Boris Ruiz

Boris Ruiz

Biografia
Naixement	1952 (71/72 anys) Mataró (Maresme)
Residència	Sant Celoni
Formació professional	Autodidacta Institut del Teatre de Granollers, Institut del Teatre de Barcelona (inacabat)
Activitat
Ocupació	actor

Alfonso Ruiz (Mataró, 1952), més conegut pel seu nom artístic Boris,^[1] és un actor de llarga trajectòria. Començà a treballar en una farmàcia als catorze anys, i fou quan l'encarregat de l'empresa el portà a una representació d'Els Pastorets a la Sala Cabanyes de Mataró, que va descobrir la seva vocació per al teatre, en el seu paper de Benjamí.^[2] Des d'aleshores ha protagonitzat més de vuitanta obres de teatre i telesèries.^[3]

Sempre vinculat a la seva ciutat, també és l'autor del cap de La Momerota, primera figura de foc que recupera la ciutat amb l'arribada de la democràcia, l'any 1979, i del cap de la Momeroteta, que va néixer l'any 1982.^[4]

Per ell com per a tants actors i directors, Els Pastorets de Mataró a la Sala Cabanyes va ser un veritable planter de joves talents teatrals.^[5] Hi va participar en altres obres com Nines i ninots, El rei que no reia, Angelina o el honor de un brigadier; Madre, el drama padre, entre d'altres. Als 22 anys va col·laborar amb Carles Maicas, director del teatre independent i semiprofessional El Casal. Maicas rebia gent del teatre de Barcelona, com Maria Aurèlia Capmany, Joan Miralles…). Aquestes tertúlies Boris Ruiz van influir sobre la seva tria per a la carrera d'actor. La seva primera actuació professional va ser a la Sala Villaroel, substituint Francesc Lucchetti. Va entrar a l'Institut del Teatre de Granollers i després es trasllada a l'Institut del Teatre de Barcelona, de la mà de Coralina Colom, mestra especialitzada en veu i cant, sense acabar els estudis.^[2]

Ha treballat, entre d'altres, amb Dagoll Dagom o la Companyia Núria Espert, i amb directors com Adolfo Marsillach, Jorge Lavelli, Mario Gas, Fabià Puigserver, Joan Lluís Bozzo, Ferran Medico, Manel Dueso, Àlex Rigola, Carme Portaceli, Alfred Lucchetti, Jordi Godall, Alberto Bokos, Herman Bonnin, o Josep Montanyès, a més d'entre d'altres. Als últims anys ha participat en Els Jugadors, de Pau Miró; Celebració, de Harold Pinter, dir. Lluís Pasqual (Teatre Lliure); L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, dir. Carme Portaceli (TNC). Ha col·laborat amb la Companyia Romea a Mama Medea, de Tom Lanoye, dir. Magda Puyo, i sota la direcció de Calitxo Bieito a Plataforma, de Michel Houellebecq (2006); Peer Gynt, de Henrik Ibsen (2006); El rey Lear, de William Shakespeare (2004); L'òpera de quatre rals, de B. Brecht (2002), Macbeth, de W. Shakespeare (2002), i La vida es sueño, de Calderón de la Barca (coproducció del Teatre Romea, la Compañía Nacional del Teatro Clásico, el Festival d'Edimburg i el Barbican Centre de Londres). El seu pas pels escenaris europeus és destacable. També ha participat a Celebració de H. Pinter, dir. Josep Galindo (2005); Mestres antics / Maestros antiguos, de Thomas Bernhard, dir. Xavier Albertí (2003) i a Orfeu als inferns, de J. Offenbach, dir. Joan Anton Rechi, i Woyzeck, de G. Büchner, dir. Àlex Rigola (2001), entre d'altres.^[6]

Ha col·laborat en pel·lícules com Atles de geografia humana (Atlas de geografía humana) (2007), d'Azucena Rodríguez (adaptació de la novel·la d'Almudena Grandes, 2006). També ha intervingut, entre d'altres, a Un día volveré (1993) i Un negre amb un saxo (1989), de Francesc Bellmunt; Makinavaja (1995), de Carlos Suárez; Adiós tiburón (1996), de Carlos Suárez; Barrios altos, de J. L. García Berlanga; Razones sentimentales (1996), d'Antonio A. Farré; La ciutat dels prodigis (1999), de Mario Camus; Els sense nom, de Jaume Balagueró; Temps afegit (2002), de Jesús Font, El joc del penjat (2008), Els ulls de la Júlia (2010), Les dues vides d'Andrés Rabadán o Catalunya Über Alles! (2011); 13 dies d'octubre (2015), La Xirgu, actriu (2015); Pàtria (2017), entre altres.

En televisió ha treballat en sèries i programes com Quitxalla (1981), Crònica negra (1988), La granja (1989-1991), La Lloll, Planeta imaginari, Makinavaja, Pobre noi, Estació d'enllaç (1995), Sitges (1996-1997), Nissaga de poder, Laberint d'ombres (1999), Psico Express (2002), Ventdelplà (2005-2010), Luna, el misterio de Calenda (2012), La sagrada família (2013), Laia (2016),^[7] la segona temporada de la sèrie de Merlí^[8] i Merlí: Sapere aude. També va sortir a la pel·lícula de 2020 La dona il·legal.

Ha rebut el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona 1999 i 2000 a la Millor Interpretació per La Presa, dir. Manel Dueso, i per La vida es sueño, dir. Calixto Bieito. Va rebre l'accèssit del Sitges Teatre Internacional pel monòleg Agnès, dir. Santi Sans, i el Premi de l'Associació d'Actors al millor Actor de Televisió.^[6] El 2012 va rebre el Premi Butaca al millor actor de repartiment per l'obra Els jugadors.^[9]

• «Entrevista a Boris Ruiz» (vídeo). RTVE Catalunya, 02-09-2009.
• Boris Ruiz a Internet Movie Database (anglès)