Alfabet amazic llatí

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.

Alfabet amazic llatí

Tipus	alfabet derivat del llatí
Llengües	amazic
Creació	segle XIX
Basat en	alfabet romà
Direcció del text	d'esquerra a dreta

L'alfabet amazic llatí (amazic: Agemmay Amaziɣ Alatin) és la versió de l'alfabet llatí que s'utilitza per a escriure les llengües amazigues. Va ser adoptat al segle xix usant diversitat de lletres. Avui dia, l'alfabet llatí és el preferit per la majoria dels escriptors i lingüistes amazics del nord d'Àfrica i a l'estranger per raons pràctiques.

Les llengües amazigues es van transcriure originàriament usant l'antiga escriptura líbica, de la qual l'alfabet neo-tifinag n'és el representant modern.

L'ús d'un alfabet llatí per a l'amazic té les seves arrels en les expedicions colonialistes franceses al nord d'Àfrica.^[1] Els texts amazics escrits amb alfabet llatí van començar a aparèixer impresos al segle xix quan els expedicionaris colonials i oficials militars francesos, italians i espanyols començaren a realitzar la topografia del nord d'Àfrica. Els francesos van intentar crear esquemes de transliteració per als dialectes àrabs del nord d'Àfrica i per a l'amazic. Els intents no van tenir èxit amb l'àrab, però amb l'amazic van reeixir, després que fos adoptat per alguns literats.^[1]

En l'època colonial es va utilitzar un sistema basat en el francès. Tot i que ara ha caigut en desús en part, encara s'utilitza per a la transcripció dels noms en francès. Més recentment, l'Institut Francès de llengües, INALCO, ha proposat el seu propi estàndard d'escriptura que ara és el sistema principal que es fa servir en la majoria d'escrits cabilencs a Cabília, Algèria.^[1]

Altres varietats lleugerament diferents d'estàndards basats en el llatí s'han utilitzat des del començament del segle XX per lingüistes amazics del nord d'Àfrica, França, i recentment la Universitat de Barcelona.^[2][3][4]

L'alfabet amazic llatí per a l'amazic septentrional consta de 34 lletres:

• 23 lletres llatines estàndard (totes les lletres que es troben en l'alfabet català, llevat de O, P, i V).
• 11 lletres llatines addicionals modificades: Č Ḍ Ɛ Ǧ Ɣ Ḥ Ř Ṛ Ṣ Ṭ Ẓ
• La marca de labialització: "ʷ" s'afegeix en algunes lletres d'alguns dialectes amazics, produint: gʷ, kʷ, ɣʷ, nʷ, qʷ, and xʷ. Tanmateix, aquestes no solen ser considerades com a lletres independents de l'alfabet amazic septentrional.

Les 34 lletres de l'alfabet de l'amazic septentrional

A

B

C

Č

D

Ḍ

E

Ɛ

F

G

Ǧ

Ɣ

H

Ḥ

I

J

K

L

M

N

Q

R

Ř

Ṛ

S

Ṣ

T

Ṭ

U

W

X

Y

Z

Ẓ

Minúscules

a

b

c

č

d

ḍ

e

ɛ

f

g

ǧ

ɣ

h

ḥ

i

j

k

l

m

n

q

r

ř

ṛ

s

ṣ

t

ṭ

u

w

x

y

z

ẓ

En texts amazics septentrionals, els noms i paraules d'origen estranger són escrites en la seva forma originària, tot i que continguin les lletres O, P, V, o qualsevol altra lletra no amaziga (com: Ü, ß, Å…).

La taula següent mostra l'alfabet llatí de l'amazic septentrional amb els seus equivalents en els alfabets neotifinag^[5] i àrab:

