[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Bolero (Chopin)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióBolero
Forma musicalcomposició per a piano Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatla menor Modifica el valor a Wikidata
CompositorFrédéric Chopin Modifica el valor a Wikidata
Gènerebolero Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióB. B 81
catàleg Chomiński C 8 Modifica el valor a Wikidata
Part deComposicions miscel·lànies de Chopin Modifica el valor a Wikidata
Opus19 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 06213b1a-2f3b-3414-8249-76851159f4d9 IMSLP: Bolero,_Op.19_(Chopin,_Frédéric) Modifica el valor a Wikidata

El Bolero op. 19, és una obra per a piano composta per Frédéric Chopin el 1833 i publicada a Leipzig el 1834. És una de les seves peces per a piano menys conegudes, tot i que s'ha enregistrat en bastantes ocasions. Malgrat el gust ostensiblement espanyol de la peça, s'ha descrit com una polonesa disfressada, o un bolero a la polonesa,[1] ja que els seus ritmes són més a prop d'una polonesa que de la dansa espanyola. El va escriure cinc anys abans que Chopin visités per primera vegada Espanya (1838). S'ha afirmat que és l'única polonesa-bolero mai escrita.

L'aparent inspiració per al bolero era l'amistat de Chopin amb la soprano francesa Pauline Viardot, filla del famós tenor espanyol Manuel García, que havia introduït boleros a París en l'època que Chopin arribà a París.[2] El seu biògraf Frederick Niecks especula que es tractava inspirat en el Bolero que apareix a La Muette de Portici (1828) de Daniel Auber.[1] L'obra la va dedicar a "Mademoiselle la Comtesse Émilie de Flahaut", dama escocesa de 14 anys ja integrada en la societat francesa.[3] Més tard esdevindria la comtessa de Shelburne.

La tonalitat general del Bolero és difícil d'establir. Sovint apareix com a "Bolero en do major-la menor", ja que la peça s'inicia amb tres octaves a l'uníson en sol (acords dominants de do major) en fortissimo, després d'una llarga introducció en do major, per passar a la menor. Apareixen seccions en la major, la bemoll major i si bemoll menor, abans de retornar a la menor. Acaba triomfalment en la major A (tonalitat paral·lela).

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Chopin Files». Arxivat de l'original el 2011-07-23. [Consulta: 4 agost 2015].
  2. «Naxos». Arxivat de l'original el 2012-04-02. [Consulta: 4 agost 2015].
  3. Otto-Haas Music