Borinot de les corretjoles
Agrius convolvuli  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Hoste | Convolvulus, Ipomea, Alocasia macrorrhizos, cacauet, nyàmera, moniato, Newbouldia, Rumex, Bambusa, taro, Ipomoea cairica, Ipomoea carnea, Ipomoea ficifolia, Ipomoea pes-caprae, Ipomoea quamoclit, Merremia peltata, Merremia pinnata, Nicotiana, Vigna, Dolichos, Helianthus, gira-sol, Kang kung, Ipomoea purpurea, Vigna mungo, Clitoria ternatea, campaneta de la Mare de Déu, Stictocardia, campaneta de mar i corretjola de conradís
|
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Subordre | Glossata |
| Infraordre | Heteroneura |
| Família | Sphingidae |
| Tribu | Sphingini |
| Gènere | Agrius |
| Espècie | Agrius convolvuli Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
El borinot de les corretjoles, esfinx de les corretjoles o borinot de la corretjola (Agrius convolvuli)[1][2] és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids. Es troba a Àfrica, Àsia i Europa, especialment en les zones meridionals del continent. Aquest lepidòpter és molt comú als Països Catalans.
Morfologia
[modifica]
El borinot de les corretjoles és l'esfíngid més gran, i alhora una de les papallones més grans, de l'Europa meridional. Fa uns 8 cm del cap a la punta de l'abdomen, amb una envergadura d'uns 14 cm. Té un cos ferm i poderós.
El seu color bàsic és grisenc amb dibuixos més foscos al cos i a les ales. L'abdomen té dues files de taques regulars a cada banda en colors molt delicadament marcats, rosa, blanc i negre. Però aquestes taques no són visibles quan l'animal es troba en la posició de repòs. Aleshores es pot camuflar perfectament sobre l'escorça d'un arbre o d'un mur de pedra.
Com la majoria dels esfíngids, vola a l'estiu, de maig a setembre. Té hàbits vespertins, prefereix les hores crepusculars per anar a llepar el nèctar de les flors. El borinot de les corretjoles prefereix les flors oloroses que desprenen fragàncies agradables al capvespre; també l'hi agraden molt aquelles flors que tenen forma de trompeta, com les petúnies.
Té ales molt poderoses que li permeten volar sobre les flors amb molta precisió sense tocar-les com si fos un colibrí. La seva trompa és desmesuradament llarga comparada amb el cos: arriba a ultrapassar els 10 cm de longitud.[3]
Cicle vital
[modifica]
La femella del borinot de les corretjoles pon els ous a les fulles de diverses espècies del gènere Convolvulus, d'ací el seu nom llatí Agrius convolvuli.
Les erugues mengen voraçment les fulles d diverses espècies de corretjola, plantes generalment considerades males herbes. Són de coloració molt variada, marró, blanca i verda. Com les erugues d'altres esfíngids, són relativament grans i tenen un apèndix similar a una banya en la zona caudal.
Acabat l'estat larvari, els borinots de les corretjoles passen l'hivern en estat de crisàlide entre les fulles seques i tiges de la corretjola. La crisàlide és marró rogenc i té la trompa ja molt visible.[4] Tot i que el borinot de les corretjoles és pacífic i totalment inofensiu, a molta gent no li agrada l'aspecte d'aquest animal fosc tan gros i s'espanten quan el veuen. Les llums nocturnes l'atreuen molt i el desorienten. Sovint són víctimes dels fars dels cotxes a les autopistes. Així molts d'ells moren esclafats a l'estiu.
El borinot de les corretjoles se sembla molt a (Manduca quinquemaculata), originari de l'Amèrica del nord.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «esfinx | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ Universitat de les Illes Balears, Els esfíngids de les Illes Balears. Manual d'identificació, 2019; text de Xavier Canyelles i Samuel Pinya; disseny i il·lustracions de Xavier Canyelles.
- ↑ P.C. Rougeot, P. Viette (1978). Guide des papillons nocturnes d'Europe et d'Afrique du Nord. Delachaux et Niestlé (Lausanne). (francès)
- ↑ «Foto d'una crisàlide». Arxivat de l'original el 2007-06-25. [Consulta: 22 febrer 2009].
Enllaços externs
[modifica]