Alosa banyuda
Eremophila alpestris  | |
|---|---|
 Eremophila alpestris alpestris | |
| Dades | |
| Envergadura | 32 cm |
| Nombre de cries | 3,2 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22717434 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Alaudidae |
| Gènere | Eremophila |
| Espècie | Eremophila alpestris Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Otocorys alpestris
|
L'alosa banyuda (Eremophila alpestris) és una espècie d'ocell de la família dels alàudids (Alaudidae) notable per l'ornament al cap, que li dona nom.
Morfologia
[modifica]- A diferència de la major part de les aloses, és relativament fàcil d'identificar a la natura, pel seu distintiu disseny facial en negre i groc.
- Plomatge de color marró-gris per sobre i pàl·lid per sota.
- En ambdós costats del capell presenta unes petites plomes negres erectes, majors en els mascles en estiu, que és motiu del nom comú.
- La raça de les muntanyes del sud d'Europa (Eremophila alpestris penicillata) és més gris per sobre, i el groc de la cara se substitueix pel blanc.
Hàbitat i distribució
[modifica]És un ocell de camp obert, que es reprodueix en la tundra o zones de praderies alpines, mentre a l'hivern se'l pot albirar en zones costaneres o encara terres de conreu, sobretot a Nord-amèrica. És l'alosa amb distribució més ampla, habitant amplament a Euràsia i Amèrica del Nord, amb petites poblacions a la serralada de l'Atles i zones muntanyenques de Colòmbia. Le poblacions septentrionals migren cap al sud en hivern. S'ha citat als Països Catalans.
Reproducció
[modifica]Fa el niu a terra, on pon 2-5 ous.
Alimentació
[modifica]La dieta la formen llavors, que completa amb insectes en l'època de reproducció.
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alosa banyuda
- Steve N. G. Howell and Sophie Webb (1994). A Guide to the Birds of Mexico and Northern Central America. Oxford University Press. ISBN 0-19-854012-4.
- Perrins, Christopher (ed.) (2003). Firefly Encyclopedia of Birds. Firefly Books. ISBN 1-55297-777-3.
- Sibley, David (2000). The Sibley Guide to Birds. Knopf Publishing Group. ISBN 0-679-45122-6.