Les escenes de nuesa a El trueno entre las hojas (1957), són les primeres del seu tipus en el cinema argentí. Armando Bó també es va destacar com a productor i actor, principalment en la pel·lícula Pelota de trapo, dirigida per Leopoldo Torres Ríos, considerada un de les fites del cinema argentí. És pare de l'actor i productor de cinema Víctor Bó, i avi del director i guionista Armando Bó Jr.[1]
Armando Bó es va iniciar al cinema com a actor i productor, vinculat al respectat director Leopoldo Torres Ríos i al cinema orientat als temes del futbol, com a fenomen social. En aquesta etapa i associat amb Elías Hadad, el 1948, es van destacar a fundar la SIFA (Sociedad Independiente Filmadora Argentina), destinant-hi tot el capital de tots dos, estimat en 40.000 pesos de llavors.
Amb aquesta productora van realitzar diverses pel·lícules Pelota de trapo, dirigida per Leopoldo Torres Ríos, ssobre un argument del conegut periodista esportiu Borocotó, i protagonitzada per ell mateix, Semillita, el nen Toscanito (que es va fer famós en aquesta pel·lícula), i diversos dels jugadors i personalitats més destacades del futbol argentí. La pel·lícula va ser un gran èxit, és considerada una de les més importants de la història del cinema argentí, model del neorealisme de postguerra a Amèrica Llatina, i exemple del treball cinematogràfic amb nens. Després van seguir moltes altres grans pel·lícules, la majoria protagonitzades per Isabel Sarli.
A partir de 1957, ja separat del seu soci Elías Hadad, a El trueno entre las hojas, sobre un llibre de l'escriptor paraguaià Augusto Roa Bastos, Bó va començar a treballar amb Isabel Sarli en la línia del cinema eròtic-popular, amb drames i comèdies, aviat tornant-se el paradigma iberoamericà del gènere.
Gràcies a les seves pel·lícules al costat de Sarli Bó va aconseguir enorme èxit a l'Argentina i a Iberoamèrica, i una considerable difusió als Estats Units i Europa, a més de collir fanatisme en altres cineastes, com en el cas del reconegut director estatunidenc John Waters.[2]
A causa de les seves pel·lícules eròtiques, Bó va mantenir permanents conflictes amb els sistemes de censura dels governs argentins (i les dictadures militars que els van interrompre) quan aquestes eren estrenades.
) 
