[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Beta del Peix Volador

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Beta Volantis)
Infotaula objecte astronòmicBeta del Peix Volador
Tipusestrella variable, font d'infrarojos, estrella amb alt moviment propi i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K2III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPeix Volador Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra33,0986 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi8,5 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta1,18 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,759 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.900 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi30,2128 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−151,988 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−35,049 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial27,4 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial3,16 cm/s²[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)8h 25m 44.1951s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-67° 51' 47.2035''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0[7] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Beta del Peix Volador (β Volantis) és un estel en la constel·lació de Volans, el peix volador.[8] És la més brillant de la seva constel·lació amb magnitud aparent +3,77, per davant de γ Volantis. Es troba a 108 anys llum de distància del Sistema Solar.

Beta del Peix Volador és una gegant taronja de tipus espectral K2III o K1III amb una temperatura superficial de 4540 K. La seva lluminositat és 41 vegades major que la del Sol i el seu radi és 13 vegades major que el radi solar, característiques molt semblants a les de Wazn (β Columbae) o δ Muscae; ζ Volantis, en aquesta mateixa constel·lació, és un estel similar, encara que una mica menys freda.[8][9] Beta Volantis està classificada com un possible estrella variable, rebent la denominació SV ZI 707.

La observació de Beta del Peix Volador amb el satèl·lit d'infrarojos WIRE ha permès estimar la seva massa, utilitzant mètodes astrosísmicos, en 1,62 masses solars; en principi, l'estimació de la massa d'estels gegants és més precisa amb aquesta metodologia que amb l'emprada tradicionalment, basada en la situació de l'estel en el diagrama de Hertzsprung-Russell.[10]

Referències

[modifica]
  1. Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  4. «Spectroscopic investigation of cool giants and the authenticity of their reported microwave emission» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 1r juny 1992, pàg. 535–544. DOI: 10.1093/MNRAS/256.3.535.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. Joss Bland-Hawthorn «The Sixth Data Release of the Radial Velocity Experiment (RAVE). II. Stellar Atmospheric Parameters, Chemical Abundances, and Distances». Astronomical Journal, 2, 2020. DOI: 10.3847/1538-3881/AB9AB8.
  7. «Lithium in red giant stars: Constraining non-standard mixing with large surveys in the Gaia era». Astronomy and Astrophysics, 1-2020. DOI: 10.1051/0004-6361/201936360.
  8. 8,0 8,1 Beta Volantis (SIMBAD)
  9. Beta Volantis Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  10. Stello, D.; Bruntt, H.; Preston, H.; Buzasi, D. «Oscillating K Giants with the WIRE Satellite: Determination of Their Asteroseismic Masses». The Astrophysical Journal Letters, 674, 1, 2008. pp. L53-L56.