Bou de Falaris
El bou de Falaris hauria estat un instrument de tortura i execució utilitzat en l'antiga Grècia
Història
[modifica]La invenció de l'instrument s'atribueix a Peril·los d'Atenes, un fonedor de bronze, el qual proposa a Falaris, tirà d'Agrigent, la invenció d'un nou sistema per executar els criminals.
Segons la llegenda, referida amb precisió per Pau Orosio, Peril·los d'Atenes va fer la reproducció d'un toro de metall, buit en el seu interior i amb una porta al costat. La víctima era tancada a l'interior i s'encenia un foc sota el toro, escalfant el metall fins a posar-lo al roig roent: de manera que la víctima a l'interior del brau es rostia lentament fins a la mort. Per assegurar que res indecorós pogués destorbar el plaer de l'espectador, el bou va ser construït de tal manera que el seu fum es transformés en perfumats núvols d'encens. El cap estava equipat amb un complex sistema de canonades i elements de subjecció, que convertien els crits dels presoners en sons similars als emesos per un toro enfurismat. També es diu que un cop reobert l'instrument de mort, els ossos ressecs de les víctimes brillaven com joies i es podien convertir en polseres.
Falaris va lloar la invenció i va ordenar que fos provada pel mateix Peril·los. Quan va entrar Peril·los, van tancar immediatament la porta i van encendre foc sota el bou i així Falaris pogué sentir el so dels seus crits.
Abans que Peril·los fos mort, Falaris feu obrir la porta i el va treure. Peril·los creia que seria recompensat pel seu invent, però en lloc d'això, després d'haver-lo tret de dins del bou però Falaris el va fer precipitar des de dalt d'un penya-segat. La llegenda vol que el mateix Falaris fos executat per aquest mètode quan va ser enderrocat per Telèmac.
Possible relació amb els sacrificis humans cartaginesos
[modifica]Els erudits bíblics enllacen el disseny del Bou de Bronze amb les estàtues de la deïtat cartaginesa Baal Hammon (sovint identificat amb el Moloc bíblic) en el qual els nens eren sacrificats vius dins d'una estàtua de la deïtat, amb cap de vedella de bronze. Col·locaven el nen en les mans de l'estàtua i aquest lliscava avall cap al forn de bronze.[1] Els sorolls dels crits del nen s'ofegaven sovint fent sonar tambors i ballant, ja que els altars del sacrifici no tenien el sistema de canonades que tenia el Bou de Falaris. Segons els erudits, la relació amb els cartaginesos, encara seria més clara a causa de les arrels cartagineses d'Agrigent.[2]
Llegendes cristianes
[modifica]
Diuen les cròniques que els romans haurien utilitzat aquest instrument de tortura per matar alguns cristians. En concret, se cita Sant Eustaqui, que, segons la tradició cristiana, va ser fregit en un bou de bronze amb la seva dona i fills per l'emperador Hadrià. El mateix va passar amb Sant Antipas, bisbe de Pèrgam durant les persecucions de l'emperador Domicià i el primer màrtir a l'Àsia Menor, que va ser rostit fins a la mort en un bou de bronze en l'any 92 aC.[3] El dispositiu estava encara en ús dos segles més tard, quan, es diu que una altra cristiana, Pelàgia de Tars hauria estat cremada en un bou durant el regnat de l'emperador Dioclecià.[4]
L'Església Catòlica exclou la història del martiri de Sant Eustaqui com "completament falsa".[5]
Regne visigot de Tolosa
[modifica]D'acord amb la Chronica Caesaraugustana, Burdunellus, un usurpador romà, va ser rostit en un bou de bronze pel rei Alaric II en l'any 497. Priscil·lià, el primer heretge cristià executat per ordre de l'Església Catòlica, va ser pel que sembla també executat en un bou de bronze juntament amb dos altres seguidors.
El Bou en la literatura
[modifica]La història del toro no pot ser considerada falsa. Píndar, que va viure menys d'un segle després, associa expressament aquest instrument de tortura amb el nom del tirà.
