18 Compass-M5
Compass-M6		 Xichang CZ-3B DFH-3B MEO ~21.500 km
– 2012-10-25 Compass-G6 Xichang CZ-3C DFH-3 GEO 80.0°E

Operació

[modifica]
Trajectòria terrestre del Beidou-M5 (2012-050A)

En desembre de 2011, el sistema es va posar en funcionament a manera de prova.[48] Va començar a oferir navegació, posicionament i sincronització de dades a la Xina i a les àrees veïnes de manera gratuïta des del 27 de desembre. Durant aquest període de prova, Compass oferirà una precisió de posicionament amb una precisió de 25 metres, però la precisió millorarà a mesura que es llancen més satèl·lits. El llançament oficial d'aquest sistema es va comprometre a oferir als usuaris informació general de posicionament exacte amb una precisió de 10 m, mesurar en velocitats de 0,2 m per segon, i proporcionar senyals per a la sincronització dels rellotges precisos en 0,02 microsegons.[49]

El sistema Beidou-2 va començar a oferir serveis per a la regió d'Àsia i el Pacífic al desembre 2012.[2] A partir de llavors, el sistema podria proporcionar dades de posició entre la longitud 55°E a 180°E i des de la latitud 55°S al 55°N.[50]

Finalització

[modifica]

El desembre de 2011, Xinhua va declarar que: "s'ha establert l'estructura bàsica del sistema Beidou, i els enginyers estan duent a terme proves i l'avaluació del sistema complet. El sistema proporcionarà serveis de proves de gestió de posicionament, navegació i temps per a la Xina i les zones veïnes abans que finalitzi aquest any, segons les autoritats."[51] El sistema va entrar en funcionament a la regió de la Xina aquell mateix mes.[1] El sistema de navegació mundial hauria d'estar acabat el 2020.[52] Fins al desembre de 2012, han estat llançats 16 satèl·lits Beidou-2, i 14 d'aquests estan en servei.

Llista de satèl·lits (fins al desembre de 2012)

[modifica]
Data Llançador Satèl·lit Òrbita Utilitzable Sistema
10/31/2000 LM-3A BeiDou-1A GEO 59°E No Beidou-1
12/21/2000 LM-3A BeiDou-1B GEO 80°E No
5/25/2003 LM-3A BeiDou-1C GEO 110.5°E No
2/3/2007 LM-3A BeiDou-1D Òrbita cementiri[53] No
4/14/2007 LM-3A Compass-M1 MEO ~21.500 km Només per a proves Beidou-2 (Compass)
4/15/2009 LM-3C Compass-G2 ? No
1/17/2010 LM-3C Compass-G1 GEO 144.5°E[12] Sí
6/2/2010 LM-3C Compass-G3[54] GEO 84°E Sí
8/1/2010 LM-3A Compass-IGSO1 118°E incl 55°[55] Sí
11/1/2010 LM-3C Compass-G4 GEO 160°E Sí
12/18/2010 LM-3A Compass-IGSO2[56] 118°E incl 55° Sí
04/10/2011 LM-3A Compass-IGSO3[57] 118°E incl 55° Sí
07/26/2011 LM-3A Compass-IGSO4[58] 95°E incl 55° Sí
12/02/2011 LM-3A Compass-IGSO5 95°E incl 55° Sí
02/24/2012 LM-3C Compass-G5[46] 59°E Sí
04/29/2012 LM-3B Compass-M3 MEO incl 55° Sí
04/29/2012 LM-3B Compass-M4 MEO incl 55° Sí
09/18/2012 LM-3B Compass-M5 MEO incl 55° Sí
09/18/2012 LM-3B Compass-M6 MEO incl 55° Sí
10/25/2012 LM-3C Compass-G6[47] 80°E Sí