Amazic llatí		Equivalent tifinag de l'IRCAM	Equivalent àrab	Equivalent IPA	Similituds
1	A a	ⴰ	أ / ا / َ	æ	"a" com l'anglès bad
2	B b	ⴱ	ب	β	com la intervocàlica "b"
3	C c	ⵛ	ش	ʃ	com l'anglesa "sh" de ship
4	Č č (tc)	ⵞ	تش	t͡ʃ	com l'anglesa "ch" de China
5	D d	ⴷ	د / ذ	d o ð	com l'anglesa "d" i "th" de this
6	Ḍ ḍ	ⴹ	ض	ðˤ	"d" emfàtica
7	E e	ⴻ	cap	ə	"a" a (neutra) attack
8	Ɛ ɛ (Â â)	ⵄ	ع	ʕ	com l'àrab ع `ayn
9	F f	ⴼ	ف	f	com la "f"
10	G g	ⴳ	(گ)	ɡ	"g" com en gat o Grec
11	Ǧ ǧ (dj)	ⴵ	(دج)	d͡ʒ	com la "j" catalana
12	Ɣ ɣ (gh)	ⵖ	غ	ɣ	com el neerlandès gaan
13	H h	ⵀ	هـ	h	"h" aspirada com hello o high
14	Ḥ ḥ	ⵃ	ح	ħ	com l'àrab Muḥammad
15	I i	ⵉ	ي / ِ	i	con l'anglès ee en sheet
16	J j	ⵊ	ج	ʒ	com en confusió o televisió, francès "j" en déjà vu
17	K k	ⴽ	(ک)	k	"k" anglesa
18	L l	ⵍ	ل	l o ɫ	"l" no emfàtica (com en alemany o francès)
19	M m	ⵎ	م	m	m
20	N n	ⵏ	ن	n	n
21	Q q	ⵇ	ق	q, qʷ o ɢ	com l'àrab ق "qaf"
22	R r	ⵔ	ر	r, rˤ	com la "r" catalana o italiana
23	Ř ř	ⵔ / ⵍ	ر	r ~ l	Una "R" lleugera, pronunciada entre "R" i "L".
24	Ṛ ṛ	ⵕ	ر	rˤ	"r" emfàtica
25	S s	ⵙ	س	s	s
26	Ṣ ṣ	ⵚ	ص	sˤ	"s" emfàtica
27	T t	ⵜ	ت / ث	t o θ	"t", i "th" en three
28	Ṭ ṭ	ⵟ	ط	tˤ	"t" emfàtica
29	U u	ⵓ	و / ُ	ʊ	"u" com put
30	W w	ⵡ	وْ	w	"w" anglesa com en water
31	X x	ⵅ	خ	χ	"j", aspirada, com "ch" alemanya i "kh" àrab
32	Y y	ⵢ	يْ	j	"y" anglesa com en yes
33	Z z	ⵣ	ز	z	"z" anglesa com en zoo
34	Ẓ ẓ	ⵥ	(ژ)	zˤ	"z" emfàtica

La lletra llatina "O" es produeix ocasionalment en ortografia amaziga tuareg. En ortografia amaziga septentrional correspon a la lletra "U".

En interès de la llegibilitat pandialectal, l'alfabet amazic septentrional omet els contrastos fònics que es troben en algunes varietats de llengua amaziga (en particular, el cabilenc i el tarifit) entre oclusives i fricatives.^[6]

La labiovelarització fònica de consonants està molt estesa en les varietats amazigues, però hi ha parells rarament mínims i és inestable (per exemple, ameqqʷran ‘llarg’, en el dialecte cabilenc es pronuncia ameqqran en el cabilenc d'At Yanni, només uns pocs quilòmetres més lluny).^[7] L'INALCO estàndard usa el diacrític ⟨°⟩ per a la labiovelarització només quan els cal distingir paraules, p. ex.: ireggel vs. iregg°el.^[7]

Labiovelars^[8]

Alfabet amazic llatí septentrional	Equivalent tifinag	Equivalent IPA
Bʷ bʷ / B° b°	ⴱⵯ	bʷ
Gʷ gʷ / G° g°	ⴳⵯ	ɡʷ
Ɣʷ ɣʷ / Ɣ° ɣ°	ⵖⵯ	ɣʷ
Kʷ kʷ / K° k°	ⴽⵯ	kʷ
Qʷ qʷ / Q° q°	ⵇⵯ	qʷ
Xʷ xʷ / X° x°	ⵅⵯ	xʷ

La lletra ⟨ṛ⟩ és usada per [rˤ] només quan contrasta amb ⟨r⟩ (p. ex. ṛwiɣ 'estic satisfet' vs. rwiɣ 'm'estic movent'). En tots els altres casos ⟨r⟩ és usat, p. ex. tarakna 'catifa' (pronunciat taṛakna). Això és perquè [rˤ] sovint és un al·lòfon de /r/ en l'ambient d'altres emfàtics, i altrament poques vegades contrasta amb /r/.^[9] Hi ha casos excepcionals d'altres emfàtics, p. ex.: [ʊʃˤːæj] 'gos', que són ignorats (i. e. escrit com a uccay).^[9]

En la majoria d'àrees del rifeny (nord del Marroc), la lletra "L" en la paraula alɣem es pronuncia [ařɣem]. "Ř" és pronunciat entre "L" i "R".^[10]

Els amazics rifenys pronuncien la "LL" (en paraules com yelli, 'la meva filla') com "dj" o "ǧǧ" (yeǧǧi). En funció dels capricis de l'autor, això es podria representar per escrit com "ll", "dj", una sola "ǧ", o "ǧǧ".

