Armangita

Armangita
Fórmula química	Mn262+(AsO₃)14(HAsO₃)₄(CO₃)
Epònim	composició química, arsènic i manganès
Localitat tipus	Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	òxids > arsenits
Nickel-Strunz 10a ed.	4.JB.20
Nickel-Strunz 9a ed.	4.JB.20
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/G.01
Dana	46.2.7.1
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 13,491Å; c = 8,855Å;
Grup puntual	3 - romboedral
Color	negre a marró clar to pale brown
Macles	on {1120}
Exfoliació	imperfecta en {0001}
Duresa	4
Color de la ratlla	marró
Diafanitat	opaca
Densitat	4,43 g/cm³ (mesurada); 4,406 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 2,010 nε = 1,990
Birefringència	δ = 0,020
Pleocroisme	no pleocroica
Impureses comunes	Fe, Pb, Sb
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1920
Símbol	Amg
Referències	[1][2]

L'armangita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició química, un acrònim de l'ARsènic i el MANGanès que conté.

L'armangita és un òxid de fórmula química Mn₂₆²⁺(AsO₃)₁₄(HAsO₃)₄(CO₃). Cristal·litza en el sistema trigonal. Forma cristalls prismàtics hexagonals prims i curts, terminats en forma de piràmide trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'asbecasita pertany a «04.JB: Arsenits, antimonits, bismutits; amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: fetiasita, manganarsita, magnussonita, nanlingita, asbecasita, stenhuggarita, trigonita, finnemanita, gebhardita, derbylita, tomichita, graeserita, hemloïta, freedita, georgiadesita i ekatita.

Se n'ha trobat en dipòsits de manganès i ferro metamorfosejats. Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcita, dolomita, barita, hematites, fluorita, manganarsita o hausmannita. Va ser descoberta l'any 1920 a Långban, a Filipstad (Värmland, Suècia).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Armangita

• Galeria d'imatges