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «China GPS rival Beidou starts offering navigation data». BBC, 27-12-2011. (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 «China's Beidou GPS-substitute opens to public in Asia». BBC, 27-12-2012. [Consulta: 27 desembre 2012].
  3. ↑ Atkins, William. «Chinese BeiDou navigation satellite launched from Llarga Marxa 3A rocket». iTWire.com, 05-02-2007. [Consulta: 19 maig 2010].
  4. ↑ «北斗记 ——探秘中国北斗卫星导航定位系统». Arxivat de l'original el 2015-06-10. [Consulta: 17 novembre 2013].
  5. ↑ «The construction of BeiDou navigation system steps into important stage, "Three Steps" development guideline clear and certain» (en xinès). China National Space Administration, 19-05-2010. Arxivat de l'original el 2012-02-12. [Consulta: 19 maig 2010].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Comparable with American and Russian in terms of performance, BeiDou-1 navigates for China» (en xinès). China National Space Administration, 30-05-2003. [Consulta: 19 maig 2010].
  7. ↑ 7,0 7,1 Marks, Paul «China's satellite navigation plans threaten Galileo». New Scientist, 08-11-2006 [Consulta: 9 novembre 2006].
  8. ↑ «China puts new navigation satellite into orbit». Gov.cn, 03-02-2007 [Consulta: 20 maig 2010]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-02-02. [Consulta: 17 novembre 2013].
  9. ↑ 9,0 9,1 «BeiDou 1 Experimental Satellite Navigation System». SinoDefence.com, 24-09-2008. [Consulta: 20 maig 2010].
  10. ↑ «60-day works in space -- Story of reparation of the BeiDou satellite» (en xinès). Sohu, 18-04-2007. [Consulta: 23 maig 2010].
  11. ↑ «Compass due Next Year». Magazine article. Asian Surveying and Mapping, 04-05-2009. Arxivat de l'original el 19 de maig 2009. [Consulta: 5 maig 2009].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «China successfully launched the third BeiDou satellite» (en xinès). Sohu, 17-01-2010. [Consulta: 19 maig 2010].
  13. ↑ 13,0 13,1 «China sends Beidou navigation satellite to orbit». Spaceflight Now, 02-06-2010. Arxivat de l'original el 5 juny 2010. [Consulta: 4 juny 2010].
  14. ↑ «China successfully launches fifth satellite for its own global navigation network». Xinhua, 01-08-2010 [Consulta: 1r agost 2010].
  15. ↑ «China launches 6th satellite for indigenous global navigation, positioning network». GOV.cn, 01-11-2010 [Consulta: 21 novembre 2010]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-12-31. [Consulta: 17 novembre 2013].
  16. ↑ «Beidou Launch Completes Regional Nav System». GPS World, 06-12-2010 [Consulta: 23 desembre 2011]. Arxivat 2012-03-12 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-03-12. [Consulta: 17 novembre 2013].
  17. ↑ «China joins EU's satellite network». Business News. BBC News, 19-09-2003 [Consulta: 9 novembre 2006].
  18. ↑ «First contracts of the Galileo project signed, China is to invest 200 million Euro» (en xinès). Xinhua, 29-07-2005 [Consulta: 26 maig 2010].
  19. ↑ «About us». China Galileo Industries. Arxivat de l'original el 2014-04-04. [Consulta: 26 maig 2010].
  20. ↑ «Eleven projects within the China-EU Galileo project have been signed and are carrying out» (en xinès). Xinhua, 13-04-2006 [Consulta: 26 maig 2010]. Arxivat 2011-07-19 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 17 novembre 2013].
  21. ↑ «South China Morning Post: China is not going to be the little partner of the Galileo project» (en xinès). Global Times, 03-01-2008 [Consulta: 26 maig 2010]. Arxivat 2011-07-12 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-07-12. [Consulta: 17 novembre 2013].
  22. ↑ de Selding, Peter B. «European Officials Poised To Remove Chinese Payloads From Galileo Sats» (en anglès). SpaceNews, 12-03-2010 [Consulta: 20 desembre 2016].
  23. ↑ Goebel, Greg. «International Navigation Satellite Systems». vectorsite.net, 01-09-2008.
  24. ↑ «BeiDou navigation system first goes to public, with resolution 0.5 metre» (en xinès). Phoenix Television, 18-07-2007. Arxivat de l'original el 2009-02-27. [Consulta: 19 maig 2010].
  25. ↑ «BeiDou Products». BDStar Navigation.
  26. ↑ «BeiDou-1 commercial controversy: 10 times the price of GPS terminal» (en xinès). NetEase, 28-06-2008. Arxivat de l'original el 2015-10-03. [Consulta: 23 maig 2010].
  27. ↑ «Why is China's Beidou terminal so expensive?». PRLog, 31-08-2008. [Consulta: 29 maig 2010].
