Balneari Grau-Bassas
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Balneari i edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Esteve Bosch i Gironella | |||
| Construcció | 1853 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Lluna, 16-24 i Guifré, 14-16 | |||
| ||||
El balneari Grau-Bassas era un conjunt d'edificis situats als carrers de la Lluna i de Guifré del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.
Història i descripció
[modifica]A mitjans del segle xix, el metge i reputat taxidermista Joan Grau-Bassas i de Torà tenia el seu consultori al carrer del Carme, 19 (antic 10),[1][2] al mateix indret on el seu pare Josep havia establert la farmàcia familiar, que després passaria al seu germà gran Josep Miquel.[3][4][a]
El 1853, va adquirir en emfiteusi a Rosa Nadal i Dodero[8] (usufructuària) i als tutors del seu fill menor d'edat Manuel Sagnier i Nadal[9][b] un terreny de 17.485 pams quadrats a la banda de llevant del nou carrer de la Lluna,[15] i tot seguit va demanar permís per a construir-hi un edifici segons el projecte del mestre d'obres Esteve Bosch i Gironella,[16] que ja s'havia encarregat de la reforma de la residència dels Nadal-Sagnier (vegeu Casa dels Quatre Rius). Es tractava d'una edificació de planta baixa amb una façana tripartita, disposada al voltant d'un pati central, on Grau-Bassas va establir el seu consultori i un balneari: «Este establecimiento lleva el nombre de San Juan Bautista, y está situado en uno de los puntos mas despejados de la Ciudad: en él á mas de los baños comunes de agua dulce, se administran de varias clases, como son: frios, frescos, de vapor, de aguas termales, medicamentados, de encajonamiento, secos, de hidropatia, de electricidad y otros. Los precios están marcados en una tarifa que se reparte en el propio establecimiento.»[17][4]
El 1857, Grau-Bassas va adquirir en emfiteusi al comerciant i terratinent Rafael Sabadell i Permanyer una parcel·la a la cantonada dels carrers de la Lluna i de Guifré,[18] on va fer construir un edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos segons el projecte de l'arquitecte Carles Gauran.[19] Pel que sembla, el balneari no va tenir l'èxit esperat, ja que els senyors emfitèutics van instar un litigi contra el metge per impagament del cens, i el 1860 es va treure a subhasta l'edifici principal, valorat en 234.292 rals de billó,[20] i l'any següent la casa de la cantonada, valorada en 136.000.[21] Finalment, ambdós foren enderrocats i en el solar s'hi construïren nous edificis d'habitatges (actuals núms. 16 al 24).
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ Aquest edifici era propietat de Teresa Minguella, esposa de Josep Joaquim de Vedruna,[5] germà de Joaquima de Vedruna i Vidal, i el 1863 fou fet reedificar pel seu fill Pere de Vedruna i Minguella,[6] segons el projecte del mestre d'obres Antoni Valls i Galí.[7]
- ↑ El 1797, el comerciant Antoni Nadal i Darrer va adquirir en emfiteusi a Manuel Capella i Clusa un hort al carrer d'en Ferlandina.[10] A la seva mort, fou heretat pel seu fill Antoni Nadal i Vicent,[11] que morí el 1846 i el llegà al seu renebot Manuel Sagnier i Nadal,[12] fill de la seva neboda Rosa Nadal i Dodero[13] i Lluís Sagnier i Vidal.[14]
Referències
[modifica]- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 275.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 3, 24. AMCB, 1853.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 171, 408.
- ↑ 4,0 4,1 «Joan Grau-Bassas Torà». Taxidermidades. Revista sobre Taxidermia, su historia, curiosidades, y su relación con otras artes. Salvador Pérez, 30-04-2014.
- ↑ «JOSE JOAQUIN DE VEDRUNA VIDAL». geneanet. Eduardo de Mas Caral.
- ↑ «PEDRO DE VEDRUNA MINGELLA». geneanet. Eduardo de Mas Caral.
- ↑ «Carrer Carme 19». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Rosa Nadal Dodero». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Manuel Sagnier Nadal». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Establiment emfitèutic d'un hort al carrer d'en Ferlandina de Manuel Capella a Antoni Nadal i Darrer». Servidor documental de la saga Bacardí (Julio Carlos García Castrillón). AHPB, notari Josep Gerau Sayrols i Carreras, 06-01-1797.
- ↑ «Antonio Nadal Vicent». geneanet. Julio Carlos García Castrillón.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/14, f. 510-525, 23-12-1846. Testament d'Antoni Nadal i Vicent.
- ↑ «Rosa Nadal Dodero». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Luis Sagnier Vidal». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Escritura de establecimiento hacia Grau Bassas por Manuel Sagnier y Nadal». Servidor documental de la saga Bacardí (Julio-Carlos García Castrillón). AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/21, f. 22-29v, 19-01-1853.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 671 C, 17-3-1853.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 410, 557.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, 25-5-1857.
- ↑ «Juan Grau Bassa. Lluna i Guifré». Q127 Foment 59/1857. AMCB, 26-11-1857.
- ↑ Diario de Barcelona, 05-08-1860, p. 7294.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 18-11-1861, p. 10474.
Bibliografia
[modifica]
- Tatjer i Mir, Mercè «La innovación médica en la ciudad del siglo XIX. Los establecimientos hidroterápicos de Barcelona (1845-1901)». Ciencia e ideología en la ciudad (1). I Coloquio Interdepartamental, Valencia, 1991, vol. I, 1994, pàg. 257-263.