Arman (pintor)

Arman

Arman fotografiat per Lothar Wolleh
Nom original	(fr) Armand
Biografia
Naixement	Armand Pierre Fernandez 17 novembre 1928 Nice (Califòrnia)
Mort	22 octubre 2005 (76 anys) Nova York
Causa de mort	càncer
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 11 48° 51′ 37″ N, 2° 23′ 33″ E / 48.860403°N,2.392531°E / 48.860403; 2.392531
Altres noms	Fernandez, Armand Pierre Arman, Fernandez
Nacionalitat	Francesa
Grup ètnic	Francesos
Formació	Escola del Louvre
Activitat
Camp de treball	Escultura, pintura, joieria i disseny de joies
Lloc de treball	Nova York (1962–2005) Niça (1954–1972)
Ocupació	pintor, il·lustrador, dibuixant, joier, escultor, artista visual, artista de performance
Membre de	nou realisme (1960–) Zero The 8th Street Club
Art	Pintura, escultura
Gènere	Art contemporani
Moviment	Nou realisme
Influències	Kurt Schwitters
Representat per	Société des auteurs dans les arts graphiques et plastiques, Templon Gallery (en) , Galeria MiniMasterpiece i Sculpture to Wear (en)
Company professional	Bernar Venet
Participà en
29 octubre 2011	Say Hello, Wave Goodbye
24 juny 1977	documenta 6
27 juny 1968	documenta 4
28 juny 1964	documenta 3
	Scultura Aurea
Obra
Obres destacables (1982) Long Term Parking (fr) (1985) L'Heure de tous (en)
Família
Cònjuge	Éliane Radigue (1953–1971)
Fills	Yves Arman
Premis
(24 juny 1993)  Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit
Signatura
Lloc web	armanstudio.com

Arman, el veritable nom del qual és Armand Pierre Fernandez (Niça, 17 de novembre 1928 - Nova York, 22 d'octubre 2005), va ser un artista francès, pintor i escultor, conegut per les seves «acumulacions». Va ser un dels primers d'utilitzar directament, com a material pictòric, els objectes manufacturats, que apareixen per ell com a extensions de l'ésser humà, en un creixement i multiplicació contínua.^[1]

Fill únic d'Antonio Fernández, venedor de mobles i antiguitats, d'origen espanyol, i de Marguerite Jacquet, d'una família d'agricultors al Loira, es mostra el jove Armand molt aviat amb dots per dibuixar i pintar. Després de graduar-se, va estudiar a l'Escola d'Arts Decoratives de Niça, i després a l'Escola del Louvre. Es va reunir amb Yves Klein i Claude Pascal a l'escola, va assistir a judo a Niça el 1947. Amb aquests dos amics, es va interessar en el temps les filosofies orientals i la teoria del Rosicrucianisme.

Fins al 1957, Arman, signa els seus treballs amb el seu cognom en homenatge a Vincent van Gogh, va decidir abandonar la lletra "d" d'Armand i formalitza la seva signatura artística l'any 1958 amb motiu d'una exposició a la galeria d'Iris Clert.

Un precedent dins al nou realisme francès, va ser l'exposició El buit realitzada el 1958 per Yves Klein, on va vendre l'espai buit de la sala,—«zones de sensibilitat pictòrica immaterial»— que va ser contestada el 1960 per Arman amb El ple, amb la mateixa galeria plena d'escombraries.^[2]

A partir de 1961, Arman va desenvolupar la seva carrera a Nova York, on vivia i treballava alternant amb la seva vida a Niça fins a 1967, i després fins a la seva mort a Vença. A Nova York, durant els primers anys es va allotjar a l'Hotel Chelsea fins a 1970, després en un loft en el Soho i el 1985 en un edifici d'apartaments a TriBeCa un barri de Manhattan, on va morir el 2005. Encara que va morir a Nova York, part de les seves cendres van ser enterrades en 2008 al cementiri del Père-Lachaise de París.^[3]

• Suárez, Alícia; Vidal, Mercè. Historia Universal del Arte: El siglo XX. Volum IX (en castellà). Barcelona: Planeta, 2000. ISBN 84-320-8909-5. 
• Bernard Lamarche-Vadel, Colette Lambrichs, Marie-Pierre Gauthier, Arman, La Différence, 1987 (en francès)
• Denyse Durand-Ruel, Arman, Catalogue raisonné II, Paris, La Différence, 1991 (en francès)
• Pierre Cabanne, Arman, Paris, La Différence, collection "Classiques du XXIème siècle", 1993 (en francès)

• Fondation A.R.M.A.N. (en francès i anglès)
• Arman : biografia i galeria de fotografies
• Arman. Anàlisis crític (en francès) Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arman