Lletra rifenya	Paraula rifenya	Altres dialectes amazics	Significat
Ř ř	uř	ul	cor
	aɣyuř	aɣyul	ase
	awař	awal	parlar/discurs
Ǧ ǧ	azeǧǧif	azellif	cap
	yeǧǧa	yella	(ell) és / (ell) existeix
	ajeǧǧid	ajellid	rei
Č č	wečma	weltma	la meva germana
	tacemřač	tacemlalt	ros / blanc
	taɣyuč	taɣyult	somera

A Souss (Marroc centremeridional), els escriptors amazics poques vegades utilitzen la vocal neutra "e", o la fan servir de manera inconsistent. En altres parts del món amazic, la vocal neutra "e" s'utilitza per a representar [ə] no fònica. L'amazic tuareg usa "ə" amb aquest propòsit.

En amazic cabilenc (nord-est d'Algèria) les africades /t͡s, d͡z/ han estat tradicionalment anotades com ⟨ţ, z̧⟩ durant més de trenta anys. Tanmateix, aquestes africades són poc comunes en altres dialectes (excepte en rifeny) i són condicionades morfològicament, així que en nom de la llegibilitat pandialectal l'INALCO estàndard les omet.^[11] En cabilenc l'africada [t͡s] podria derivar de la subjacent /tt/ o /ss/. En el cas anterior l'INALCO estàndard usa ⟨tt⟩, i en el segon usa ⟨ss⟩ (p. ex.: yettawi vs. ifessi derivant del verb fsi).^[11]

Ús no oficial (cabilenc)^[11]

Caràcter	Equivalent INALCO	Equivalent tifinag IRCAM	Equivalent IPA	Pronunciació
Ţ ţ	Tt tt	ⵜⵙ	t͡s	ts com en "Tsetse fly"
	Ss ss
Z̧ z̧	Zz zz	ⴷⵣ	d͡z	dz / l'anglès "ds" en words

La labiovelarització és indicada amb la lletra supraindexada ⟨ʷ⟩ (exemples: kʷ, gʷ), o amb el "signe del grau": "°" (exemples: k°, g°), o simplement amb l'ús de la lletra ⟨w⟩.^[7] ⟨ḇ ḏ ǥ ḵ ṯ⟩ poden representar espirantització.^[1]

A internet, és comú per a reemplaçar l'èpsilon i la gamma gregues llatinitzades, Ɛɛ i Ɣɣ, amb lletres gregues actuals:^[12]

• "Σ", majúscula grega sigma, des de la èpsilon grega majúscula "Ε" és visualment indistingible d'E majúscula llatina
• "ε", majúscula grega èpsilon
• "Γγ" majúscula i minúscula grega gamma

Els escriptors amazics no-cabilencs utilitzen una sèrie de lletres alternatives:

No oficial / usos alternatius

Caràcter	Equivalent INALCO
 â	Ɛ ɛ
Ġ ġ	Ɣ ɣ
Gh gh
dj	Ǧ ǧ

Hi ha hagut un debat llarg i aferrissat sobre si s'ha d'usar l'alfabet llatí, l'alfabet tifinag o l'alfabet àrab, com l'alfabet oficial amazic a Algèria i Marroc, entre els activistes amazics i l'establishment antiamazic, principalment aquells amb agendes o orientacions araboislàmiques. Els activistes amazics afavoreixen aclaparadorament l'ús de l'alfabet llatí per tal de garantir un desenvolupament ràpid i proliferació de la llengua amaziga a les escoles, a les institucions públiques, i a internet.^[13] Un petit nombre d'ells prefereixen l'alfabet neotifinag. Els estats del Marroc i Algèria usualment es distancien de l'escriptura amaziga basada en l'alfabet llatí, per por que reforçaria la posició de l'amazic contra l'àrab i el francès, i per tant conduiria a una activitat política amaziga més forta. L'establishment arabomusulmà i els partits polítics sovint rebutgen l'alfabet llatí com a alfabet amazic per les mateixes raons, i en general el marquen com una eina per occidentalitzar i cristianitzar els amazics.^[14]