  28. ↑ «3000Yuan BeiDou Satellite Positioning System terminal solution was presented at ELEXCON» (en xinès). eetrend.com, 17-11-2009. Arxivat de l'original el 2010-05-13. [Consulta: 29 maig 2010].
  29. ↑ «Hongkong report: BeiDou-1 played an important role in rescuing, 7 nations providing free satellite data» (en xinès). Sohu, 20-05-2008. [Consulta: 23 maig 2010].
  30. ↑ «BeiDou-1 has equipped Yunnan troops, leading to command reform» (en xinès). Sohu, 14-10-2009. [Consulta: 23 maig 2010].
  31. ↑ «China To Set Up Independent Satellite Navigation System». SpaceDaily.com, 24-05-2010. Arxivat de l'original el 27 maig 2010. [Consulta: 4 juny 2010].
  32. ↑ «The Logo Image of BeiDou Navigation Satellite System Issued». BeiDou.gov.cn, 27-12-2012. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 17 novembre 2013].
  33. ↑ «China Launches Another Compass GEO Navigation Satellite». InsideGNSS.com, 02-06-2010. Arxivat de l'original el 2010-06-11. [Consulta: 4 juny 2010].
  34. ↑ «Introduction of the BeiDou Navigation Satellite System» (en xinès). BeiDou.gov.cn, 15-01-2010. Arxivat de l'original el 2013-05-30. [Consulta: 4 juny 2010].
  35. ↑ «Precise orbit determination of Beidou Satellites with precise positioning». Science China, 2012. Arxivat de l'original el 17 de juny 2013. [Consulta: 26 juny 2013].
  36. ↑ «GPS rival Beidou will cover Asia Pac by end of the year». The Register, 17-05-2012. [Consulta: 26 juny 2013].
  37. ↑ «US Department of Defense Reports on China’s Space Capabilities». Space Safety Magazine, 27-05-2013. [Consulta: 26 juny 2013].
  38. ↑ G. Gibbons. China GNSS 101. Compass in the rearview mirror. InsideGNSS, January/February 2008, p. 62-63 «PDF».
  39. ↑ Galileo, Compass on collision course, GPS World, April 2008, p. 27
  40. ↑ Levin, Dan. «''Chinese square off with Europe in space''». China: Nytimes.com, 23-03-2009. [Consulta: 30 desembre 2011].
  41. ↑ T. Grelier, J. Dantepal, A. Delatour, A. Ghion, L. Ries, Initial observation and analysis of Compass MEO satellite signals, Inside GNSS, May/June 2007 «PDF».
  42. ↑ G. Xingxin Gao, A. Chen, S. Lo, D. De Lorenzo, P. Enge, GNSS over China. The Compass MEO satellite codes. Inside GNSS, July/August 2007, pp. 36–43 «PDF».
  43. ↑ W. De Wilde, F. Boon, J.-M. Sleewaegen, F. Wilms, More Compass points. Tracking China’s MEO satellite on a hardware receiver. Inside GNSS, July/August 2007, pp. 44–48. «PDF».
  44. ↑ A. Simsky, D. Mertens, Wim De Wilde, Field Experience with Compass-M1 E2 and E5B Signals. Proceedings of ENC GNSS 2008, Toulouse, 22–25 April 2008.
  45. ↑ Aleš Holub. «MEK tělesa 2010» (en czech). website catalog, 30-12-2010. Arxivat de l'original el 19 de maig 2009. [Consulta: 1r gener 2011].
  46. ↑ 46,0 46,1 «China launches 11th satellite for navigation system». Xinhua via China.org.cn, 25-02-2012. [Consulta: 9 desembre 2012].
  47. ↑ 47,0 47,1 Barbosa, Rui C. «China’s Llarga Marxa 3C lofts another Compass-G into orbit». NASASpaceflight.com, 25-10-2012. [Consulta: 25 octubre 2012].
  48. ↑ «Satellite navigation system launched». China Daily, 28-12-2010 [Consulta: 29 desembre 2011].
  49. ↑ «China GPS rival Beidou starts offering navigation data». BBC, 27-12-2010 [Consulta: 29 desembre 2011].
  50. ↑ «"5+5+4"这样的星座结构有什么特点？» (en xinès). WWW.BEIDOU.GOV.CN, 26-12-2012. Arxivat de l'original el 2013-03-24. [Consulta: 3 gener 2013].
  51. ↑ «China launches 10th satellite for independent navigation system». Xinhua, 02-12-2011. [Consulta: 23 desembre 2011].
  52. ↑ «BeiDou navigation system covers Asia-Pacific region till 2012» (en xinès). Xinhua News Agency, 03-03-2010. [Consulta: 19 maig 2010].
  53. ↑ «Beidou Update». armscontrolwonk.com, 18-01-2010. [Consulta: 20 maig 2010].
  54. ↑ «China launches BeiDou-2 – Station and Lunar plans outlined». NASASpaceFlight.com, 02-06-2010 [Consulta: 3 juny 2010].
  55. ↑ «The fifth Beidou navigation satellite enters orbit» (en xinès). News.163.com, 06-08-2010. [Consulta: 30 desembre 2010].
  56. ↑ «China launches the seventh Beidou navigation satellite» (en xinès). News.163.com, 17-12-2010. [Consulta: 30 desembre 2010].
  57. ↑ Rui Barbosa. «China kicks off their big 2011 push with BeiDou-2 launch». NASASpaceflight.com, 09-04-2011. [Consulta: 13 gener 2012].
  58. ↑ Barbosa, Rui C. «China launch again ahead of Space Station and Mars drive». NASASpaceFlight.com, 26-07-2011. [Consulta: 29 setembre 2011]. «BeiDou-2 ‘Compass-IGSO-4′ lofted into orbit by a Llarga Marxa 3A .. 21:44 UTC»

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Beidou&oldid=34042514»