L'escriptor satíric Llucià de Samosata (II segle dC) va donar la primera descripció detallada de la creació i l'ús del bou de Falaris. Inclús Dante Alighieri en la Divina Comèdia parla del Bou de Falaris amb aquestes paraules:
"Com el bou sicilià, que en primer lloc
va mugir amb el plor -i va ser just-
de qui l'havia treballat amb llima,
i mugia amb la veu del turmentat
de manera que, tot i ser de coure,
semblava que el dolor el travessava"
Dante Alighieri, Infern, cant XXVII, vv. 7-12
Se'n troba també esment en la sàtira VIII de Juvenal (vv. 79-84), molt apreciada per Kant, que la cita en la Crítica de la raó pràctica (Ak. V, pàg. 283), en La religió dins dels límits de la raó pura (Ak. VI, pàg. 49) i en la doctrina del dret de la Metafísica de la moral (Ak. VI, pàg. 394).
El Bou, en la cultura de masses
[modifica]El programa de televisió nord-americana "1000 maneres de morir" dedica un dels seus episodis a la mort en el Bou de Falaris, encara que amb imprecisions: quan es diu que el bou estava completament insonoritzat perquè no es poguessin sentir els crits dels presoners que s'estaven fregint en el seu interior i que quan Peril·los en va sortir, ja estava mort.
Notes
[modifica]- ↑ "Pozo Moro, child sacrifice, and the Greek legendary tradition" doi10.2307/3268041. Revisat abril 19, 2017. "https://www.jstor.org/stable/3268041?seq=1#page_scan_tab_contents"
- ↑ Bohak, Gideon (January 2000). "Classica Et Rabbinica I: the Bull of Phalaris and the Tophet". Journal for the Study of Judaism in the Persian, Hellenistic, and Roman period. BRILL. 31 (1): 203–216. doi:10.1163/157006300X00107. Revisat abril 19, 2017. "http://www.jstor.org/stable/24669107?seq=1#page_scan_tab_contents"
- ↑ The Seat of Satan: Ancient Pergamum - CBN.com: "http://www1.cbn.com/700club/seat-satan-ancient-pergamum"
- ↑ Lives of all saints commemorated on May 4: "https://oca.org/saints/all-lives/2017/05/04"
- ↑ "Martyrologium Romanum" (Libreria Editrice Vaticana, 2001 ISBN 88-209-7210-7): "http://www.worldlibrary.org/Articles/Saint%20Eustace?&Words=Saint%20eustace
Bibliografia
[modifica]- Orosio, Historiae adversus paganos, I, 20, 1-6
- Llucià de Samosata: Phalaris:"http://sacred-texts.com/cla/luc/wl2/wl216.htm" en: The Works of Lucian of Samosata - Sacred Texts" http://sacred-texts.com/cla/luc/fowl/"
- Sermonti, Vittorio. Canto XXVII. Supervisione de Gianfranco Contini. L'Inferno di Dante. Rizzoli 2001. 2a ed. 07- 2015. Rizzoli Milano. Italià, "pp. 535-552". BUR classici. ISBN 978-88-17-07584-8.
- Mira, Joan Francesc. Cant XXVII. Infern versió de la Divina Comèdia. Dante Alighieri, Primera Ed. Proa 2000; 02- 2010. Edicions 62. Barcelona. Català. "pp. 336- 337". Col·lecció labutxaca. ISBN 978-84-9930-058-0. Tota repetició en català de les paraules del cant han estat preses d'aquesta versió (en lletra cursiva o entre cometes).
- Febrer, Andreu. Capítol XXVII, Infern. Volum I, Divina Comèdia de Dante Alighieri. Versió catalana de 1474. Edició commemorativa del cinquè centenari de la impressió del primer llibre en català Editorial Barcino 1974. Barcelona. Català. "pp. 134-135". ISBN 84-7226-034-8
- Umberto Bosco e Giovanni Reggio, La Divina Commedia - Inferno, Le Monnier 1988.
- Frazer, James George. La cremación de seres humanos en las hogueras a La rama dorada (magia y religión). 5a Ed. en español, 1965. Fondo de Cultura Econòmica. México,"pp. 730-739".
Imatges en xarxa
[modifica]- 1000 Maneras De Morir #348 Mi Gran Muerte Griega: https://www.youtube.com/watch?v=bSjJLQh2A5I