El 2003 el rei Mohammed VI del Marroc va inaugurar l'Institut Reial de la Cultura Amaziga (IRCAM), que va decidir usar el neotifinag com a únic alfabet oficial per a l'amazic del Marroc. La decisió de l'IRCAM va ser rebuda amb molta desaprovació entre els activistes amazics independents, que ho van veure com una manera de neutralitzar l'amazic i evitar el seu desenvolupament ràpid.

L'alfabet llatí per a l'amazic meridional (tuàreg) és compost de 36 lletres. Són sobretot lletres llatines amb un caràcter IPA, i incorpora una lletra grega.

La vocal O i la consonant P s'utilitzen només en l'alfabet llatí de l'amazic meridional (tuàreg), no en l'amazic septentrional. La vocal "O" en paraules tuàreg correspon principalment a "U" en paraules de l'amazic septentrional.

Alfabet de 36 lletres de l'amazic tuàreg (tamasheq) reconegut a Mali des de 1982
A	Ă	B	D	Ḍ	E	Ǝ	F	G	Ɣ	H	Ḥ	I	J	K	L	Ḷ	M	N	Ŋ	O	Q	R	S	Ṣ	Š	T	Ṭ	U	W	X	Y	Z	Ž	Ẓ	ʔ
a	ă	b	d	ḍ	e	ǝ	f	g	ɣ	h	ḥ	i	j	k	l	ḷ	m	n	ŋ	o	q	r	s	ṣ	š	t	ṭ	u	w	x	y	z	ž	ẓ	ɂ

Alfabet llatí de 37 lletres de l'amazic tuàreg (tamasheq), oficial a Níger des de 1999
A	Ă	Ǝ	B	C	D	Ḍ	E	F	G	Ǧ	H	I	J	ǰ	Ɣ	K	L	Ḷ	M	N	Ŋ	O	P	Q	R	S	Ṣ	Š	T	Ṭ	U	W	X	Y	Z	Ẓ
a	ă	ǝ	b	c	d	ḍ	e	f	g	ǧ	h	i	j	ǰ	ɣ	k	l	ḷ	m	n	ŋ	o	p	q	r	s	ṣ	š	t	ṭ	u	w	x	y	z	ẓ

El programa nacional d'alfabetització malinès DNAFLA ha proposat un estàndard per a l'alfabet llatí, que s'utilitza amb modificacions del Diccionari Tuàreg Francès de Karl G. Prasse i el programa d'alfabetització del govern a Burkina Faso. A Níger se'n va utilitzar un sistema lleugerament diferent. També hi ha alguna variació en el tifinag i en l'escriptura àrab.^[15]

El sistema DNAFLA és una ortografia una mica morfofonèmica: no indica l'escurçament de la vocal inicial, sempre escriu la partícula direccional com ⟨dd⟩, i no indica totes les assimilacions (p. ex.: ⟨Tămašăɣt⟩ per tămašăq.^[16]

A Burkina Faso els emfàtics s'indiquen amb les lletres "ganxudes", com en ful, per exemple ⟨ɗ ƭ⟩.^[17]

• «Initiation à la langue amazighe» (en francès). IRCAM, 2004. Arxivat de l'original el 2011-01-24. [Consulta: 19 desembre 2010].
• (francès) Tira n Tmaziɣt: Propositions pour la notation usuelle à base latine du berb ère (Atelier du 24–25 juin 1996, INALCO/CRB; synthèse des travaux par S. Chaker), Études et documents berbères, 14, 1997, p. 239–253.
• Kamal Nait-Zerrad. Grammaire moderne du kabyle, tajerrumt tatrart n teqbaylit. Éditions KARTHALA, 2001. ISBN 978-2-84586-172-5
• Souag, Lameen. «Writing Berber Languages: a quick summary». L. Souag, 2004. Arxivat de l'original el 2005-07-30. [Consulta: 6 juliol 2010].
• Sudlow, David. (2001). The Tamasheq of North-East Burkina Faso. Arxivat 2017-05-08 a Wayback Machine. Köln: Rüdiger Köppe Verlag.

• Alfabet cabilenc a Omniglot.